Band: IV

Seite: 974 Zur Bandauswahl

In Band IV liegen die Seitenzahlen zwischen 5 und 1032.
974 Caspar Decurtins
lingua, inua els hagien pauca instrucziun in scola. Üna generala cultivaziun
… del pövel romansch per mez del idiom german sei aunc per generaziuns
… e generaziuns impossibla; perquei el desidereschi, cumbein che el
dall' autra vart sei importau per l' instrucziun tudesca, che ün metti plü
5 peisa sün l' instrucziun romanscha e quei tant tras las scolas, sco tras la
publicistica, pertgei che la caussa hagi er ün' importanza politica.
Sigr. conseglier naz. And. R. Planta intret nella sala, che la discussiun
… era gia averta; el sentit discurrer in divers dialects e schet, ün
plü interessant congress che il present el mai non hagi frequentau. El exclamet:
10 … „Tgei volein nus da plü? La presenta radunanza mussa plü che
evident, che las diversitads dels dialects exista plü nella phantasia, che
nella realitad. Pür ussa jeu me sto miravigliar, … che nus Romanschs discurrin
… tudesc, cur nus vegnin insembel. Romansch, romansch sco nus discurrin
… qua, quei capin nus tots senza negüna difficultad. Curascha dunque,
15 ils bisögns sun urgents, las forzas sun er avant maun; nus arrivein cert
cun il temps, cun premura et activitad al intent.
[p. 9] Dopo quest votum la radunanza concludet la fundaziun della
societad rhæto - romana e çernet ün comité, il qual dovet elaborar in aschi
curt temps sco possibel ün project de statuts per l' organisaziun della societad,
20 … e medemamein er fixar ün thema per la discussiun nella radunanza
proxima. Nel comité füttan elets: ils sgrs. profs. Nuth, Sgier, Bühler,
Largiadèr, directur del seminari de magisters e cons. naz. Dr. And. R. Planta.
Quest comité subit se constituit e nomnet per siu president prof. Nuth,
per actuar prof. Bühler, per archivar e bibliothecar prof. Sgier.
25 Il comité concepit speditivamein ün project de statuts per la societad
e radunet allura quella il 1 d. Mars 1868. Cun excepziun della Domlesca
eran totas contradas romanschas rappresentadas, et ün discurriva nella discussiun
… in tots divers dialects. La radunanza acceptet ils statuts proposts
dal comité.
CASPAR DECURTINS.
Plaid, tenius el cussegl gron ils 25 de Matg, 1887.
(Ineditum nach dem Autograph des Redners.)
30 Perdunien, sch' jeu plaidel en romonsch sur ina questiun, che partegn
tier al pievel romonsch e tuca ses interess vitals.
Duront che auters stadis vegnan muventai da vehements combats pervia
de lungatg e nationalitat han las treis natiuns, unidas en las treis ligias,
manteniu la pasch la pli perfetga. Il sentiment per libertat e giustia ei staus
35 ferms avunda per procurar a scadina siu dretg. Garantescha gie nossa constitutiun
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 974 Caspar Decurtins <lb/>
lingua, inua els hagien pauca instrucziun in scola. Üna generala cultivaziun <lb/>
… del pövel romansch per mez del idiom german sei aunc per generaziuns <lb/>
… e generaziuns impossibla; perquei el desidereschi, cumbein che el <lb/>
dall' autra vart sei importau per l' instrucziun tudesca, che ün metti plü <lb/>
5 peisa sün l' instrucziun romanscha e quei tant tras las scolas, sco tras la <lb/>
publicistica, pertgei che la caussa hagi er ün' importanza politica. <lb/>
Sigr. conseglier naz. And. R. Planta intret nella sala, che la discussiun <lb/>
… era gia averta; el sentit discurrer in divers dialects e schet, ün <lb/>
plü interessant congress che il present el mai non hagi frequentau. El exclamet: <lb/>
10 … „Tgei volein nus da plü? La presenta radunanza mussa plü che <lb/>
evident, che las diversitads dels dialects exista plü nella phantasia, che <lb/>
nella realitad. Pür ussa jeu me sto miravigliar, … che nus Romanschs discurrin <lb/>
… tudesc, cur nus vegnin insembel. Romansch, romansch sco nus discurrin <lb/>
… qua, quei capin nus tots senza negüna difficultad. Curascha dunque, <lb/>
15 ils bisögns sun urgents, las forzas sun er avant maun; nus arrivein cert <lb/>
cun il temps, cun premura et activitad al intent. <lb/>
[p. 9] Dopo quest votum la radunanza concludet la fundaziun della <lb/>
societad rhæto - romana e çernet ün comité, il qual dovet elaborar in aschi <lb/>
curt temps sco possibel ün project de statuts per l' organisaziun della societad, <lb/>
20 … e medemamein er fixar ün thema per la discussiun nella radunanza <lb/>
proxima. Nel comité füttan elets: ils sgrs. profs. Nuth, Sgier, Bühler, <lb/>
Largiadèr, directur del seminari de magisters e cons. naz. Dr. And. R. Planta. <lb/>
Quest comité subit se constituit e nomnet per siu president prof. Nuth, <lb/>
per actuar prof. Bühler, per archivar e bibliothecar prof. Sgier. <lb/>
25 Il comité concepit speditivamein ün project de statuts per la societad <lb/>
e radunet allura quella il 1 d. Mars 1868. Cun excepziun della Domlesca <lb/>
eran totas contradas romanschas rappresentadas, et ün discurriva nella discussiun <lb/>
… in tots divers dialects. La radunanza acceptet ils statuts proposts <lb/>
dal comité. <lb/>
CASPAR DECURTINS. <lb/>
Plaid, tenius el cussegl gron ils 25 de Matg, 1887. <lb/>
(Ineditum nach dem Autograph des Redners.) <lb/>
30 Perdunien, sch' jeu plaidel en romonsch sur ina questiun, che partegn <lb/>
tier al pievel romonsch e tuca ses interess vitals. <lb/>
Duront che auters stadis vegnan muventai da vehements combats pervia <lb/>
de lungatg e nationalitat han las treis natiuns, unidas en las treis ligias, <lb/>
manteniu la pasch la pli perfetga. Il sentiment per libertat e giustia ei staus <lb/>
35 ferms avunda per procurar a scadina siu dretg. Garantescha gie nossa constitutiun </body> </text></TEI>