Band: X

Seite: 651 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Sagen 651
liber, ed ò mess er igls calzers dasper igl vegn e sto enpo da gliunsch e
spiculo, cura tgi la matta vigna a caschear. Rivada e fatg la si lavour an
regla, schi coura lò gia fitto a metter tott an urden, olla via igl vegn e cun
marveglia e gronda cueida olla antschet a sager igl vegn ainten la cuppa.
Chel pareva probabel bung, ed ella scheva tar saseza: „Ma chegl è taribel 5
bung“ e baveva bod ord la cuppa e bod or digl vaschel pi grond. Betg
cunaschond la forsa digl vegn ò la giouna bavia siva igl sis gost ed era
nida legra e cuntainta e finalmaintg olla via er igls calzers ed ò gia marveglia
digls pruvar aint, essend tge ella era cun pè niev. Lend aber dar igl
amprem travatg ed essend enpo sturna ed anc las curegias rentadas ansemen, 10
e' lla dada per terra ve per tigia ed igl giouen, igl cal era rivo damanevel,
tg' el pudeva zupadamaintg veir, tge tgi la matta faschess, è saglia ainten
tigia a la tigneida a terra, liia mangs e peis cun souas e tott sbrigier e leir
morder della matta ò nizigia navot; el o betg largea ella. Passo igl stuarn
e faschond igl giouen tott bung cun ella, ò la giouna laschea sevolver tar 15
giudeza, tg' ella vigna a star cun el per adegna, sch' el seia prous e detta
mai freidas, pertge schi spert scu ella vess da survagneir freidas, schi geila
per adegna e turna mai ple. Fitg remarcabel ègl, tgi chella giouna selvadia
è nida scu en oter cristgang, ed era ena femna lavurousa e bunga, tgi glera
betg da catar ena miglra. Igl giouen tigneva ella scu fiss la si donna ed 20
ella igl giouen scu per igl sis om, e tott geva schi bagn, tgi nign vess pudia
givischier migler, e totts duas eran fitg cuntaints. Igl om pudeva eir davent per
igls affars de tgesa e star magara davent emdas o taimps, la donna luvrava
suletta igls fons e fascheva tott chegl tgi glera da far. Igl meis de September
êl igl om puspè ia an Italia per proveder scu igl solit tott chegl, tg' els 25
duvraven igl anviern, tant speisa scu oter necessari, ed era sto davent
otg deis.
L' ora era enpo betg tant ampernevla e smanatscheva scu less gio
neir igl anviern. La fitg premurousa e lavourousa femna ò dublo las sis
forsas tar la lavour e piglia aint tott sot tetg la si racolta, schigea igl 30
grang e tiffals navot madeir. Ma la bagn penzada femna scheva: „Migler
uscheia, tgi navot.“ Coura tg' igl om è turno, el aber sto malcuntaint, essend
igls fretgs betg madeirs ed el o smanatschea per la dar freidas. La femna
e fugeida cun deir: „Ossa parigl, tgi te seias sasa da me“, ed el curiva
siva per la far turnar, ma è mai sto bung de la tgapar. Cura tgi totts duas 35
eran curias anfignen ainten mez vall gronda, ò la donna do en gival e da
gliunsch ò ensatgi do en oter gival. „Ossa turna angal“, scheva la donna,
„chegl è igl gival digl mis amprem om ed ia sung betg ple per te.“
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Sagen 651 <lb/>
liber, ed ò mess er igls calzers dasper igl vegn e sto enpo da gliunsch e <lb/>
spiculo, cura tgi la matta vigna a caschear. Rivada e fatg la si lavour an <lb/>
regla, schi coura lò gia fitto a metter tott an urden, olla via igl vegn e cun <lb/>
marveglia e gronda cueida olla antschet a sager igl vegn ainten la cuppa. <lb/>
Chel pareva probabel bung, ed ella scheva tar saseza: „Ma chegl è taribel 5 <lb/>
bung“ e baveva bod ord la cuppa e bod or digl vaschel pi grond. Betg <lb/>
cunaschond la forsa digl vegn ò la giouna bavia siva igl sis gost ed era <lb/>
nida legra e cuntainta e finalmaintg olla via er igls calzers ed ò gia marveglia <lb/>
digls pruvar aint, essend tge ella era cun pè niev. Lend aber dar igl <lb/>
amprem travatg ed essend enpo sturna ed anc las curegias rentadas ansemen, 10 <lb/>
e' lla dada per terra ve per tigia ed igl giouen, igl cal era rivo damanevel, <lb/>
tg' el pudeva zupadamaintg veir, tge tgi la matta faschess, è saglia ainten <lb/>
tigia a la tigneida a terra, liia mangs e peis cun souas e tott sbrigier e leir <lb/>
morder della matta ò nizigia navot; el o betg largea ella. Passo igl stuarn <lb/>
e faschond igl giouen tott bung cun ella, ò la giouna laschea sevolver tar 15 <lb/>
giudeza, tg' ella vigna a star cun el per adegna, sch' el seia prous e detta <lb/>
mai freidas, pertge schi spert scu ella vess da survagneir freidas, schi geila <lb/>
per adegna e turna mai ple. Fitg remarcabel ègl, tgi chella giouna selvadia <lb/>
è nida scu en oter cristgang, ed era ena femna lavurousa e bunga, tgi glera <lb/>
betg da catar ena miglra. Igl giouen tigneva ella scu fiss la si donna ed 20 <lb/>
ella igl giouen scu per igl sis om, e tott geva schi bagn, tgi nign vess pudia <lb/>
givischier migler, e totts duas eran fitg cuntaints. Igl om pudeva eir davent per <lb/>
igls affars de tgesa e star magara davent emdas o taimps, la donna luvrava <lb/>
suletta igls fons e fascheva tott chegl tgi glera da far. Igl meis de September <lb/>
êl igl om puspè ia an Italia per proveder scu igl solit tott chegl, tg' els 25 <lb/>
duvraven igl anviern, tant speisa scu oter necessari, ed era sto davent <lb/>
otg deis. <lb/>
L' ora era enpo betg tant ampernevla e smanatscheva scu less gio <lb/>
neir igl anviern. La fitg premurousa e lavourousa femna ò dublo las sis <lb/>
forsas tar la lavour e piglia aint tott sot tetg la si racolta, schigea igl 30 <lb/>
grang e tiffals navot madeir. Ma la bagn penzada femna scheva: „Migler <lb/>
uscheia, tgi navot.“ Coura tg' igl om è turno, el aber sto malcuntaint, essend <lb/>
igls fretgs betg madeirs ed el o smanatschea per la dar freidas. La femna <lb/>
e fugeida cun deir: „Ossa parigl, tgi te seias sasa da me“, ed el curiva <lb/>
siva per la far turnar, ma è mai sto bung de la tgapar. Cura tgi totts duas 35 <lb/>
eran curias anfignen ainten mez vall gronda, ò la donna do en gival e da <lb/>
gliunsch ò ensatgi do en oter gival. „Ossa turna angal“, scheva la donna, <lb/>
„chegl è igl gival digl mis amprem om ed ia sung betg ple per te.“ </body> </text></TEI>