Band: I

Seite: 768 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
768
Giachen Caspar Muoth
… ed èr' ils uescs de Cuera mussavan premura per la scola elementara,
… sco resultescha(n), p. e. ord in breve de Johann II. de Flugi alla
vischnaunca de Breil de 1659, nua che quel commonda, ch' ins deigi prender
… 50 Stèra Greun dalla pervenda de Breil, per pagar in scolast, che
5 mussi de scriver e legier als affonts dil vischinadi.
En autras tiaras predominava la perschuasiun, che la classa luvrera e
particularmein la puraglia stopi vegnir mantenida en l' ignoranza. Aunc 1760
cartevan ins gieneralmein, ch' ei seigi prigulus, sch' il pur emprendi de
legier e scriver. El deigi emprender las lavurs dil funds, quei seigi bien
10 avunda per el, e perfin J. G. Schlosser, in amitg d' Iselin, pretenda,
ch' il pur, che sapi e capeschi da pli che quei, che sia clamada
domondi, seigi adina malcontents e sventireivels.
Era las tendenzas de propagar l(e)[a] scola e l' instrucziun da … Balthasar
de Luzern, da Bodmer de Turitg etc. alla fin dil secul vergau, vulan
15 mo ina megliera instrucziun dellas classas superiuras; il pievel, particularmein
… il pur, dovei vegetar en las stgiradetgnas. —
Sin quest bass scalem stavan ils Grischuns en gieneral buc. Il principi
democratic, veramein representaus da lezzas uras solettamein el Grischun —
ils Cantuns svizzers democratics havevan lu eunc ina quantitat d' instituts
20 feudals — concedeva silmeins d' emprender de legier e scriver e far quent
a mintga simpel pistur, e sche biars han buca fatg in meglier diever
de lur libertat, sch' ei buc il principi democratic, mo l' indolenza dina part
de quei malvengonz pievel, ni l' influenza externa stada la cuolpa: il
stadi las confessiuns e la sozietat mettevan negins impediments alla
25 cultivaziun dil pievel sco en auters cantuns e tiaras.
Ils cudischs da questa primitiva scola populara fuvan naturalmein, correspondent
… al scop della scola, fetg simpels e medemamein primitivs.
Ei setractava a rapport dil lungatg romontsch e tudesc d' emprender
de legier e scriver. Ils cudischs relativs consistevan perquei simplamein
30 en fiblas: primariamein la „Taefla de Bifrun“ (1571), successivamein en
novas Taevlas e Tavlettas. Quellas contenevan igl „ABC“ romontsch e
tudesc e las reglas ed ils exercecis, per emprender de sillabar e legier,
allura oraziuns ed ils elements din catechismus, ditts u sentenzias ord la
bibla, canzuns etc. Ina quantitat de talas taevlas e tavlettas, cudischs
35 d' ABC, stampai duront il 17. u 18. secul documenteschan igl interess
dil pievel per la scola e la cultivaziun de quella. Ni la part tudesca de nies
cantun, absolutamein sut l' influenza pauc ludeivla dils tudescs (sprezzont
e neghligent quels en ault grad la classa purila) ni dellas contradas della
svizzera bassa, han de presentar en quei grau ina semiglionta productivitat
40 e la medema premura a rapport della scola u dell' instrucziun della populaziun
… agricóla.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 768 <lb/>
Giachen Caspar Muoth <lb/>
… ed èr' ils uescs de Cuera mussavan premura per la scola elementara, <lb/>
… sco resultescha(n), p. e. ord in breve de Johann II. de Flugi alla <lb/>
vischnaunca de Breil de 1659, nua che quel commonda, ch' ins deigi prender <lb/>
… 50 Stèra Greun dalla pervenda de Breil, per pagar in scolast, che <lb/>
5 mussi de scriver e legier als affonts dil vischinadi. <lb/>
En autras tiaras predominava la perschuasiun, che la classa luvrera e <lb/>
particularmein la puraglia stopi vegnir mantenida en l' ignoranza. Aunc 1760 <lb/>
cartevan ins gieneralmein, ch' ei seigi prigulus, sch' il pur emprendi de <lb/>
legier e scriver. El deigi emprender las lavurs dil funds, quei seigi bien <lb/>
10 avunda per el, e perfin J. G. Schlosser, in amitg d' Iselin, pretenda, <lb/>
ch' il pur, che sapi e capeschi da pli che quei, che sia clamada <lb/>
domondi, seigi adina malcontents e sventireivels. <lb/>
Era las tendenzas de propagar l(e)[a] scola e l' instrucziun da … Balthasar <lb/>
de Luzern, da Bodmer de Turitg etc. alla fin dil secul vergau, vulan <lb/>
15 mo ina megliera instrucziun dellas classas superiuras; il pievel, particularmein <lb/>
… il pur, dovei vegetar en las stgiradetgnas. — <lb/>
Sin quest bass scalem stavan ils Grischuns en gieneral buc. Il principi <lb/>
democratic, veramein representaus da lezzas uras solettamein el Grischun — <lb/>
ils Cantuns svizzers democratics havevan lu eunc ina quantitat d' instituts <lb/>
20 feudals — concedeva silmeins d' emprender de legier e scriver e far quent <lb/>
a mintga simpel pistur, e sche biars han buca fatg in meglier diever <lb/>
de lur libertat, sch' ei buc il principi democratic, mo l' indolenza dina part <lb/>
de quei malvengonz pievel, ni l' influenza externa stada la cuolpa: il <lb/>
stadi las confessiuns e la sozietat mettevan negins impediments alla <lb/>
25 cultivaziun dil pievel sco en auters cantuns e tiaras. <lb/>
Ils cudischs da questa primitiva scola populara fuvan naturalmein, correspondent <lb/>
… al scop della scola, fetg simpels e medemamein primitivs. <lb/>
Ei setractava a rapport dil lungatg romontsch e tudesc d' emprender <lb/>
de legier e scriver. Ils cudischs relativs consistevan perquei simplamein <lb/>
30 en fiblas: primariamein la „Taefla de Bifrun“ (1571), successivamein en <lb/>
novas Taevlas e Tavlettas. Quellas contenevan igl „ABC“ romontsch e <lb/>
tudesc e las reglas ed ils exercecis, per emprender de sillabar e legier, <lb/>
allura oraziuns ed ils elements din catechismus, ditts u sentenzias ord la <lb/>
bibla, canzuns etc. Ina quantitat de talas taevlas e tavlettas, cudischs <lb/>
35 d' ABC, stampai duront il 17. u 18. secul documenteschan igl interess <lb/>
dil pievel per la scola e la cultivaziun de quella. Ni la part tudesca de nies <lb/>
cantun, absolutamein sut l' influenza pauc ludeivla dils tudescs (sprezzont <lb/>
e neghligent quels en ault grad la classa purila) ni dellas contradas della <lb/>
svizzera bassa, han de presentar en quei grau ina semiglionta productivitat <lb/>
40 e la medema premura a rapport della scola u dell' instrucziun della populaziun <lb/>
… agricóla. </body> </text></TEI>