<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 764 Giachen Caspar Muoth <lb/>
duront quest temps biaronz vegnî romanisai. La populaziun raetoromontscha <lb/>
… haveva duront questa emprema perioda (400 tochen circa 1000) <lb/>
a rapport dil lungatg siu principal sustegn tier las sedias episcopalas. Il <lb/>
clerus fuva il solett representant e promotur della scola e de tutta cultivaziun <lb/>
5 spirtala et existent per quella fin e mira in sulett lungatg cultivau <lb/>
e scientific numnadamein il latin, sche vegnevan da part della baselgia èra <lb/>
ils dialects dil latin vulgar sco parents dil latin de scartira pli risguardai, <lb/>
… ch' ils dialects giermans. Cullas cathedralas fuvan euncallura gia da <lb/>
lezs temps unidas certas scolas latinas, igl intent dellas qualas fuva ded <lb/>
10 educar giuvens per il sacrament digl uorden spiritual. Tals instituts consistevan <lb/>
… ord ina spezia de gimnasi e seminar clerical. Renomada ei din <lb/>
temps stada la scola de S. Gliezi a Cuera, nua che p. e. S. Florin de <lb/>
Ramuosch ed ils dus prinzipals reorganisaturs dellas claustras de S. Gagl, <lb/>
S. Omèr (Othmar) e de Muster, S. Urcisin, havevan gudiu lur instrucziun. <lb/>
15 Secund il medem exempel fuvan èra las scolas claustralas de Muster, … … … … … particularmein <lb/>
… de Favèras e S. Gagl organisadas. E daveras havevan las <lb/>
scolas de Cuera e de Favèras duront ils 8. 9. e dieschavel tschentaner <lb/>
schizun entschiet a scriver e cultivar empau nies latin vulgar ni il raetoroman. <lb/>
Perdetga de quei dattan: <lb/>
20 primo differents documents, sentenzias giudizialas e contracts conservai <lb/>
en igl archiv de Favèras, presentamein en gl' archiv de S. Gagl; <lb/>
milsanavont la „lex Romana Curiensis ni Utinensis“, ina lescha <lb/>
pils Romans dil ducat de Cuera, redigida probablamein dals religius de <lb/>
Favèras, nua ch' il principal manuscrett ei vegnius anflaus; finalmein ils <lb/>
25 Capitulars digl uestg Remedius de Cuera (800 tochen 814), q. e, statuts <lb/>
civils e criminals. <lb/>
Quels ein davèras screts per latin, mo en in latin barbar, il qual <lb/>
risguarda las expressiuns popularas e sesprova en prima lingia de se approximar <lb/>
… ton sco posseivel als dialects vulgars, per ch' el vegni entilgius <lb/>
30 dal pievel laic. <lb/>
Ch' ils religius de Favèras ed ilg uestg Remedius savevan da lur temps <lb/>
èra scriver in meglier latin, leu nua ch' els volevan conversar e(i) corrispunder <lb/>
culs studiai, ni nua ch' els scrivevan enzitgei destinau spirontamein per il <lb/>
clerus scolau, comprovan auters documents contemporans dils medems <lb/>
35 aucturs, denter auter la correspondenza de Remedius cun Alcuin, in dils <lb/>
pli perderts umens della curt de Carli il Grond, e la redacziun dils Canones <lb/>
… de Cuera tras Remedius, ina lescha destinada per las baselgias ed <lb/>
ils fatgs ecclesiastics de siu uestgiu. <lb/>
Il latin barbar dils allegai products ei pia effectivmein tendenza ed <lb/>
40 adapziun al latin vulgar, quei che resultescha ultariuramein aunc ord la <lb/>
determinaziun finala de ses capitulars: <lb/>
Nus (Remedius) stabilîn pia finalmein, … che mintga plevon hagi <lb/>
quest breve (statut) tier el e legi avon quel a tut il pievel </body> </text></TEI>
