Band: X

Seite: 720 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
720
Kinderspiele
36. Igls mastiers.
Mintg' unfant ò en mastier. Egn è igl mester e chel fò avant igls
mastiers, e mintga unfant ò de vurdar d' essar pront de savecr far siva,
cura tg' igl mester fò igl sias. Òl betg do adatg, schi òl de dar ensatge
5 ad impegn, tgi vign alloura rapartia or scu tar la tgapitscha digl uestg.
37. Allas tortas.
Igls unfants satatgan l' egn ved loter. Dus satignan per igls mangs,
e laschan passar tras. Mintg' eda igl davos tignigl anavos. A chel vign
dumando ensatge, p. e. „cal ast pi gugent, peira od meila?“ oder „cagl è
10 pi bi, Coira od St. Mureza?“, e dat el la rasposta tgi corrisponda a chegl,
tgi chels dus vevan gia fatg or oravant, chegl tgi fiss pi bung od pi bi etc.,
schi pòl ecr sen parvecs, schiglio giu gl' unfiern. Agl unfant vign aber
betg detg noua tgi lè, anfignen igl davos, tgi chels dus mossan sen mintga
mang, parvecs, unfiern, parvecs, unfiern, e vignan alloura or marveglia.
15 38. Dar igl stetgel.
Igls buabs mettan in stetgel sidretg. Sin quel mettani battauns viauts
ansau. Allaura peglia oin digls buabs an roda fixada cun trer bistgetta,
ina platta, fo cun quella crauschs sun plang sont: „Crausch S. Barnard,
tarmet' a moi igl mi.“ Siva dat el culla platta ina froida ancuntar igl
20 stetgel, tg' el cupetga. Igls battauns saviauts ansoi po el piglear.
39. Far fuschir igl brantschin.
Per far fuschir igl brantschin peglian igls buabs trais fests, mettan
oin fest tranter igls oters deus en creusch, toiran igl fest amiaz - voi e na
e vottan far fia. Dantant clomen els tant sco la veusch po soi: „Chistra,
25 castra, pom' en in canaster, hoi, hoi, uzaletta, cuzaletta!“ dantant svanescha
igl brantschin.
40. Igl angiramaint.
Cura tg' igls unfants angiran per far crecr l' oter, tgi seia la verdat,
deigl faschond cugl mang dretg ena crocsch sen loter mang: „La crocsch
30 banadeida digl crapp digl
cor.“
41. Igls tiers de Nussigner e digl diavel.
Cura tgi patan davent ensatge damagler, gnoulas pang etc.: „Chegl
dunga agls tiers de Nussigner; chels digl diavel on ni part ni spart.“
42. Agl porta satg.
35 Ad en porta satg, chegl é egn tgi dei p. e. agl lehrer las schelmareias
digls sies cumarats, vign clamo: „Porta satg, porta cot, porta la gagligna
mengia
bot.“
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 720 <lb/>
Kinderspiele <lb/>
36. Igls mastiers. <lb/>
Mintg' unfant ò en mastier. Egn è igl mester e chel fò avant igls <lb/>
mastiers, e mintga unfant ò de vurdar d' essar pront de savecr far siva, <lb/>
cura tg' igl mester fò igl sias. Òl betg do adatg, schi òl de dar ensatge <lb/>
5 ad impegn, tgi vign alloura rapartia or scu tar la tgapitscha digl uestg. <lb/>
37. Allas tortas. <lb/>
Igls unfants satatgan l' egn ved loter. Dus satignan per igls mangs, <lb/>
e laschan passar tras. Mintg' eda igl davos tignigl anavos. A chel vign <lb/>
dumando ensatge, p. e. „cal ast pi gugent, peira od meila?“ oder „cagl è <lb/>
10 pi bi, Coira od St. Mureza?“, e dat el la rasposta tgi corrisponda a chegl, <lb/>
tgi chels dus vevan gia fatg or oravant, chegl tgi fiss pi bung od pi bi etc., <lb/>
schi pòl ecr sen parvecs, schiglio giu gl' unfiern. Agl unfant vign aber <lb/>
betg detg noua tgi lè, anfignen igl davos, tgi chels dus mossan sen mintga <lb/>
mang, parvecs, unfiern, parvecs, unfiern, e vignan alloura or marveglia. <lb/>
15 38. Dar igl stetgel. <lb/>
Igls buabs mettan in stetgel sidretg. Sin quel mettani battauns viauts <lb/>
ansau. Allaura peglia oin digls buabs an roda fixada cun trer bistgetta, <lb/>
ina platta, fo cun quella crauschs sun plang sont: „Crausch S. Barnard, <lb/>
tarmet' a moi igl mi.“ Siva dat el culla platta ina froida ancuntar igl <lb/>
20 stetgel, tg' el cupetga. Igls battauns saviauts ansoi po el piglear. <lb/>
39. Far fuschir igl brantschin. <lb/>
Per far fuschir igl brantschin peglian igls buabs trais fests, mettan <lb/>
oin fest tranter igls oters deus en creusch, toiran igl fest amiaz - voi e na <lb/>
e vottan far fia. Dantant clomen els tant sco la veusch po soi: „Chistra, <lb/>
25 castra, pom' en in canaster, hoi, hoi, uzaletta, cuzaletta!“ dantant svanescha <lb/>
igl brantschin. <lb/>
40. Igl angiramaint. <lb/>
Cura tg' igls unfants angiran per far crecr l' oter, tgi seia la verdat, <lb/>
deigl faschond cugl mang dretg ena crocsch sen loter mang: „La crocsch <lb/>
30 banadeida digl crapp digl <lb/>
cor.“ <lb/>
41. Igls tiers de Nussigner e digl diavel. <lb/>
Cura tgi patan davent ensatge damagler, gnoulas pang etc.: „Chegl <lb/>
dunga agls tiers de Nussigner; chels digl diavel on ni part ni spart.“ <lb/>
42. Agl porta satg. <lb/>
35 Ad en porta satg, chegl é egn tgi dei p. e. agl lehrer las schelmareias <lb/>
digls sies cumarats, vign clamo: „Porta satg, porta cot, porta la gagligna <lb/>
mengia <lb/>
bot.“ </body> </text></TEI>