Band: I

Seite: 694 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
694
Gieri Nuth
sacerdot claustral seoponeva Theodosius cun l' entira forza de sia enconoschenta
… rhetorica enconter la sligiaziun dellas claustras. El concedeva, che
las claustras seien sezas la culpa dell' antipatia e dell' oposiziun, che semussi
enconter ellas, per quei ch' ellas cun lur enormas forzas negligeschien de
5 sefar communezeivlas. Theodosius leva ina reorganisaziun dellas claustras,
lur commembers e lur facultats deien survir als basegns morals e materials
dil pievel, ellas deien daventar instituts, che lavurien per l' educaziun della
giuvantetgna, per il pauperesser, per il susteniment de malsauns. etc.
Ils rabiai adversaris dellas claustra(u)s han observau, che las doctrinas de
10 Theodosius vegnien ad els fetg perigulusas et han signalisau el per revoluzer.
… Vesent Theodosius, ch' el sei buca pli segirs en il cantun Aargau,
ha el quel bandonau et ei fugius en Fronscha. Las auctoritats d' Aargau
han en sia absenza sentenziau el tier 3 ons prischun et exiliaziun per sia
vita. Il temps ha midau quellas relaziuns; Theodosius ei vegnius graziaus
15 e ses pli vehements inimitgs digl Aargau sequintavan ils davos ons denter
ils megliers amitgs de Theodosius.
Da Lyon vegn Theodosius ad Altdorf, nua ch' el ei sedaus tutta bregia
per l' emeglioraziun dellas scolas.
Gl' on 1845 vegn el clomaus a Cuera sco superior della pleiv catholica.
20 Cheu entscheiva sia grondiusa activitat comunizeivla. Alla pleiv cath. dil
Hof Cuera ha el dau ina dellas meglieras scolas elemen(s)taras, ch' il cantun
posseda; la cathedrala, il senteri, gl' entir Hof ha el renovau cun enormas
expensas. El ha scafiu scolas superiuras per giuvnas e per giuvens; siu
institut de Sviz fa vengonza concurrenza allas meglieras scolas cantonalas,
25 e tgi vul sesmervegliar, sche las expensas per la creaziun et alimentaziun
de quel survargavan las forzas d' in um, che possedeva nuot auter, che sia
rassa grischa. Entirs cantuns scheman sut il burdi de tals instituts e
Theodosius stoveva persuls portar quei burdi! Nuotatonmeinz absorbava la
premura per l' educaziun della giuventetgna eunc per lunsch buca l' entira
30 activitat de quei um, contrari el anflava eunc temps per extendidas missiuns
e per la cura animarum de sia numerusa pleiv; el anflav(l)a temps e forzas
per crear spitals, instituts orfanils, de soras de scola e della misericordia,
las qualas el ha mo en la Svizzera rabetschau sin in diember de varga
400 persunas, che sededicheschan exclusivamein u all' educaziun della giuventetgna
35 ne alla greva clomada de survir a malsauns.
Theodosius veseva, ch' eunc in auter factur cargi cun forza en las relaziuns
… socialas, e quel sei la lavur. Per procurar lavur ha el igl emprim
encuretg d' introduir en il cantun Grischun lavurs de manafactura, e vesent
che quei leva buc ir, ha el entschiet cun fabricas. Cheu ei el lura pir che
40 mai vegnius en las grevlas dils speculants, e la crisis generala ha era surpriu
… el. Per cun energia d' in liun sedefender enconter la pressiun finanziala,
… che pressava el, banduna el siu generalvicariat, cun il qual el fuva
vegnius honoraus 1860, e percurra puspei il mund per aquistar agid.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 694 <lb/>
Gieri Nuth <lb/>
sacerdot claustral seoponeva Theodosius cun l' entira forza de sia enconoschenta <lb/>
… rhetorica enconter la sligiaziun dellas claustras. El concedeva, che <lb/>
las claustras seien sezas la culpa dell' antipatia e dell' oposiziun, che semussi <lb/>
enconter ellas, per quei ch' ellas cun lur enormas forzas negligeschien de <lb/>
5 sefar communezeivlas. Theodosius leva ina reorganisaziun dellas claustras, <lb/>
lur commembers e lur facultats deien survir als basegns morals e materials <lb/>
dil pievel, ellas deien daventar instituts, che lavurien per l' educaziun della <lb/>
giuvantetgna, per il pauperesser, per il susteniment de malsauns. etc. <lb/>
Ils rabiai adversaris dellas claustra(u)s han observau, che las doctrinas de <lb/>
10 Theodosius vegnien ad els fetg perigulusas et han signalisau el per revoluzer. <lb/>
… Vesent Theodosius, ch' el sei buca pli segirs en il cantun Aargau, <lb/>
ha el quel bandonau et ei fugius en Fronscha. Las auctoritats d' Aargau <lb/>
han en sia absenza sentenziau el tier 3 ons prischun et exiliaziun per sia <lb/>
vita. Il temps ha midau quellas relaziuns; Theodosius ei vegnius graziaus <lb/>
15 e ses pli vehements inimitgs digl Aargau sequintavan ils davos ons denter <lb/>
ils megliers amitgs de Theodosius. <lb/>
Da Lyon vegn Theodosius ad Altdorf, nua ch' el ei sedaus tutta bregia <lb/>
per l' emeglioraziun dellas scolas. <lb/>
Gl' on 1845 vegn el clomaus a Cuera sco superior della pleiv catholica. <lb/>
20 Cheu entscheiva sia grondiusa activitat comunizeivla. Alla pleiv cath. dil <lb/>
Hof Cuera ha el dau ina dellas meglieras scolas elemen(s)taras, ch' il cantun <lb/>
posseda; la cathedrala, il senteri, gl' entir Hof ha el renovau cun enormas <lb/>
expensas. El ha scafiu scolas superiuras per giuvnas e per giuvens; siu <lb/>
institut de Sviz fa vengonza concurrenza allas meglieras scolas cantonalas, <lb/>
25 e tgi vul sesmervegliar, sche las expensas per la creaziun et alimentaziun <lb/>
de quel survargavan las forzas d' in um, che possedeva nuot auter, che sia <lb/>
rassa grischa. Entirs cantuns scheman sut il burdi de tals instituts e <lb/>
Theodosius stoveva persuls portar quei burdi! Nuotatonmeinz absorbava la <lb/>
premura per l' educaziun della giuventetgna eunc per lunsch buca l' entira <lb/>
30 activitat de quei um, contrari el anflava eunc temps per extendidas missiuns <lb/>
e per la cura animarum de sia numerusa pleiv; el anflav(l)a temps e forzas <lb/>
per crear spitals, instituts orfanils, de soras de scola e della misericordia, <lb/>
las qualas el ha mo en la Svizzera rabetschau sin in diember de varga <lb/>
400 persunas, che sededicheschan exclusivamein u all' educaziun della giuventetgna <lb/>
35 ne alla greva clomada de survir a malsauns. <lb/>
Theodosius veseva, ch' eunc in auter factur cargi cun forza en las relaziuns <lb/>
… socialas, e quel sei la lavur. Per procurar lavur ha el igl emprim <lb/>
encuretg d' introduir en il cantun Grischun lavurs de manafactura, e vesent <lb/>
che quei leva buc ir, ha el entschiet cun fabricas. Cheu ei el lura pir che <lb/>
40 mai vegnius en las grevlas dils speculants, e la crisis generala ha era surpriu <lb/>
… el. Per cun energia d' in liun sedefender enconter la pressiun finanziala, <lb/>
… che pressava el, banduna el siu generalvicariat, cun il qual el fuva <lb/>
vegnius honoraus 1860, e percurra puspei il mund per aquistar agid. </body> </text></TEI>