Band: X

Seite: 659 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Sagen 659
ena tarribla seit.“ Sen chegl dei la mattatascha: „Schi te vol bever latg,
schi glez via schon far neir, aber ava sunga betg bunga.“ „Bung, bung“
dei igl bab, „schi fo angal neir latg, ia sa schon bever latg.“ La mattatscha
vo alloura ve dasper ena tschitga e fo enzatge, e co egl anschiet a corer
latg bi avonda. Igl bab dumonda ella, ma co tgi ella setga far chegl. „O 5
la mi madretscha ò musso“ dei la feglia. Igl bab e ia a tgesa dabot ed
ò detg er li si mamma, tge bealla dutregna, tgi la madretscha vegia
musso li feglia. E la madema dutregna vev' ella musso a tots igls figliols
e figliolas.
Alloura oni fatg cunsegl, tge far per tgi vignan pi spert liberos da 10
chellas streias e striuns. Els on concludia da far mureir tots igls figliols
e las figliolas della missuia entras taglier la avagna prinzipala e laschear
corer or tot il sang.
54. La streia da Tagn.
Gl' era avant blears ons, scu tgi chels da Surava on scargea l' alp. 15
Els on er stuia passar tras Tagn cun chegl tgi l' alp e anc en toc
davains aint a se. Co tot an egna egl sto co ena donna viglia ed ò vurdo
tot la biestga. Ossa reivla nò tar ena gronda e bella trema. La viglia
vò ve dasperas e streha chella e dei: „Chegl è ossa bagn en beal tier.“
La trema è aber crapada, avant tgi ella è stada a tgesa. Bi dalunga ò 20
la peal antschet a neir raplada, noua tgi la viglia veva tutgia aint, ed
ella ò tgapo igl mal neir ed è sto fito.
55. Igl strign da Schudem voi.
Ina saira scheva in scheuen da Lain a tarmagl tar ina matta schu
Zortan. La saira tard el turno anavos. Rivo si Lain Schudem voi vesa 25
el ina femna ainten in canteun. Piprest tga la femna veva vi igl nos
scheuen, ella oida ainten in oter canteun. Uschoia ella oida ina troppa
iadas pils canteuns antoarn, igl nos scheuen siu' ella, entochen el a cunaschi
la femna. Bi daleunga stat la femna salda e guarda cun in per igls sigl
nos scheuen, tga lez e prest do antoarn par spoira tema. La femna a 30
alleura schetsch ad el: „Scha ti vessas da schir or ad ansatgi tge tga
ti veschas vi questa saira, scha vignas manizo, tga las gaglinas pon
piclar soi.
56. Scrivant Ansgiera, tgi niva or digl Bogn.
Gl' era ena seira mechti tard, tgi scrivant Ansgiera da Surava niva 35
or digl Bogn. Scu tgi el è sto or circa meaz viadi, schi saint' el tot an
en' eda betg gliunsch davent dad el ena gronda compagneia gliogt, tgi
parevan de star fitg a legher. Chels givlavan e cantavan e tot en egna
42*
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Sagen 659 <lb/>
ena tarribla seit.“ Sen chegl dei la mattatascha: „Schi te vol bever latg, <lb/>
schi glez via schon far neir, aber ava sunga betg bunga.“ „Bung, bung“ <lb/>
dei igl bab, „schi fo angal neir latg, ia sa schon bever latg.“ La mattatscha <lb/>
vo alloura ve dasper ena tschitga e fo enzatge, e co egl anschiet a corer <lb/>
latg bi avonda. Igl bab dumonda ella, ma co tgi ella setga far chegl. „O 5 <lb/>
la mi madretscha ò musso“ dei la feglia. Igl bab e ia a tgesa dabot ed <lb/>
ò detg er li si mamma, tge bealla dutregna, tgi la madretscha vegia <lb/>
musso li feglia. E la madema dutregna vev' ella musso a tots igls figliols <lb/>
e figliolas. <lb/>
Alloura oni fatg cunsegl, tge far per tgi vignan pi spert liberos da 10 <lb/>
chellas streias e striuns. Els on concludia da far mureir tots igls figliols <lb/>
e las figliolas della missuia entras taglier la avagna prinzipala e laschear <lb/>
corer or tot il sang. <lb/>
54. La streia da Tagn. <lb/>
Gl' era avant blears ons, scu tgi chels da Surava on scargea l' alp. 15 <lb/>
Els on er stuia passar tras Tagn cun chegl tgi l' alp e anc en toc <lb/>
davains aint a se. Co tot an egna egl sto co ena donna viglia ed ò vurdo <lb/>
tot la biestga. Ossa reivla nò tar ena gronda e bella trema. La viglia <lb/>
vò ve dasperas e streha chella e dei: „Chegl è ossa bagn en beal tier.“ <lb/>
La trema è aber crapada, avant tgi ella è stada a tgesa. Bi dalunga ò 20 <lb/>
la peal antschet a neir raplada, noua tgi la viglia veva tutgia aint, ed <lb/>
ella ò tgapo igl mal neir ed è sto fito. <lb/>
55. Igl strign da Schudem voi. <lb/>
Ina saira scheva in scheuen da Lain a tarmagl tar ina matta schu <lb/>
Zortan. La saira tard el turno anavos. Rivo si Lain Schudem voi vesa 25 <lb/>
el ina femna ainten in canteun. Piprest tga la femna veva vi igl nos <lb/>
scheuen, ella oida ainten in oter canteun. Uschoia ella oida ina troppa <lb/>
iadas pils canteuns antoarn, igl nos scheuen siu' ella, entochen el a cunaschi <lb/>
la femna. Bi daleunga stat la femna salda e guarda cun in per igls sigl <lb/>
nos scheuen, tga lez e prest do antoarn par spoira tema. La femna a 30 <lb/>
alleura schetsch ad el: „Scha ti vessas da schir or ad ansatgi tge tga <lb/>
ti veschas vi questa saira, scha vignas manizo, tga las gaglinas pon <lb/>
piclar soi. <lb/>
56. Scrivant Ansgiera, tgi niva or digl Bogn. <lb/>
Gl' era ena seira mechti tard, tgi scrivant Ansgiera da Surava niva 35 <lb/>
or digl Bogn. Scu tgi el è sto or circa meaz viadi, schi saint' el tot an <lb/>
en' eda betg gliunsch davent dad el ena gronda compagneia gliogt, tgi <lb/>
parevan de star fitg a legher. Chels givlavan e cantavan e tot en egna <lb/>
42* </body> </text></TEI>