Band: X

Seite: 751 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Volksgebräuche 751
Dia az banadescha,
Schi ans dez navot,
Sch' igl louv az sblota
E magna giu da Scalota.
Igls schintgètgs consistan an pantg, caschiel, fregna, ovs, pang etc. 5
Fitto la runda per l' antira vischnanca anturn, sa redunescha l' antira
truppa an ena tgesa, noua è dantant paragéa ena tarmenta porziung pizochels
e paclangas. Mintgign mètta tant scu pussebel sot tetg, senachegl tg' èl
survigna curasch e forza de combatter ancunter igl inimei.
Lura vonigl sigl plaz, noua tg' igls mattatschs dell' otra vischnanca 10
spetgan els. An amprema lengia vign anvido or d' ena vart e de l' otra
légn u loter, tgi sa crei d' esser ferm e robust. Finalmantg davainta
alloura igl combat général. De tottas dus varts vign combattia valerousamantg,
… anfignen tgi l' egna u lotra part, la cala po betg sa defender pi
dei, sto piglier la fugia. 15
Igls victorisaders persequiteschan cun canéra igls survantschias anc
en toc e turnan alloura plagn luschezza a tgesa rachintont a mintgign,
cant valerous els vegian combattia e cu els vegian victoriso. Betg de rar
capitavigl, tgi legn u loter digls combattents rivaven blessos e malamantg
sanganos se a tgesa. 20
15. La vigelgia da sogn Lurign.
La vigelgia da sogn Lurign, raquint' igl, tg' ins possa tgavar da meaz
de allas dodesch ouras, noua tgi seia, schi cat' ins carvungs benadias.
16. Vigelgia da Nossadonna d' Avost.
Igl de della vigelgia da Nossadonna d' Avost niva fatg la speisa totta 25
da freid, la seira da tschagna aber riviouls.
17. Vinschigliung.
Cura tgi glera fito far igl fagn sen igls colms, schi per vinschigliung
niva fatg scarpatscha.
18. Igl sche dellas olmas. 30
Sin igl sche dellas olmas vign do lis povers pantg e pan.
19. Sontga Catregna.
Da sontga Catregna dastgeva nicr fatg ecr nignas rodas. Nignas
femnas filavan, igls muliners mademamantg faschevan er betg moler e nigns
tgars gevan sen veia.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Volksgebräuche 751 <lb/>
Dia az banadescha, <lb/>
Schi ans dez navot, <lb/>
Sch' igl louv az sblota <lb/>
E magna giu da Scalota. <lb/>
Igls schintgètgs consistan an pantg, caschiel, fregna, ovs, pang etc. 5 <lb/>
Fitto la runda per l' antira vischnanca anturn, sa redunescha l' antira <lb/>
truppa an ena tgesa, noua è dantant paragéa ena tarmenta porziung pizochels <lb/>
e paclangas. Mintgign mètta tant scu pussebel sot tetg, senachegl tg' èl <lb/>
survigna curasch e forza de combatter ancunter igl inimei. <lb/>
Lura vonigl sigl plaz, noua tg' igls mattatschs dell' otra vischnanca 10 <lb/>
spetgan els. An amprema lengia vign anvido or d' ena vart e de l' otra <lb/>
légn u loter, tgi sa crei d' esser ferm e robust. Finalmantg davainta <lb/>
alloura igl combat général. De tottas dus varts vign combattia valerousamantg, <lb/>
… anfignen tgi l' egna u lotra part, la cala po betg sa defender pi <lb/>
dei, sto piglier la fugia. 15 <lb/>
Igls victorisaders persequiteschan cun canéra igls survantschias anc <lb/>
en toc e turnan alloura plagn luschezza a tgesa rachintont a mintgign, <lb/>
cant valerous els vegian combattia e cu els vegian victoriso. Betg de rar <lb/>
capitavigl, tgi legn u loter digls combattents rivaven blessos e malamantg <lb/>
sanganos se a tgesa. 20 <lb/>
15. La vigelgia da sogn Lurign. <lb/>
La vigelgia da sogn Lurign, raquint' igl, tg' ins possa tgavar da meaz <lb/>
de allas dodesch ouras, noua tgi seia, schi cat' ins carvungs benadias. <lb/>
16. Vigelgia da Nossadonna d' Avost. <lb/>
Igl de della vigelgia da Nossadonna d' Avost niva fatg la speisa totta 25 <lb/>
da freid, la seira da tschagna aber riviouls. <lb/>
17. Vinschigliung. <lb/>
Cura tgi glera fito far igl fagn sen igls colms, schi per vinschigliung <lb/>
niva fatg scarpatscha. <lb/>
18. Igl sche dellas olmas. 30 <lb/>
Sin igl sche dellas olmas vign do lis povers pantg e pan. <lb/>
19. Sontga Catregna. <lb/>
Da sontga Catregna dastgeva nicr fatg ecr nignas rodas. Nignas <lb/>
femnas filavan, igls muliners mademamantg faschevan er betg moler e nigns <lb/>
tgars gevan sen veia. </body> </text></TEI>