Band: X

Seite: 643 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Sagen 643
par igls seas unfants. Els on usi grond legarmaint da vair els ed on
faiz ina pi gronda giastaroia, tgi da nozas.
Ossa lascha igl prenzi clamar quel curier, tgi veva laschea sfalzasear
uschoia foin las breavs, e dumonda, naua el sea sto sur noaz sin viadi.
Basta, quel soi, an tala e tala ustaroia sper la voia. Igl prenzi peglia 5
bleara schuldada, vo an quell' ustaroia e fo visitar or l' antiera tgeasa.
Qua vignan las breavs nanavant, tgi la Mengia era betg stada schi foina
da stgarpar. Ossa sentenziescha igl prenzi, tgi tots quater, igl muliner,
la mulinera e las duas feglias dessan gnoir strezas dapart cun tgavals.
Tgi rainta in broin vid in bratsch, tgi in cotschen vid ina tgoma, tgi in 10
groisch vid igl tgea, e hip e hop en tots gnis stgarpos an tant tocs.
Scherzhafte Märchenanfänge.
Sch' ins leva betg rachintar ple agls unfants:
En' eda erigl en buc sen en mecr,
Te est narr, te m' ast fatg decr, 15
Lessa decr ple . . . .
En eda er' igl en om vigl cun en pluigl ainten en igl e leva tgavar
or cun en badigl.
En' eda erigl en om ed ena donna, tgi gevan cugl satg a Roma.
… … … …
Sagen. 20
1. Igl Sontget.
A Tgadavains sot Manziel abitava en omet, tgi mai niva anôr e mai
geva an baselgia. En' eda vegia igl prer fatg clamar chel omet per sa persvader
e canoscher, tge tgi el seia. El seia ni ôr tagl farrer. I dava ena strola digl
suglegl aint da fanestra. Igl om vegia piglia giu igl sies mantel e pandia, 25
chel ved la strola. Alloura igl prer vegia detg, tgi el dess angal eir e manar
la veta, tg' el vegia mano anfignen adaco. Igl om è nia considero dagl pivel
per sontg. Igl li, noua tgi el stava, e nia numno Sontget e lò mess ena
crousch da lenn dasper la veia per regordentscha da chel. Ella stat anc oz
dasper la veia viglia agl Sontget. 30
2. Las duas dunschellas.
En bel de seragn se catavan igls pucrs de Sour tgi sen Tgeps, tgi
sen Clava soura a far fagn de colm. Co vesan els duas bellas dunschellas
a neir giu per chels colms spassagiont. Cura tgi en passadas siva en mat
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Sagen 643 <lb/>
par igls seas unfants. Els on usi grond legarmaint da vair els ed on <lb/>
faiz ina pi gronda giastaroia, tgi da nozas. <lb/>
Ossa lascha igl prenzi clamar quel curier, tgi veva laschea sfalzasear <lb/>
uschoia foin las breavs, e dumonda, naua el sea sto sur noaz sin viadi. <lb/>
Basta, quel soi, an tala e tala ustaroia sper la voia. Igl prenzi peglia 5 <lb/>
bleara schuldada, vo an quell' ustaroia e fo visitar or l' antiera tgeasa. <lb/>
Qua vignan las breavs nanavant, tgi la Mengia era betg stada schi foina <lb/>
da stgarpar. Ossa sentenziescha igl prenzi, tgi tots quater, igl muliner, <lb/>
la mulinera e las duas feglias dessan gnoir strezas dapart cun tgavals. <lb/>
Tgi rainta in broin vid in bratsch, tgi in cotschen vid ina tgoma, tgi in 10 <lb/>
groisch vid igl tgea, e hip e hop en tots gnis stgarpos an tant tocs. <lb/>
Scherzhafte Märchenanfänge. <lb/>
Sch' ins leva betg rachintar ple agls unfants: <lb/>
En' eda erigl en buc sen en mecr, <lb/>
Te est narr, te m' ast fatg decr, 15 <lb/>
Lessa decr ple . . . . <lb/>
En eda er' igl en om vigl cun en pluigl ainten en igl e leva tgavar <lb/>
or cun en badigl. <lb/>
En' eda erigl en om ed ena donna, tgi gevan cugl satg a Roma. <lb/>
… … … … <lb/>
Sagen. 20 <lb/>
1. Igl Sontget. <lb/>
A Tgadavains sot Manziel abitava en omet, tgi mai niva anôr e mai <lb/>
geva an baselgia. En' eda vegia igl prer fatg clamar chel omet per sa persvader <lb/>
e canoscher, tge tgi el seia. El seia ni ôr tagl farrer. I dava ena strola digl <lb/>
suglegl aint da fanestra. Igl om vegia piglia giu igl sies mantel e pandia, 25 <lb/>
chel ved la strola. Alloura igl prer vegia detg, tgi el dess angal eir e manar <lb/>
la veta, tg' el vegia mano anfignen adaco. Igl om è nia considero dagl pivel <lb/>
per sontg. Igl li, noua tgi el stava, e nia numno Sontget e lò mess ena <lb/>
crousch da lenn dasper la veia per regordentscha da chel. Ella stat anc oz <lb/>
dasper la veia viglia agl Sontget. 30 <lb/>
2. Las duas dunschellas. <lb/>
En bel de seragn se catavan igls pucrs de Sour tgi sen Tgeps, tgi <lb/>
sen Clava soura a far fagn de colm. Co vesan els duas bellas dunschellas <lb/>
a neir giu per chels colms spassagiont. Cura tgi en passadas siva en mat </body> </text></TEI>