Band: X

Seite: 715 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Kinderspiele 715
20. Far giotta.
Dus mattatschs sa postan des cunter des sa tgapond a bratsch. Ossa
anprovan els reciprocamantg da dulzar ad ot per grond gaudium de totts
chels tg' igls circumdeschan. Tot an en' eda clom egn „sa tschantar“. Igls
dus ston sa tschantar sainza midar posiziung, mademamaint star se uscheia 5
e pir alloura eir l' egn ord loter. Chel gi vign co tar nous detg „far giotta“.
21. Igl buc.
Egn statt an branclas giu méz. Chel vign numno „buc“. En sagond
saglia sur igl des digl amprem or e sametta immediat er an branclas avant
chel. Uscheia vo igl gi anvavant. 10
22. Las portas.
Deus unfants setgapen l' oin l' oter per ils mans. Ina rotscha oters
forman ina cadaina serrada e marschen cheunter igls deus emprems clomand:
„Davre las portas.“ Rasposta: „Las portas en rotas.“ Clom: „Faschè
cuntschier.“ Rasposta: „Cant laiz dar?“ Clom: „Igl tschanchet davos.“ 15
Alleura dolzan igls deus emprems la bratscha e leschan oir sot or la
rotscha entochen igl davos, igl qual vign retigni anavos cun tota forza,
schi gle pussebel.
23. La piertga all' era.
Ainten in beal plam vign tgavo or cun igl cunti ina rosna circa 20 cm. 20
el diameter e correspondenta afonsa. Quella rosna nomn' in pariel. Ainten
in rentg de 3 — 4 m. diameter vign entorn entorn tgavo or rosnettas cun
igl cunti, tantas sco igl diember digls buats tgi schujan. Mintgin da quels
ha in fest ed occupescha cun igl fest oina dellas rosnettas. Angual oin
buab cata betg plaz. Quel peglia in crappet e sdarmaina quel cun ses 25
fest ainten igl rentg. Tots igls oters buats dostan, tg' igl crapp roiva betg
ainten igl pariel, sonder tg' el rocla puspe or digl rentg. Igl medem buab
amprova per la segonda jeda de far rivar igl crapp ainten igl pariel.
Garteschi quigl, sche ston tots igls buats spert baratar scheu rosna. Igl
schia antgaiva da nov, partge igl malspert tgi ha cato nina rosna per igl 30
ses fest, ha quell' ieda da bittar igl crapp ainten igl rentg.
24. Dar alla bora.
Igls unfants, buats oder buabas, sezaivran scheu en duas partidas de
medem diember. Quigl davainta cun piglier or letschas en sequenta moda:
deus e deus cumarats van ensemen en differentas direczieuns. Da mintga 35
per sentaloien els, oin vot bletsch e l' oter setsch. Alleura tornan els
anavos e decleran public da mintga pèr, qual tgi ha bletsch e qual tgi ha
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Kinderspiele 715 <lb/>
20. Far giotta. <lb/>
Dus mattatschs sa postan des cunter des sa tgapond a bratsch. Ossa <lb/>
anprovan els reciprocamantg da dulzar ad ot per grond gaudium de totts <lb/>
chels tg' igls circumdeschan. Tot an en' eda clom egn „sa tschantar“. Igls <lb/>
dus ston sa tschantar sainza midar posiziung, mademamaint star se uscheia 5 <lb/>
e pir alloura eir l' egn ord loter. Chel gi vign co tar nous detg „far giotta“. <lb/>
21. Igl buc. <lb/>
Egn statt an branclas giu méz. Chel vign numno „buc“. En sagond <lb/>
saglia sur igl des digl amprem or e sametta immediat er an branclas avant <lb/>
chel. Uscheia vo igl gi anvavant. 10 <lb/>
22. Las portas. <lb/>
Deus unfants setgapen l' oin l' oter per ils mans. Ina rotscha oters <lb/>
forman ina cadaina serrada e marschen cheunter igls deus emprems clomand: <lb/>
„Davre las portas.“ Rasposta: „Las portas en rotas.“ Clom: „Faschè <lb/>
cuntschier.“ Rasposta: „Cant laiz dar?“ Clom: „Igl tschanchet davos.“ 15 <lb/>
Alleura dolzan igls deus emprems la bratscha e leschan oir sot or la <lb/>
rotscha entochen igl davos, igl qual vign retigni anavos cun tota forza, <lb/>
schi gle pussebel. <lb/>
23. La piertga all' era. <lb/>
Ainten in beal plam vign tgavo or cun igl cunti ina rosna circa 20 cm. 20 <lb/>
el diameter e correspondenta afonsa. Quella rosna nomn' in pariel. Ainten <lb/>
in rentg de 3 — 4 m. diameter vign entorn entorn tgavo or rosnettas cun <lb/>
igl cunti, tantas sco igl diember digls buats tgi schujan. Mintgin da quels <lb/>
ha in fest ed occupescha cun igl fest oina dellas rosnettas. Angual oin <lb/>
buab cata betg plaz. Quel peglia in crappet e sdarmaina quel cun ses 25 <lb/>
fest ainten igl rentg. Tots igls oters buats dostan, tg' igl crapp roiva betg <lb/>
ainten igl pariel, sonder tg' el rocla puspe or digl rentg. Igl medem buab <lb/>
amprova per la segonda jeda de far rivar igl crapp ainten igl pariel. <lb/>
Garteschi quigl, sche ston tots igls buats spert baratar scheu rosna. Igl <lb/>
schia antgaiva da nov, partge igl malspert tgi ha cato nina rosna per igl 30 <lb/>
ses fest, ha quell' ieda da bittar igl crapp ainten igl rentg. <lb/>
24. Dar alla bora. <lb/>
Igls unfants, buats oder buabas, sezaivran scheu en duas partidas de <lb/>
medem diember. Quigl davainta cun piglier or letschas en sequenta moda: <lb/>
deus e deus cumarats van ensemen en differentas direczieuns. Da mintga 35 <lb/>
per sentaloien els, oin vot bletsch e l' oter setsch. Alleura tornan els <lb/>
anavos e decleran public da mintga pèr, qual tgi ha bletsch e qual tgi ha </body> </text></TEI>