Band: X

Seite: 682 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
682 Sagen
betg schlarger uschè la graztga da Dia. Sen chegl vegia el survagnia ena
gropa rasposta d' en suldo franzos:
„L' òssa tocca agls tgangs, schi igls plaia uschè.“
Daplé vign rachinto, tgi igls Franzos sgultravan tras las tgesas siva
5 muneida e preziousadats. Blers vegian sutarò la sia muneida an vaschela
giu ainten igls schlers.
111. Igls Franzos ad Alvigni.
Cur tgi igls Franzos en vignius en nossa vischnanca, erigl ina gronda
tema. Ina femna aber, la signeura Gema, era igl confiart digls vaschoins.
10 Ella saveva fetg bain igl franzos ed era iar fetg miaivla e perderta, per
consequenza vigneva ella clamada dapertot, neua tgi deva dispetas oder
malentelgienschas cugls Franzos.
In se aber egl capito, tgi igls Franzos an viu, tgi vevan betg anval
da far cun tamaliars. Passond duas garmadis Franzos tras vischnanca
15 cun in om aintan meaz tgi manavan, cartont tgi quegl seia in spieun, era
l' onda Baba talla truasch tot fatschantada da lavar glischoiva. Ella vesa
quegl e corra voi cugl bacleni bletsch entamaun e dat ina slafada antorn
igl tgo lis Franzos, tgi en stos liads da laschiar oir igl pover Sep.
112. La curaschevla femna da Praschen.
20 Igl onn digls Franzos ena curaschevla femna, tg' era suletta a Praschen,
o sfugianto davent igls Franzos. Cun la sicr en mang o ella clamo:
„Giatgen, Pieder, Pol!“ totts igls noms, tgi è nia ad ella endamaint: „Ni,
igls en chi igls Franzos!“ Igls Franzos seian curias davent per tema.
113. La davosa scavazzada a Rietberg.
25 La davosa persunga, tgi è nida scavazzada a Rietberg, è sto ena
femna da Parsons. Chella femna era stada agl Schwob cun an trupp
d' unfants. Turnond anavos vevla parturia an Tumgliastga en unfant ed
igl stranglo cun en liom. Igl cadaver è nia catto cun anc aint igl liom
ainta culiez. Pacs deis siva tgi la criva mama è stada turnada an Sursès
30 èn cumparias ainten la vischnanca N. en per omens de Tumgliastga ed òn
dumando siv' ella. Els purtavan souas anturn la vetta, uscheia tg' ins igls
ò cunaschia dalunga per omens da gisteia. Rivos an tgesa ded N. N. on
els fatg mussar la femna igls sies lioms. E varda, egn da chels fascheva
per cun igl liom sto catto ve digl unfant. Parchegl on els arreto N. N.
35 e la manada a Seglias. Lò è ella nida sintinztgeida alla mort. Avant
tgi nir messave er' igl lubia ad ella da dumandar ena graztga ad ena persunga
… digl sies li natal. Ma de lò era cumparia nign. La delinquenta
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 682 Sagen <lb/>
betg schlarger uschè la graztga da Dia. Sen chegl vegia el survagnia ena <lb/>
gropa rasposta d' en suldo franzos: <lb/>
„L' òssa tocca agls tgangs, schi igls plaia uschè.“ <lb/>
Daplé vign rachinto, tgi igls Franzos sgultravan tras las tgesas siva <lb/>
5 muneida e preziousadats. Blers vegian sutarò la sia muneida an vaschela <lb/>
giu ainten igls schlers. <lb/>
111. Igls Franzos ad Alvigni. <lb/>
Cur tgi igls Franzos en vignius en nossa vischnanca, erigl ina gronda <lb/>
tema. Ina femna aber, la signeura Gema, era igl confiart digls vaschoins. <lb/>
10 Ella saveva fetg bain igl franzos ed era iar fetg miaivla e perderta, per <lb/>
consequenza vigneva ella clamada dapertot, neua tgi deva dispetas oder <lb/>
malentelgienschas cugls Franzos. <lb/>
In se aber egl capito, tgi igls Franzos an viu, tgi vevan betg anval <lb/>
da far cun tamaliars. Passond duas garmadis Franzos tras vischnanca <lb/>
15 cun in om aintan meaz tgi manavan, cartont tgi quegl seia in spieun, era <lb/>
l' onda Baba talla truasch tot fatschantada da lavar glischoiva. Ella vesa <lb/>
quegl e corra voi cugl bacleni bletsch entamaun e dat ina slafada antorn <lb/>
igl tgo lis Franzos, tgi en stos liads da laschiar oir igl pover Sep. <lb/>
112. La curaschevla femna da Praschen. <lb/>
20 Igl onn digls Franzos ena curaschevla femna, tg' era suletta a Praschen, <lb/>
o sfugianto davent igls Franzos. Cun la sicr en mang o ella clamo: <lb/>
„Giatgen, Pieder, Pol!“ totts igls noms, tgi è nia ad ella endamaint: „Ni, <lb/>
igls en chi igls Franzos!“ Igls Franzos seian curias davent per tema. <lb/>
113. La davosa scavazzada a Rietberg. <lb/>
25 La davosa persunga, tgi è nida scavazzada a Rietberg, è sto ena <lb/>
femna da Parsons. Chella femna era stada agl Schwob cun an trupp <lb/>
d' unfants. Turnond anavos vevla parturia an Tumgliastga en unfant ed <lb/>
igl stranglo cun en liom. Igl cadaver è nia catto cun anc aint igl liom <lb/>
ainta culiez. Pacs deis siva tgi la criva mama è stada turnada an Sursès <lb/>
30 èn cumparias ainten la vischnanca N. en per omens de Tumgliastga ed òn <lb/>
dumando siv' ella. Els purtavan souas anturn la vetta, uscheia tg' ins igls <lb/>
ò cunaschia dalunga per omens da gisteia. Rivos an tgesa ded N. N. on <lb/>
els fatg mussar la femna igls sies lioms. E varda, egn da chels fascheva <lb/>
per cun igl liom sto catto ve digl unfant. Parchegl on els arreto N. N. <lb/>
35 e la manada a Seglias. Lò è ella nida sintinztgeida alla mort. Avant <lb/>
tgi nir messave er' igl lubia ad ella da dumandar ena graztga ad ena persunga <lb/>
… digl sies li natal. Ma de lò era cumparia nign. La delinquenta </body> </text></TEI>