Band: IV

Seite: 731 Zur Bandauswahl

In Band IV liegen die Seitenzahlen zwischen 5 und 1032.
Codish de Literatura Romantsha 731
e quella la Rhætsia, e de lou ei nossa literatura derivada, sei quella Latina,
ne Hetrusca.
Ils aucturs vegls volen, che la literatura quei ei: gl enshin de far
certas nodas, e figuras, per seregordar d' il deventau, sei æterna e quei less
dir: de perpeten ne de vegl ennou. Suponent quei, sco Plinius scriva sei 5
ver, sche devent' è quei ton pli verdeivel, che Flavius Josephus resda: che
d' il temps de Seth sei vegniu fabricau duas petgas: l' ina ded arshilla,
e l' autra de marmor, nuo ch' ei eri scrit si las caussas remarcables, sinaquei
… che ne l' aua, n' el fiuc podessien quellas domaduas dersentar. D' il
temps de Phaleg ei la divisiun de las naziuns deventada, e de Babylon 10
seretratga pil mun entuorn.
[p. 36] Schinavon pia che Lud, il quart figl de Sem, ei de glets
temps seretratgs de lou cun sia naziun encoter la tiara Lydia, e populau
quella, sche depia che la literatura era schon enventada, suponen ins ca
senze fundamen, ch' el hagi è priu cun el ella, ed entroduciu quella en Lydia. 15
Avon, e suenter la destrucziun d' il marcau de Troja era la literatura
schon entroduida en la Syria, e Grecia, e per consequenzia depia che Tyrrhenus,
… figl d' il reg Athys de Lydia, ha de gl ets temps manau deven de
lou la mesadat d' il pievel Lydi, sche pon ins conprender, ch' el hagi è
priu cun el la literatura lydia, e transportau ella en la Hetruria. 20
Ils enprims habitonts de la Hetruria, sco in vol è dir, de la Italia,
en ils Umbris stai.
Quels en vegni scatschai d' ils Pelasgis, e quests d' ils Tyrrhens. Ils
Tyrrens, che vegneven è nomnai: Hetruscs, e Thuscs, han populau la
Thuscia cisalpina, e quests las Alps rhæticas. Schinavon pia che quei tut 25
vegn verificau tras la historia d' il Mun, sch' eis ei è de conprender, e quei
cun rashun, che nossa literatura derivi è de lou.
Gl enprim monument, nuo che la Rhætsia ei vegnida atacada d' ils
Romans, ed en part sutdada, ei quel de Gaeta en Italia, ent il qual ils
pievels alpins, ed oravon ils Rhætus ch' eran lu surventschi de la republica 30
romana d' il temps de Julius Cæsar, vegnen nomnai.
Il secund en las enscripsiuns d' il temps ded auters Caisers de Roma,
che Sprecher, nios patriot, ha [p. 37] encuriu ensemen, e salvau si.
Il tierts en ils monuments lapidars, che nus enflein en la Rhætsia,
oravon quel de Victor, ch' eksist' aunc uss en la Curt de Quira, enten la 35
baselgia de S. Luci.
Quels, ed auters monuments ded enscripsiuns, ch' en salvai si d' ils
Antiquaris de Turscana, e de Gruterus, & en perdetga clar' avunda, che
nossa enprima literatura sei stada la romana antica, e che la moda de
scriver lu fuvi la Romana - Hetrusca. 40
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Codish de Literatura Romantsha 731 <lb/>
e quella la Rhætsia, e de lou ei nossa literatura derivada, sei quella Latina, <lb/>
ne Hetrusca. <lb/>
Ils aucturs vegls volen, che la literatura quei ei: gl enshin de far <lb/>
certas nodas, e figuras, per seregordar d' il deventau, sei æterna e quei less <lb/>
dir: de perpeten ne de vegl ennou. Suponent quei, sco Plinius scriva sei 5 <lb/>
ver, sche devent' è quei ton pli verdeivel, che Flavius Josephus resda: che <lb/>
d' il temps de Seth sei vegniu fabricau duas petgas: l' ina ded arshilla, <lb/>
e l' autra de marmor, nuo ch' ei eri scrit si las caussas remarcables, sinaquei <lb/>
… che ne l' aua, n' el fiuc podessien quellas domaduas dersentar. D' il <lb/>
temps de Phaleg ei la divisiun de las naziuns deventada, e de Babylon 10 <lb/>
seretratga pil mun entuorn. <lb/>
[p. 36] Schinavon pia che Lud, il quart figl de Sem, ei de glets <lb/>
temps seretratgs de lou cun sia naziun encoter la tiara Lydia, e populau <lb/>
quella, sche depia che la literatura era schon enventada, suponen ins ca <lb/>
senze fundamen, ch' el hagi è priu cun el ella, ed entroduciu quella en Lydia. 15 <lb/>
Avon, e suenter la destrucziun d' il marcau de Troja era la literatura <lb/>
schon entroduida en la Syria, e Grecia, e per consequenzia depia che Tyrrhenus, <lb/>
… figl d' il reg Athys de Lydia, ha de gl ets temps manau deven de <lb/>
lou la mesadat d' il pievel Lydi, sche pon ins conprender, ch' el hagi è <lb/>
priu cun el la literatura lydia, e transportau ella en la Hetruria. 20 <lb/>
Ils enprims habitonts de la Hetruria, sco in vol è dir, de la Italia, <lb/>
en ils Umbris stai. <lb/>
Quels en vegni scatschai d' ils Pelasgis, e quests d' ils Tyrrhens. Ils <lb/>
Tyrrens, che vegneven è nomnai: Hetruscs, e Thuscs, han populau la <lb/>
Thuscia cisalpina, e quests las Alps rhæticas. Schinavon pia che quei tut 25 <lb/>
vegn verificau tras la historia d' il Mun, sch' eis ei è de conprender, e quei <lb/>
cun rashun, che nossa literatura derivi è de lou. <lb/>
Gl enprim monument, nuo che la Rhætsia ei vegnida atacada d' ils <lb/>
Romans, ed en part sutdada, ei quel de Gaeta en Italia, ent il qual ils <lb/>
pievels alpins, ed oravon ils Rhætus ch' eran lu surventschi de la republica 30 <lb/>
romana d' il temps de Julius Cæsar, vegnen nomnai. <lb/>
Il secund en las enscripsiuns d' il temps ded auters Caisers de Roma, <lb/>
che Sprecher, nios patriot, ha [p. 37] encuriu ensemen, e salvau si. <lb/>
Il tierts en ils monuments lapidars, che nus enflein en la Rhætsia, <lb/>
oravon quel de Victor, ch' eksist' aunc uss en la Curt de Quira, enten la 35 <lb/>
baselgia de S. Luci. <lb/>
Quels, ed auters monuments ded enscripsiuns, ch' en salvai si d' ils <lb/>
Antiquaris de Turscana, e de Gruterus, & en perdetga clar' avunda, che <lb/>
nossa enprima literatura sei stada la romana antica, e che la moda de <lb/>
scriver lu fuvi la Romana - Hetrusca. 40 </body> </text></TEI>