Band: I

Seite: 526 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
526
Peter Anton de Latour
vidlodder ina buccada fier, sch' eis ei daven. Sai nuot ha el
buviu vi tier las mateuns dil grond hotel, ne han ei engulau.
Da carotscha plaidien nuot. E nua iir per cavals? ils lur
han il treer anavos e san niang star sin peis. Per quels meunglan
5 els bucca seprender en de procurar Alp, plitost mirien, ch' ei
hagien avon meun in cutsch, che fetschi aber bucca quen della
carn et eung meins della sunscha, pertgiei da quei survegn el
sproposi pauc. Ei gl' ei bucc per nuot che la gleut tschontschan
tont dad Els; Els lajen gie dar de magliar ni a gleut ni
10 a thiers.
Harpagon. Sche tgiei tschontschan ei da mei, di val leu. Gleut sco ti
tschontschan pauc ne nuot dil bien, sch' in dess cun caz e
cun puign.
Meister
Jacob. Jeu vi schon diir, sch' els savilan bucc.
15 Harpagon. Hagies nuota tema. Grad ussa ha jeu bucca luña de savilar.
Si, curascha, gi, tgiei tschontschan ei da mei?
Meister
Jacob. Sche, cun lur lubienscha, grazius Signur, dien la gleut
primo, ch' in pli grond ranverun e dasperas pli grond narrun
che els, detti ei bucca sut las steilas. 2do che per in de trenta
20 blzgrs schassan els scurtiar vivs, sch' els savessen ch' ei carschess
puspei pial senza stueer pagar persuenter. [fol. 21b] 3tio ch' els
hagien in particular enschin de bucca pagar quei, sch' els een
obligai. Cun fumegls e fumitgiasas entscheiven els dispetta,
cur ch' ei han gleiti or oñ, per chei mondien per lur faitg
senza pagaiglia. ad auters snegen ei giu quei ch' els han
25 enpermess, et aschia vinavon; 4to vegn ei pretendiu, ch' els
fetschien stampar Calenders a parte per diever de lur casa, nua
ch' els fetschien metter Vigielgias e diis de gigina treisga da
pli che sco la sointgia muma baselgia ha fixau, mo per far
giginar lur gleut, ch' els possien spargnar la carn et auter.
30 5to ch' els taglian giu las puolpas e vendien l' ossa per carn;
6to ch' els hagien quels oñs vargai faitg enqueriir or ils truffels
… malseuns e vendiu per 6. bazs la quarteuna; 7 ch' els
vendien greun lavagau, pieun marsch, e caschiel ius si, tutt raub'
artada eung da lur bab, dieus hagi faitg grazia, ch' ei tonaton
35 schon morts avon 40. oñs, tutt per precis sco ins conpra en
auters logens buña rauba. Et aschizun vegn ei risdau, ch' els
enquerien ensemen curom e pial de calzers veders, traigien
setz ora las guotas e vendien per fier veder allas schmelzas,
e fetschien quer ora quella calzeraglia per rabitschar ensemen
40 enpau grass de unscher calzers. Ei vegn era publicamegn
risdau, ch' els enprestien ora daneers, e fetschien far obligaziuns
de 40% pli che que [ch] ch' els dattan, e fetschien pagar
10%
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 526 <lb/>
Peter Anton de Latour <lb/>
vidlodder ina buccada fier, sch' eis ei daven. Sai nuot ha el <lb/>
buviu vi tier las mateuns dil grond hotel, ne han ei engulau. <lb/>
Da carotscha plaidien nuot. E nua iir per cavals? ils lur <lb/>
han il treer anavos e san niang star sin peis. Per quels meunglan <lb/>
5 els bucca seprender en de procurar Alp, plitost mirien, ch' ei <lb/>
hagien avon meun in cutsch, che fetschi aber bucca quen della <lb/>
carn et eung meins della sunscha, pertgiei da quei survegn el <lb/>
sproposi pauc. Ei gl' ei bucc per nuot che la gleut tschontschan <lb/>
tont dad Els; Els lajen gie dar de magliar ni a gleut ni <lb/>
10 a thiers. <lb/>
Harpagon. Sche tgiei tschontschan ei da mei, di val leu. Gleut sco ti <lb/>
tschontschan pauc ne nuot dil bien, sch' in dess cun caz e <lb/>
cun puign. <lb/>
Meister <lb/>
Jacob. Jeu vi schon diir, sch' els savilan bucc. <lb/>
15 Harpagon. Hagies nuota tema. Grad ussa ha jeu bucca luña de savilar. <lb/>
Si, curascha, gi, tgiei tschontschan ei da mei? <lb/>
Meister <lb/>
Jacob. Sche, cun lur lubienscha, grazius Signur, dien la gleut <lb/>
primo, ch' in pli grond ranverun e dasperas pli grond narrun <lb/>
che els, detti ei bucca sut las steilas. 2do che per in de trenta <lb/>
20 blzgrs schassan els scurtiar vivs, sch' els savessen ch' ei carschess <lb/>
puspei pial senza stueer pagar persuenter. [fol. 21b] 3tio ch' els <lb/>
hagien in particular enschin de bucca pagar quei, sch' els een <lb/>
obligai. Cun fumegls e fumitgiasas entscheiven els dispetta, <lb/>
cur ch' ei han gleiti or oñ, per chei mondien per lur faitg <lb/>
senza pagaiglia. ad auters snegen ei giu quei ch' els han <lb/>
25 enpermess, et aschia vinavon; 4to vegn ei pretendiu, ch' els <lb/>
fetschien stampar Calenders a parte per diever de lur casa, nua <lb/>
ch' els fetschien metter Vigielgias e diis de gigina treisga da <lb/>
pli che sco la sointgia muma baselgia ha fixau, mo per far <lb/>
giginar lur gleut, ch' els possien spargnar la carn et auter. <lb/>
30 5to ch' els taglian giu las puolpas e vendien l' ossa per carn; <lb/>
6to ch' els hagien quels oñs vargai faitg enqueriir or ils truffels <lb/>
… malseuns e vendiu per 6. bazs la quarteuna; 7 ch' els <lb/>
vendien greun lavagau, pieun marsch, e caschiel ius si, tutt raub' <lb/>
artada eung da lur bab, dieus hagi faitg grazia, ch' ei tonaton <lb/>
35 schon morts avon 40. oñs, tutt per precis sco ins conpra en <lb/>
auters logens buña rauba. Et aschizun vegn ei risdau, ch' els <lb/>
enquerien ensemen curom e pial de calzers veders, traigien <lb/>
setz ora las guotas e vendien per fier veder allas schmelzas, <lb/>
e fetschien quer ora quella calzeraglia per rabitschar ensemen <lb/>
40 enpau grass de unscher calzers. Ei vegn era publicamegn <lb/>
risdau, ch' els enprestien ora daneers, e fetschien far obligaziuns <lb/>
de 40% pli che que [ch] ch' els dattan, e fetschien pagar <lb/>
10% </body> </text></TEI>