Band: X

Seite: 676 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
676
Sagen
vischnanca. All' antschatta erigl en grond, grond crap e sen chel an peis
chest vigl, tgi els levan laschear star sur noatg. El è nia giu anfignen
dasper la si tgesa e mess chel crap scu vuar, tgi glioter e tot passo
anavant e curviert aint l' antiera vischnanca aschi fitg, tgi passava se bi
5 angal igl piz digl clutger. Angal chella suletta tgesa è rastada sidretg
e sainza don.
99. Co quels da Mot en vagni da priedi.
Quels da Mot vevan igl usit ded oir mintg' on igls 22 de Fanadeur
a Stiervi cun las creuschs. In' jeda avand 500 oñs an els er fatsch quella
10 processieun tenor usit. Da Mot a Stiervi han els purto la creusch. Sin
igl retorn han ela bito la creusch della Val Mot scheu e Mot ha sedeclero
ded esser da la davent da priedi.
100. Igl Nussigner trect da Salouf.
Ainten igl carner da Salouf sa catta en ordanara grond cruzafetg
15 cun en Nussigner trect. I vign rachinto: Digl taimp della reforma era a
Salouf en prér cun famiglia. El veva seat unfants. Per obtigneir l'
absolaziung digls sies putgeas ò el stuia eir a Roma tar igl Papa. Chel igl
ò absolvia, ma per panatenztga ò el stuia purtar igl Nussigner trect da
Roma anfignen Salouf.
20 101. Co quels da Vaz en restos catolics.
Igl cumoin de Vaz veva concludi de vegnir da priedi. Els an
pledi in parditgant, igl qual veva sin igl sche destino de rivar e surpiglier
la farraroia. Rivand el a Nivagl era igl pievel reduno avand baselgia per
ratschaiver el solemnamaintsch. Qua sevolv' igl caloster tot serieusamaintsch
25 tier igl pievel e schi: „I fess raschunaivel e convegnaint, tg' in om schess
ad ancheunter al nov farrer. Sche veus vaiz not contrari, sche via geu
oir ad ancheunter ad el.“ Schetsch e fatsch. Igl caloster va ed antopa
igl nov farrer a Nivagl. El saloid' el amicabel e remarca sainza terginar:
„Geu supplitgesch, Reverenda, de betg vegnir a Vaz. Igl pievel e chisoi
30 reduno per mazzar igl nov spiritual, pi spert tg' el roiva soi.“ Igl parditgant
e stupi, sesnuescha e torn' anavos denonder tg' el era vigni. Vaz e resto
anavant catolic. …
102. La reforma a Filisour.
Digl taimp avant la reforma niva da tot Sotsés, er da Filisour anor,
35 fatg processiungs a Misteil ainten la baselgia viglia. — La davosa geda,
tgi chels da Filisour en nias a Misteil culla crousch, vegian els anor anc
purto igls cafanungs bagnatgavegl; ma turnond an aint a Filisour vegian
els stratg igls cafanungs per terra vé.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 676 <lb/>
Sagen <lb/>
vischnanca. All' antschatta erigl en grond, grond crap e sen chel an peis <lb/>
chest vigl, tgi els levan laschear star sur noatg. El è nia giu anfignen <lb/>
dasper la si tgesa e mess chel crap scu vuar, tgi glioter e tot passo <lb/>
anavant e curviert aint l' antiera vischnanca aschi fitg, tgi passava se bi <lb/>
5 angal igl piz digl clutger. Angal chella suletta tgesa è rastada sidretg <lb/>
e sainza don. <lb/>
99. Co quels da Mot en vagni da priedi. <lb/>
Quels da Mot vevan igl usit ded oir mintg' on igls 22 de Fanadeur <lb/>
a Stiervi cun las creuschs. In' jeda avand 500 oñs an els er fatsch quella <lb/>
10 processieun tenor usit. Da Mot a Stiervi han els purto la creusch. Sin <lb/>
igl retorn han ela bito la creusch della Val Mot scheu e Mot ha sedeclero <lb/>
ded esser da la davent da priedi. <lb/>
100. Igl Nussigner trect da Salouf. <lb/>
Ainten igl carner da Salouf sa catta en ordanara grond cruzafetg <lb/>
15 cun en Nussigner trect. I vign rachinto: Digl taimp della reforma era a <lb/>
Salouf en prér cun famiglia. El veva seat unfants. Per obtigneir l' <lb/>
absolaziung digls sies putgeas ò el stuia eir a Roma tar igl Papa. Chel igl <lb/>
ò absolvia, ma per panatenztga ò el stuia purtar igl Nussigner trect da <lb/>
Roma anfignen Salouf. <lb/>
20 101. Co quels da Vaz en restos catolics. <lb/>
Igl cumoin de Vaz veva concludi de vegnir da priedi. Els an <lb/>
pledi in parditgant, igl qual veva sin igl sche destino de rivar e surpiglier <lb/>
la farraroia. Rivand el a Nivagl era igl pievel reduno avand baselgia per <lb/>
ratschaiver el solemnamaintsch. Qua sevolv' igl caloster tot serieusamaintsch <lb/>
25 tier igl pievel e schi: „I fess raschunaivel e convegnaint, tg' in om schess <lb/>
ad ancheunter al nov farrer. Sche veus vaiz not contrari, sche via geu <lb/>
oir ad ancheunter ad el.“ Schetsch e fatsch. Igl caloster va ed antopa <lb/>
igl nov farrer a Nivagl. El saloid' el amicabel e remarca sainza terginar: <lb/>
„Geu supplitgesch, Reverenda, de betg vegnir a Vaz. Igl pievel e chisoi <lb/>
30 reduno per mazzar igl nov spiritual, pi spert tg' el roiva soi.“ Igl parditgant <lb/>
e stupi, sesnuescha e torn' anavos denonder tg' el era vigni. Vaz e resto <lb/>
anavant catolic. … <lb/>
102. La reforma a Filisour. <lb/>
Digl taimp avant la reforma niva da tot Sotsés, er da Filisour anor, <lb/>
35 fatg processiungs a Misteil ainten la baselgia viglia. — La davosa geda, <lb/>
tgi chels da Filisour en nias a Misteil culla crousch, vegian els anor anc <lb/>
purto igls cafanungs bagnatgavegl; ma turnond an aint a Filisour vegian <lb/>
els stratg igls cafanungs per terra vé. </body> </text></TEI>