Band: X

Seite: 677 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Sagen
677.
103. Gion Calvin e Martegn Lucther a Sés.
Ainten igl taimp della reforma ainten igl Grischung era en manader
digls Surseters Casper Frisch da Riom.
Cavalcond ena seira tard dagl Crap - Sés sé, stat el avant en rampar
alla stretga. Igl tgaval, en frestg tier, fò en sagl suror ed igl sies tgang 5
grond retigna dus omens sazupos, tgi igl levan farmar e prubabel mazzar.
Igl pivel scheva, chels dus fessen stos Gion Calvin e Martegn Lucther.
104. Las valerousas femnas de Tinizung.
Dagl taimp della reforma era rivo a Tinizung en preditgant e pruava
de persvader er la nossa gliout per la foza religiung. El prageva fitg 10
bagn e veva gio convertia la gronda part digls omens. Vasent chegl òn
las femnas concludia digl catscher dalunga ord vischnanca. Ellas on piglia
pals e furtgas e bultgato igl manister da Cadras giuador. Uscheia on las
femnas impedia, tgi Tinizung davainta ena vischnanca reformada. Persiva
ègl nia concedia ad ellas igl dretg da seser ainten baselgia da vart dretga 15
e betg, scu gl' è schiglio dapartottanavant usito, da mang sanester.
105. La detga digl davos castelan a Riom.
Igl davos castelan, tgi vegia anc abito igl casti da Riom, seia sto
en Scarpatetg da Cunter. El veva en sulet fegl, en mattet. En de è igl
feglet, sainza esser observo dagls genitours, ia or sen las collonas dalla 20
vard sot digl casti sé ot sur igl plang terra. El ò fatg en pass fallo e
crudo giu della sponda sotvart igl casti, noua el è nia cato mort culla
membra rotta. Dalunga sessour ò igl castelan scaso igl casti, ed az tratg
davent da chel, per betg plé abitar allò. Siva chel Scarpatetg seia igl
casti betg ple nia nizigia scu sedia dagl Amà della Terra. 25
106. Igls morders de Seat.
La muntogna de Seat senomnava avant ons la muntogna de St. Peter.
Chella o survagnia igl sies nom entras igls seat morders, en bab cun seis
fegls, tgi habitaven lo e menaven anavant chella cariera. Els derivaven
ord Italia ed on seplazo sen chella muntogna cun l' intenziung de far co 30
la sia retgeza entras enguladetschs e mazamaints, patertgont, tgi nign
astga far front alla sia groba e schlascheda demananza. Baign savenz
nivan els da de or per la terra o vallada de Surses per far lo la speia
e mintga habitant carteva ad els baign. Vurdont la sia bella demananza
parevigl els fitg bravs. La notg turnavigl els per recoltar chegl, tg' els 35
vevan observo duront chel de.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Sagen <lb/>
677. <lb/>
103. Gion Calvin e Martegn Lucther a Sés. <lb/>
Ainten igl taimp della reforma ainten igl Grischung era en manader <lb/>
digls Surseters Casper Frisch da Riom. <lb/>
Cavalcond ena seira tard dagl Crap - Sés sé, stat el avant en rampar <lb/>
alla stretga. Igl tgaval, en frestg tier, fò en sagl suror ed igl sies tgang 5 <lb/>
grond retigna dus omens sazupos, tgi igl levan farmar e prubabel mazzar. <lb/>
Igl pivel scheva, chels dus fessen stos Gion Calvin e Martegn Lucther. <lb/>
104. Las valerousas femnas de Tinizung. <lb/>
Dagl taimp della reforma era rivo a Tinizung en preditgant e pruava <lb/>
de persvader er la nossa gliout per la foza religiung. El prageva fitg 10 <lb/>
bagn e veva gio convertia la gronda part digls omens. Vasent chegl òn <lb/>
las femnas concludia digl catscher dalunga ord vischnanca. Ellas on piglia <lb/>
pals e furtgas e bultgato igl manister da Cadras giuador. Uscheia on las <lb/>
femnas impedia, tgi Tinizung davainta ena vischnanca reformada. Persiva <lb/>
ègl nia concedia ad ellas igl dretg da seser ainten baselgia da vart dretga 15 <lb/>
e betg, scu gl' è schiglio dapartottanavant usito, da mang sanester. <lb/>
105. La detga digl davos castelan a Riom. <lb/>
Igl davos castelan, tgi vegia anc abito igl casti da Riom, seia sto <lb/>
en Scarpatetg da Cunter. El veva en sulet fegl, en mattet. En de è igl <lb/>
feglet, sainza esser observo dagls genitours, ia or sen las collonas dalla 20 <lb/>
vard sot digl casti sé ot sur igl plang terra. El ò fatg en pass fallo e <lb/>
crudo giu della sponda sotvart igl casti, noua el è nia cato mort culla <lb/>
membra rotta. Dalunga sessour ò igl castelan scaso igl casti, ed az tratg <lb/>
davent da chel, per betg plé abitar allò. Siva chel Scarpatetg seia igl <lb/>
casti betg ple nia nizigia scu sedia dagl Amà della Terra. 25 <lb/>
106. Igls morders de Seat. <lb/>
La muntogna de Seat senomnava avant ons la muntogna de St. Peter. <lb/>
Chella o survagnia igl sies nom entras igls seat morders, en bab cun seis <lb/>
fegls, tgi habitaven lo e menaven anavant chella cariera. Els derivaven <lb/>
ord Italia ed on seplazo sen chella muntogna cun l' intenziung de far co 30 <lb/>
la sia retgeza entras enguladetschs e mazamaints, patertgont, tgi nign <lb/>
astga far front alla sia groba e schlascheda demananza. Baign savenz <lb/>
nivan els da de or per la terra o vallada de Surses per far lo la speia <lb/>
e mintga habitant carteva ad els baign. Vurdont la sia bella demananza <lb/>
parevigl els fitg bravs. La notg turnavigl els per recoltar chegl, tg' els 35 <lb/>
vevan observo duront chel de. </body> </text></TEI>