<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Sagen <lb/>
679 <lb/>
cun taglea giu la buca, igl nas, las ureglias, la cua etc. — Ins o cotras <lb/>
pudia sepersvader, tgi gl' eran stos igls suponias morders er anc tar oters <lb/>
cass suczes otras gedas. <lb/>
b. <lb/>
A Beiva en om de Surses niva a tgaval. Dafor Beiva en om niva 5 <lb/>
cun el a pèr. El dumondava: „Noua vas te?“ Loter raspondeva: „Schè <lb/>
eja <lb/>
vign giu Stalveder.“ Igl viandant igl cumondava de eir or avant ed <lb/>
el stueva suondar. A Stalveder leva chel om star davos e suondar. Igl <lb/>
viandant dumonda puspe: „Noua vas te?“ „Sche eja giaro a Marmorera.“ <lb/>
„Vo avant!“ El stueva puspe eir avant. A Marmorera gev' el a Furnatsch, 10 <lb/>
siva gev el agls Mulegns. Giu Cazet dei igl om agl suspeto lader: „Tge <lb/>
vot te anc co?“ Igl om fascheva la finta de turnar anavos. Strousch er' igl <lb/>
viandant giu igl Lavadotg, sagliva ena golp ainten la tgavazegna digl <lb/>
tgaval. Igl viandant sagiatava cun la sia pistola e tutgiva la golp. Chella <lb/>
fugiva cun far gronda canera. Igl om e sieva betg ple sto mulesto. 15 <lb/>
c. <lb/>
A Roffna secatava anc avant circa 35 ons ena tgesa cun en isch <lb/>
steiva gros 2½ Zols, ed ena lata 5 Zols grossa stava duront igl de sur la <lb/>
pegna e niva duvrada la notg per puntar cunter la pare ed igl isch steiva, <lb/>
per schermetg digls numnos morders. Las fanestras nivan de chel taimp 20 <lb/>
fatgas angal schi grondas, tg' ins pudeva or cugl tgea, las schebas de glas <lb/>
radondas fatgas ainten plom. Ena notg curivan igls morders davent de <lb/>
Roffna vers Tinizung sieva en viandant de Surses. Igl om sezopava giu la <lb/>
gruba ainten en clavo aint igl fagn. Bod sieva rivavan igls tschelms ainten <lb/>
clavo, catschevan giu stilets aint' igl fagn e catavan betg igl om e gevan 25 <lb/>
alloura puspe davent. En' urela sieva gev' igl om puspe davent vers Tinizung <lb/>
e rivava lo dasper la tgaplotta davains la vischnanca. El patertgeva tar <lb/>
sasez: „Ossa ist baign franc“ e dat en gival. Segl mument saint' el a rumplanar <lb/>
… giu per la lontanada sulada della veia, tgi las gotas digls calzers <lb/>
batevan fij. Els seproximaven, tgi el o gia strousch taimp de fugeir ainten 30 <lb/>
ena tgesa. La porta de chella era anc averta, ed uscheia o el spindro la sia vetta. <lb/>
d. <lb/>
Agls Mulegns aint igl Mulegn levan chels morders romper aint, <lb/>
nivan aber betg mesters. Egn leva eir aint della rosna della roda. Igl <lb/>
muliner lascheva eir l' ava sen chella ed igl delinquent niva fermo. 35 <lb/>
e. <lb/>
Ena notg rivan els a Roffna sen en tetg d' ena tgesa per romper <lb/>
se chel ed eir aint a leir mazar. En valerous e curaschous saldo era <lb/>
da curt turno digl servetsch militar de Frantscha. El clamava igl sies convaschign, </body> </text></TEI>