Band: IV

Seite: 914 Zur Bandauswahl

In Band IV liegen die Seitenzahlen zwischen 5 und 1032.
914 Gion Antoni Bühler
nossa literatura. Ün pè rexempels nus fan clar questa caussa. Tenor quest
principi ün stovess dunque p. e. scriver: furia e na füria a füergia u füörgia,
… stante che furia … correspunda exact al plaid original. Per il medem
motiv ün stovess er scriver: gloria e na gliergia … … u glüergia, carbun … e na
5 scarvun, patir e na pitir, tagliar e na tigliar, mesürar emesüra
e na masirar u masürer e masira u imsüra, bab e na bap, fortuna
e na fortüna, brunsina e na bransina, codesch e na cudisch u
cudasch, casa e na ca u tga, u tgéa u tgesa, frar e na frer,
planta e na plaenta u plonta, offici e na uffeci, giudici e na
10 giudeci etc. Jeu savess qua enumerar üna quantitad de quels exempels;
ma ils citai sun plü che sufficients per far clar l' allegau principi.
Per rapport allas modificaziuns dels consonants, principalmein del c e del
g, podess forsa il principi valer: „Las modificaziuns dels consonants
sun, tant sco possibel, … … d' evitar e han da valer be in quels plaids,
15 nels quals ellas sun generalas u almeins quasi generalas“.
Tenor quest principi ün dovess dunque scriver: calar e na tgalar,
calcolgn u calcagn e na tgalcogn u tgalcagn, cadeina e na tgadeina
… u tgadagna, calgina e na eugina u tgügina, camar e na
tgamar, camanna e na tgamanna, camuç e na tgamuç, canna e
20 na tganna, canal e na tganal, canar u scanar e nastganar, candeila
… u candela e na tgandaila, cané e na tgané, canun e na
tganun, capé e capella e na tgapé e tgapella, carn e na tgarn,
carr e na tgarr, corn è na tgiern u tgüern, caura e na tgaura u
tgora, caussa e na tgaussa u tgosa, cavar e na tgavar u tgaver,
25 combra u cambra e na tgombra e tgambra, [p. 58] goder e na gioder,
gaglina u gallina e na giallina u gialegna u gigliena, gagliard e
na giagliard; gomgna u gamgna e na giomgia u giamgia, gaigl
e na giaigl, galeida u galeda e na gialaida, galèra e na gialèra,
gada e na giada u jada etc.
30 In questa maniera circa il fuss da proceder cun tots quels plaids
cun consonants, ils quals mussan üna diversitad nella pronunciaziun. Aschi
incomplet sco jeu hai saviu tractar quest ultim punct, sche basteran totüna
ils paucs principis citai cun lur correspondents exempels, per dar a quels
stimatissims Signurs ün' idea della procedura, la quala in quest punct stovess
35 esser observada per arrivar all' intenzionada uniun. Dal reminent eis quest
intêr referat scrit, tant sco possibel, secund ils princips sura allegia, e
quels stimai Signurs han ertras quel podiu formar ün' idea, almeins d' üna
prova, della uniun dels dialects rhæto - romans, sco jeu la imaginescha.
Jeu non pos finir mia lavuretta, senza dir qualche plaids sur ils
40 grands avantatgs, ils quals l' uniun de noss dialects stovess portar a tot
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 914 Gion Antoni Bühler <lb/>
nossa literatura. Ün pè rexempels nus fan clar questa caussa. Tenor quest <lb/>
principi ün stovess dunque p. e. scriver: furia e na füria a füergia u füörgia, <lb/>
… stante che furia … correspunda exact al plaid original. Per il medem <lb/>
motiv ün stovess er scriver: gloria e na gliergia … … u glüergia, carbun … e na <lb/>
5 scarvun, patir e na pitir, tagliar e na tigliar, mesürar emesüra <lb/>
e na masirar u masürer e masira u imsüra, bab e na bap, fortuna <lb/>
e na fortüna, brunsina e na bransina, codesch e na cudisch u <lb/>
cudasch, casa e na ca u tga, u tgéa u tgesa, frar e na frer, <lb/>
planta e na plaenta u plonta, offici e na uffeci, giudici e na <lb/>
10 giudeci etc. Jeu savess qua enumerar üna quantitad de quels exempels; <lb/>
ma ils citai sun plü che sufficients per far clar l' allegau principi. <lb/>
Per rapport allas modificaziuns dels consonants, principalmein del c e del <lb/>
g, podess forsa il principi valer: „Las modificaziuns dels consonants <lb/>
sun, tant sco possibel, … … d' evitar e han da valer be in quels plaids, <lb/>
15 nels quals ellas sun generalas u almeins quasi generalas“. <lb/>
Tenor quest principi ün dovess dunque scriver: calar e na tgalar, <lb/>
calcolgn u calcagn e na tgalcogn u tgalcagn, cadeina e na tgadeina <lb/>
… u tgadagna, calgina e na eugina u tgügina, camar e na <lb/>
tgamar, camanna e na tgamanna, camuç e na tgamuç, canna e <lb/>
20 na tganna, canal e na tganal, canar u scanar e nastganar, candeila <lb/>
… u candela e na tgandaila, cané e na tgané, canun e na <lb/>
tganun, capé e capella e na tgapé e tgapella, carn e na tgarn, <lb/>
carr e na tgarr, corn è na tgiern u tgüern, caura e na tgaura u <lb/>
tgora, caussa e na tgaussa u tgosa, cavar e na tgavar u tgaver, <lb/>
25 combra u cambra e na tgombra e tgambra, [p. 58] goder e na gioder, <lb/>
gaglina u gallina e na giallina u gialegna u gigliena, gagliard e <lb/>
na giagliard; gomgna u gamgna e na giomgia u giamgia, gaigl <lb/>
e na giaigl, galeida u galeda e na gialaida, galèra e na gialèra, <lb/>
gada e na giada u jada etc. <lb/>
30 In questa maniera circa il fuss da proceder cun tots quels plaids <lb/>
cun consonants, ils quals mussan üna diversitad nella pronunciaziun. Aschi <lb/>
incomplet sco jeu hai saviu tractar quest ultim punct, sche basteran totüna <lb/>
ils paucs principis citai cun lur correspondents exempels, per dar a quels <lb/>
stimatissims Signurs ün' idea della procedura, la quala in quest punct stovess <lb/>
35 esser observada per arrivar all' intenzionada uniun. Dal reminent eis quest <lb/>
intêr referat scrit, tant sco possibel, secund ils princips sura allegia, e <lb/>
quels stimai Signurs han ertras quel podiu formar ün' idea, almeins d' üna <lb/>
prova, della uniun dels dialects rhæto - romans, sco jeu la imaginescha. <lb/>
Jeu non pos finir mia lavuretta, senza dir qualche plaids sur ils <lb/>
40 grands avantatgs, ils quals l' uniun de noss dialects stovess portar a tot </body> </text></TEI>