Band: I

Seite: 693 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
Pater Theodosius
693
Denunder quella stema et affecziun? Denunder il respect, che secombinescha
… mo cun il num „Theodosius“? … — Della grondissima activitat e
premura per il salid material e moral dil proxim; d' ina philosophia, che
haveva profundamein sondau e tschaffau il spirt dil temps cun tuts ses
avantatgs e ses defects; dell' inteligenza et energia din spirt, che seocupava 5
… mintga moment cun las pli importontas et urgentas questiuns confessionalas,
… politicas e materialas.
Ei sa cheu buc esser l' intenziun de dar ina caracteristica dil renomau
defunct; tgi che vul quei interprender, sto sch' el dei saver esser giest,
ordavon [d]ilucidar ils principis philosophs, ch' eran tier Theodosius ils moturs 10
de siu entir operar. Las ideas, ch' el haveva dil stat e della baselgia, en
special dellas obbligaziuns de quels dus instituts, ein aschi grondiusas,
ch' ell(e)[a]s vegnien muort la permanenta forza dilg egoismus buca tgunsch
aschi spert vegnir realisadas. La dignitat dil carstgaun fuva avon ses egls
aschi gronda, che tuts auters cassuals attributs svanevan. Tgei posiziun, 15
ch' el teneva per la pli favoreivla, indicheschan ses instituts e ses sequents
plaids: „En l' ignoranza e lischentadat et era en il combat cun la pupira va il
carstgaun alla malura.“ La vita dil carstgaun considerava el per ina summa
de moments, dils quals ins dei perder negins en lischentadat, essent che quel,
che vegli moralmein e materialmein far sia obligaziun, hagi adina necessaria 20
occupaziun, sesanfli el en tgei sfera ch' el vegli. Podessen exempel[s] gidar,
sche havess Theodosius sez mussau, che sias doctrinas selaschien practicar.
Naschius a Mustair ils 23. de Matg 1808. da geniturs, che vivevan della
lavur de lur bratscha, ha el en ina vegliadetgna de mo 8 onns bandonau
la casa paterna, et ei ius a Taufers per emprender tudestg. Cun 10. ons 25
ha el a Bozen entschiet ils studis gimnasials, ei de leu vegnius en il gymnasi
… de Stanz, nua che siu frar, in capuciner, fuva professor. La rhetorica
ha el fatg a Aarau, e cun ina vegliadetgna de 17 ons haveva el en il
seminari de Lezi a Cuera absolviu la philosophia cun tal success, che
Regens Putscher ha ad el leu offeriu sia professura della philosophia. Al 30
spiritus Florentini plaschevan las relaziuns dils seminari episcopal buc, el
pren siu sac e va de porta - sut ora senza propriamein saver, nua el vegli
semanar, ne tgei el vegli far. Sia via meina el a Baden, nua che siu frar
era denton morts e satraus. Crispin, schia fuva Theodosius bategiaus,
viseta la fossa de siu frar, il qual fuva staus in destinguiu commember 35
della provinza dils capuciners, e cheu sin la freida fossa d' in car frar ei
Crispin sedecidius de vegnir capuziner. El sanunzia tier il provinzial
P. Sigismund Furrer, et ils 22. d' Oct. 1825. intrescha el en igl urden dils
capuziners cun il nom Theodosius. Primiziau ha el 1830. Da quei temps
ei el vegnius a Solothurn sco directur dils novizs, e suenter anflein nus el 40
a Baden, gl' emprim sco professor della theologia e suenter sco guardian
della claustra de leu. Ei arriva igl on 1841 cun sias egitaziuns enconter
las claustras. Suenter ses principis juriti(e)[c]s e morals, sco catholic e sez
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Pater Theodosius <lb/>
693 <lb/>
Denunder quella stema et affecziun? Denunder il respect, che secombinescha <lb/>
… mo cun il num „Theodosius“? … — Della grondissima activitat e <lb/>
premura per il salid material e moral dil proxim; d' ina philosophia, che <lb/>
haveva profundamein sondau e tschaffau il spirt dil temps cun tuts ses <lb/>
avantatgs e ses defects; dell' inteligenza et energia din spirt, che seocupava 5 <lb/>
… mintga moment cun las pli importontas et urgentas questiuns confessionalas, <lb/>
… politicas e materialas. <lb/>
Ei sa cheu buc esser l' intenziun de dar ina caracteristica dil renomau <lb/>
defunct; tgi che vul quei interprender, sto sch' el dei saver esser giest, <lb/>
ordavon [d]ilucidar ils principis philosophs, ch' eran tier Theodosius ils moturs 10 <lb/>
de siu entir operar. Las ideas, ch' el haveva dil stat e della baselgia, en <lb/>
special dellas obbligaziuns de quels dus instituts, ein aschi grondiusas, <lb/>
ch' ell(e)[a]s vegnien muort la permanenta forza dilg egoismus buca tgunsch <lb/>
aschi spert vegnir realisadas. La dignitat dil carstgaun fuva avon ses egls <lb/>
aschi gronda, che tuts auters cassuals attributs svanevan. Tgei posiziun, 15 <lb/>
ch' el teneva per la pli favoreivla, indicheschan ses instituts e ses sequents <lb/>
plaids: „En l' ignoranza e lischentadat et era en il combat cun la pupira va il <lb/>
carstgaun alla malura.“ La vita dil carstgaun considerava el per ina summa <lb/>
de moments, dils quals ins dei perder negins en lischentadat, essent che quel, <lb/>
che vegli moralmein e materialmein far sia obligaziun, hagi adina necessaria 20 <lb/>
occupaziun, sesanfli el en tgei sfera ch' el vegli. Podessen exempel[s] gidar, <lb/>
sche havess Theodosius sez mussau, che sias doctrinas selaschien practicar. <lb/>
Naschius a Mustair ils 23. de Matg 1808. da geniturs, che vivevan della <lb/>
lavur de lur bratscha, ha el en ina vegliadetgna de mo 8 onns bandonau <lb/>
la casa paterna, et ei ius a Taufers per emprender tudestg. Cun 10. ons 25 <lb/>
ha el a Bozen entschiet ils studis gimnasials, ei de leu vegnius en il gymnasi <lb/>
… de Stanz, nua che siu frar, in capuciner, fuva professor. La rhetorica <lb/>
ha el fatg a Aarau, e cun ina vegliadetgna de 17 ons haveva el en il <lb/>
seminari de Lezi a Cuera absolviu la philosophia cun tal success, che <lb/>
Regens Putscher ha ad el leu offeriu sia professura della philosophia. Al 30 <lb/>
spiritus Florentini plaschevan las relaziuns dils seminari episcopal buc, el <lb/>
pren siu sac e va de porta - sut ora senza propriamein saver, nua el vegli <lb/>
semanar, ne tgei el vegli far. Sia via meina el a Baden, nua che siu frar <lb/>
era denton morts e satraus. Crispin, schia fuva Theodosius bategiaus, <lb/>
viseta la fossa de siu frar, il qual fuva staus in destinguiu commember 35 <lb/>
della provinza dils capuciners, e cheu sin la freida fossa d' in car frar ei <lb/>
Crispin sedecidius de vegnir capuziner. El sanunzia tier il provinzial <lb/>
P. Sigismund Furrer, et ils 22. d' Oct. 1825. intrescha el en igl urden dils <lb/>
capuziners cun il nom Theodosius. Primiziau ha el 1830. Da quei temps <lb/>
ei el vegnius a Solothurn sco directur dils novizs, e suenter anflein nus el 40 <lb/>
a Baden, gl' emprim sco professor della theologia e suenter sco guardian <lb/>
della claustra de leu. Ei arriva igl on 1841 cun sias egitaziuns enconter <lb/>
las claustras. Suenter ses principis juriti(e)[c]s e morals, sco catholic e sez </body> </text></TEI>