<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 652 <lb/>
Sagen <lb/>
32. La vioula ainten la fessa. <lb/>
Ainten igl god digl Franc de Tinizung setignivan se d' en taimp vioulas. <lb/>
En om tgi fandeva lagna ò via en' èda egna de chellas. El veva gist do <lb/>
aint en cogn per fender en bloc gross e dei alla vioula: „Te ist ferma, <lb/>
5 vèa no e mossa la ti fermezza e prova, schi te ist bunga da sdrapar per <lb/>
mez chest lagn.“ La vioula è nida no per pruvar, e schi spert scu ella <lb/>
ò gia aint igls mangs ainten la fessa dat igl om egna cun la sicr e sigliainta <lb/>
or igl cogn, uscheia tgi la vioula e restada traclada aint. Ella prova da <lb/>
nicr libra, ma adumbatten! Igl om peglia dabot ansemen igls sies gaffens <lb/>
10 per az far or digl polver. Avant tg' el salontanescha ò la vioula igl dumando <lb/>
scu tg' el vegia nom. El rasponda: „Mez“ e vo dabot per sies fatg. La <lb/>
vioula ò plangsia via aint tg' ella vigna betg libra della trapla suletta ed ò <lb/>
antschett a dar sbritgs mortals. An en pitschen mument èn en' antiera <lb/>
conduta vioulas stadas segl li ed on dumando alla disfurtinada: „Tgi o fatg <lb/>
15 chella susiergia cun te?“ Ella rasponda: „Mez ò fatg.“ Sen chegl deian <lb/>
las otras, schi te ast fatg tez, schi sto aint,“ e von per sias fatg, laschont <lb/>
crappar la vioula anganada plangsia. <lb/>
33. Las vioulas de Faller. <lb/>
Ainten la vall Faller è en li cun ensatge pac got e chel nomn' ins <lb/>
20 anc oz agl de igl got dellas vioulas. Ainten chel got setignevigl se gliout <lb/>
selvadi, igls cals vivevan cun engolar e magler biestga e gliout, tgi nivan <lb/>
sot las sis greflas. Chels cristgangs, tgi els pudevan tschiffar, nivan seros <lb/>
ainten tangas e cura tgi convigneva nivigl pi bot u pi tard mazos e magleas <lb/>
de chella gliout. Nign sefidava d' eir manevel da chel got sainza esser armo. <lb/>
25 En' èda erigl duas femnas vioulas nidas da tgapar duas matatschs ed igls <lb/>
vevan seros ainten ena tanga ed essend chels anc pitschnets, levigl bagn <lb/>
igls paschentar, tgi nissan grass e gronds. Egn, igl vigl, bargiva squasi <lb/>
adegna e stains necr grass nivigl igls pors matatschs pi maiers. En de <lb/>
onigl igls matatschs sentia, tgi la viglia dellas vioulas ò detg cun lotra: <lb/>
30 „Chels duas grass vignigl betg e i faschagn migler agls mazar.“ Dantand <lb/>
tgi la giouna era puspè eida sen tgatscha per tschiffar ensatge, ò la viglia <lb/>
detg agls mats: „Ni cumè, lagn eir or a suglegl ed ia sto vurdar, tge vegias <lb/>
betg se plugls. La viglia aber veva piglia cun ella ena cuntgidela e siva <lb/>
dad esser a suglegl, olla setschento, mess la cuntgidela dasper ella e detg ad <lb/>
35 en matt, de lascher vurdar, schi el vegia plugls segl tgea. Dantand ò loter <lb/>
bagn penzo matatsch tgapo la cuntgidela, sainza tgi la viglia vess s' andubito <lb/>
de mal ed o tratg giu per la testa alla viglia, e chella è restada scupada. <lb/>
Alloura ol detg agl pitschen: „Ossa fugiagn tant scu pudagn.“ <lb/>
Igls duas pors matatschs en alloura fugias cun gronda furtegna or e </body> </text></TEI>
