Band: X

Seite: 680 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
680 Sagen
… tgi habitava sot igl madem tetg cun ena parè tranter. Lez veva
sa sero ainten steiva e veva nign curasch per far front agls privolous
morders se sot igl tetg. Igl curaschevel saldo pigliva le sia spada ainten
mang e curiva cun totta furia se per stgela, rivava se sot igl tetg e clomava:
5 „Avant, tgi vot, ia tem navot!“ e vesa lo ena figura. El carteva de veir
lo en morder. El dat ena freida cun la spada e tutgiva enstagl en' essa,
tgi figurava la persunga. Chella safendeva en dus tocs e saveva betg ple
neir duvrada per la destinada lavour. Mai ple niva chella tgesa mulestada
la notg de chels morders, igls cals eran schon seglentos giu digl tetg.
10 f.
En' eda pasava en viandant tras Surses vers Casacia e dumondava
de pudeir star sur notg ainten l' ustareia de Seat e niva er retschert cun
totta politica, ma la fantschela igls o tardia chel eda. Schon ples gedas
tschertgev' ella chella ocasiung. Ella era tgapada se de chels delinquents
15 pasont per chella veia per eir a tgesa seia. Els vevan ad ella schmanatschea
la mort, sch' ella prova de fugeir oder de tgisar els. Chest eda laschev' ella
betg crescher erva sot igls peis. Ella ed igl viandant on spert gia fatg igl
sies cunsegl. Schi bod tgi glen totts stos a tschagna, en igl om e la
fantschella spert fugias ord la fanestra della tgadafi e curias schi spert
20 sco gl' en stos bungs vers Casacia. Aber halt! cura tgi els en stos giu
en toc veia, on els schon santia a rumplanar la gropa sulada della schleta
veia. Els dus eran ossa an prival della vetta, e curivan tant sco pudevan,
ma igls morders vevan igl souramang. Ossa catavan igls dus fugiateivs
nign oter refugi, tgi sezupar sot ena punt e tremblavan spitgont la schmanatschonta
25 … mort e vevan pers totta speranza. Cun totta prescha rivavan igls
crudevels aschaschigns. Egn de chels cugl nom Guagn betava giu en crap
sot la punt, ma tutgiva betg igls zupos. El clamava encunter en oter sozi:
„I son minga chi dent sotto.“ Sieva de veir visito totts lis ed er ena
vicinanta clavadeira, turnavan els anavos sen Seat. Igls dus povers tamentos
30 en vers la dumang anc cun tema nias or sot la punt e curias vers Casacia,
noua els on spert fatg report alla polizeia, la cala ò termes se dalunga la
forza, per intercureir exactamantg la palesada tgosa, e cato totts seat morders
ainten tgesa. Sieva de veir intercuretg tott è gl' emprem fignen igl davos
nias manos or sen veia e scanos sco en tier, ed igl sanc digls aschaschigns
35 curiva giu per veia. Chegl era la prova digls sies gronds malfatgs cun
tants carstgangs, tgi on lo stuia laschear la vetta. L' ossa ainten igl fons
digl schler dava pardetga dellas sias ovras. La ustareia niva per en
taimp destrueida, ma pi tard niva chella puspe frequentada. L' ustiera
senomnava „La Giascha de Tinizung.“ Savens sentiv' ella la notg a rumplanar
40 giu bas. Ella darviva igl isch steiva e clamava: „Stet chiets vous morders,
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 680 Sagen <lb/>
… tgi habitava sot igl madem tetg cun ena parè tranter. Lez veva <lb/>
sa sero ainten steiva e veva nign curasch per far front agls privolous <lb/>
morders se sot igl tetg. Igl curaschevel saldo pigliva le sia spada ainten <lb/>
mang e curiva cun totta furia se per stgela, rivava se sot igl tetg e clomava: <lb/>
5 „Avant, tgi vot, ia tem navot!“ e vesa lo ena figura. El carteva de veir <lb/>
lo en morder. El dat ena freida cun la spada e tutgiva enstagl en' essa, <lb/>
tgi figurava la persunga. Chella safendeva en dus tocs e saveva betg ple <lb/>
neir duvrada per la destinada lavour. Mai ple niva chella tgesa mulestada <lb/>
la notg de chels morders, igls cals eran schon seglentos giu digl tetg. <lb/>
10 f. <lb/>
En' eda pasava en viandant tras Surses vers Casacia e dumondava <lb/>
de pudeir star sur notg ainten l' ustareia de Seat e niva er retschert cun <lb/>
totta politica, ma la fantschela igls o tardia chel eda. Schon ples gedas <lb/>
tschertgev' ella chella ocasiung. Ella era tgapada se de chels delinquents <lb/>
15 pasont per chella veia per eir a tgesa seia. Els vevan ad ella schmanatschea <lb/>
la mort, sch' ella prova de fugeir oder de tgisar els. Chest eda laschev' ella <lb/>
betg crescher erva sot igls peis. Ella ed igl viandant on spert gia fatg igl <lb/>
sies cunsegl. Schi bod tgi glen totts stos a tschagna, en igl om e la <lb/>
fantschella spert fugias ord la fanestra della tgadafi e curias schi spert <lb/>
20 sco gl' en stos bungs vers Casacia. Aber halt! cura tgi els en stos giu <lb/>
en toc veia, on els schon santia a rumplanar la gropa sulada della schleta <lb/>
veia. Els dus eran ossa an prival della vetta, e curivan tant sco pudevan, <lb/>
ma igls morders vevan igl souramang. Ossa catavan igls dus fugiateivs <lb/>
nign oter refugi, tgi sezupar sot ena punt e tremblavan spitgont la schmanatschonta <lb/>
25 … mort e vevan pers totta speranza. Cun totta prescha rivavan igls <lb/>
crudevels aschaschigns. Egn de chels cugl nom Guagn betava giu en crap <lb/>
sot la punt, ma tutgiva betg igls zupos. El clamava encunter en oter sozi: <lb/>
„I son minga chi dent sotto.“ Sieva de veir visito totts lis ed er ena <lb/>
vicinanta clavadeira, turnavan els anavos sen Seat. Igls dus povers tamentos <lb/>
30 en vers la dumang anc cun tema nias or sot la punt e curias vers Casacia, <lb/>
noua els on spert fatg report alla polizeia, la cala ò termes se dalunga la <lb/>
forza, per intercureir exactamantg la palesada tgosa, e cato totts seat morders <lb/>
ainten tgesa. Sieva de veir intercuretg tott è gl' emprem fignen igl davos <lb/>
nias manos or sen veia e scanos sco en tier, ed igl sanc digls aschaschigns <lb/>
35 curiva giu per veia. Chegl era la prova digls sies gronds malfatgs cun <lb/>
tants carstgangs, tgi on lo stuia laschear la vetta. L' ossa ainten igl fons <lb/>
digl schler dava pardetga dellas sias ovras. La ustareia niva per en <lb/>
taimp destrueida, ma pi tard niva chella puspe frequentada. L' ustiera <lb/>
senomnava „La Giascha de Tinizung.“ Savens sentiv' ella la notg a rumplanar <lb/>
40 giu bas. Ella darviva igl isch steiva e clamava: „Stet chiets vous morders, </body> </text></TEI>