<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Mussamens co leger, scriver, e raschunar en moda romantscha 721 <lb/>
konten de viarva ài quàla regula, k' ùn sa dar kou. Memia eris, dat <lb/>
d' entelir mankanza de spirt, e memia spiritus, ed ajitavels setila sin <lb/>
komediants, e jàstikulazión profana. Tót dei ver seu mied, e mesira, e <lb/>
la simplicitat profana dei bók entrar enten la sakra. Ól kristianeivlemein <lb/>
pertraçar sto dar kou la plù akomodada moderazión. 5 <lb/>
De vouç seserve skadùn de lò sea. Lò vouç dòd ùn òmen saun, e <lb/>
fàrm, k' ài bein ordinada, e moderada, sa k' àser … auter, ka lò plù enperneivle, <lb/>
[p. 288] … e qualifikada. <lb/>
Quài k' òls Latins nomnan: Declamare, duein nòs: Pràdikar; làts vol <lb/>
dir: klamar ju, ne deven, e quàst: Dir, ne: plaidar avon, nomnadamein 10 <lb/>
avon, ne ad ùn auditori. <lb/>
La voç stovàs àser de raçión klara, sereina, e distinkta, e bein <lb/>
moderada ded altàzia, e basàzia de són. Voç sforzada deventa imoderata, <lb/>
ed ofende l' audida. Àlla sei bein artikulada, e bein squitrada tras òls <lb/>
dens, k' àla veni penetrante, ed enteljeivle. Ku lò voç ai brausla, nunànte 15 <lb/>
nasante, e disforma tras mal ordinada d' apertura de bóka, e seu ciòl, lu <lb/>
deriva quei ordinariamein de lò negligànzia edukativa. À k' àla ven <lb/>
legutànte de sùlbas àra de lou. Tier ùna deçànte, e bein proporzionada <lb/>
lo quàla, ne sbokada de plaids, e sentenzias ài entsruksión juvenile. <lb/>
Lò quantitat d' òl auditori sto àser pràsente al pràdikatur; e quài pàr 20 <lb/>
saver moderar sea vóç. L' enteljenca klara, ed enperneivle krodi entè mieds <lb/>
lò rimnada. <lb/>
Làça grand' ài à òl lokal, e sit de sea deklamazión. Enquiri àl de <lb/>
ver von àl ùn obstant, kò rebati sea vóç, e veni bóka spirada vi d' òl <lb/>
sufel, gilok devent' àla malenteljeivle. 25 <lb/>
Dànt òl kas, k' òl auditori fós rasaus ora, [p. 289] sevolvi, ka tót <lb/>
posi ver participazión dò l' enteljenca. <lb/>
Survesànt ka sea vóç seretili de la fàrmàzia, u klaràzia, moderi àl <lb/>
àla, e dekurti seu priedi, pàrcài l' ài melior moderazión, ka sforz. Òl pràdikant <lb/>
… sa à denunziar seia fleivlàzia, e kurtàzia a 'l auditori. 30 <lb/>
Sur ura sa ei krodar tier al Pràdikatur ùn aksident de mal, ne de <lb/>
venir en enbrols de memoria. En l' enprim kas fàci àl de saver seu mal, <lb/>
e desisti, ed ent òl sekund sustàti, e lagi enkorçer sea fleivlàzia, ed ons prendi <lb/>
nounavon òl skrit, ka plaidi inkonvenentemein. <lb/>
Monsenur Avat Kolunban fajent ùn priedi a Blizuna, e vesànt venent 35 <lb/>
de porta baselj en ùn seu amiç, de diç nón viu, seperde ton denavon de <lb/>
seu kontàkst, k' àl savàve ka plù, de çei sonç àl vàs pràdikau. Òl medam, <lb/>
facent ùn priedi a Breil, sente la svanida de sea memoria, vent visau <lb/>
lauditore de sea sustàzia, prend' òl skrit, dismet … àl, e va vinavon senz' <lb/>
enkap. Pader Placi Halder enkonter komi, nón plù regordant de seu tàkst 40 <lb/>
Romanische Forschungen XXX. 46 </body> </text></TEI>
