Band: X

Seite: 646 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
646
Sagen
chegl è crudo se agl om e avant tgi pruar la tschinta ve da sasez, ol
chella liea antum en pegn, igl cal e sto dalunga satgea ve. Ossa ègl agl
om nia cler, tgi chella era ena streia e ats veva furmo an en butatsch
cun igls e leva igl far vendetga, per chegl tgi el la veva la sagiatada
5 or en igl.
10. Igl batatsch cun dus igls.
En' èda è en om, tgi durmiva, sa dasdo, tg' igl niva tratg igl tarbet
giu da des e chegl sur la sponda giu da peis ôr. El ô branco ferm per
tigneir igl tarbet, ma la cunterpart targeva cun plé forza, uscheia tg' igl om
10 è — fitgont igls peis cunter la sponda — lavo a gler. Tgitond sur la
sponda ôr ò el via en butatsch a fi cun dus iglatschs trects, tgi targeva
par igl tarbet.
11. Igls butatschs cun igls en la val de Peurs.
De taimp vigl, sco las vojas eran anc fitsch schleatas, seprofitav' ins
15 digls fluss, per transportar lenna e boras. Er l' Albula menava bain savens
condutas lenna tras igl Schijn, e quella lenna vagneva tirada ord l' aua e
plunada alla peunt da Traschnô. Ina sonda saira vagnevan igls luvraints,
sco solit, della voja digl Schijn soi ancheunter Vaz. Angual oin era resto
anavos e vagneva pi tard ainten la notsch suraint digl Schijn soi. Passant
20 la val de Peurs vesan igls omans sur voja e sot voja ples clers tatgs
radons, igls quals vesevan or sco in butatsch d' ina vatga, vevan blers sbrinzlants
… igls e semovevan. A madem taimp santschevan els ina rameur ainten
las plantas d' entorn. All' emprema vista sesnueschan els e san betg, sch' els
dessan turnar cheunter Tumgleastga oder sch' els dessan guiaschier ded oir
anavant. Finalmaintsch peglian els curasch e passan igl lia tremblant e
25 setignant tant sco pussebel l' oin vid l' oter. Els roivan a tgiesa stanchels
e flaivels. Ina febra peglia possess ded els, uschoja tg' els restan tots duas
entochen trais eandas malsams en letsch. Duas euras pi tard vegneva l' oter
luvraint per la medema voja, santscheva, veseva e catava not.
12. Igl butatsch cun igls a Flex.
30 Scu vigl usit sen Flex de eir a far plaz la seira, vign er ia. Siva
fito igl plaz, ma renda vers la mi tga, la chala era circa tschen pass davent,
per eir à letg. Rivont manevel de chella vei ia en monstrum, grond scu
ena caldera, cun aint plagn igls, igl cal e ia a rudiglias fign avant la mi
habitaziung. Glera igl butatsch cun igls.
35 13. Igl butatsch cun igls a Salavagiangas.
En om niva ena seira de notg de Marmorera, passont per Salavagiangas
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 646 <lb/>
Sagen <lb/>
chegl è crudo se agl om e avant tgi pruar la tschinta ve da sasez, ol <lb/>
chella liea antum en pegn, igl cal e sto dalunga satgea ve. Ossa ègl agl <lb/>
om nia cler, tgi chella era ena streia e ats veva furmo an en butatsch <lb/>
cun igls e leva igl far vendetga, per chegl tgi el la veva la sagiatada <lb/>
5 or en igl. <lb/>
10. Igl batatsch cun dus igls. <lb/>
En' èda è en om, tgi durmiva, sa dasdo, tg' igl niva tratg igl tarbet <lb/>
giu da des e chegl sur la sponda giu da peis ôr. El ô branco ferm per <lb/>
tigneir igl tarbet, ma la cunterpart targeva cun plé forza, uscheia tg' igl om <lb/>
10 è — fitgont igls peis cunter la sponda — lavo a gler. Tgitond sur la <lb/>
sponda ôr ò el via en butatsch a fi cun dus iglatschs trects, tgi targeva <lb/>
par igl tarbet. <lb/>
11. Igls butatschs cun igls en la val de Peurs. <lb/>
De taimp vigl, sco las vojas eran anc fitsch schleatas, seprofitav' ins <lb/>
15 digls fluss, per transportar lenna e boras. Er l' Albula menava bain savens <lb/>
condutas lenna tras igl Schijn, e quella lenna vagneva tirada ord l' aua e <lb/>
plunada alla peunt da Traschnô. Ina sonda saira vagnevan igls luvraints, <lb/>
sco solit, della voja digl Schijn soi ancheunter Vaz. Angual oin era resto <lb/>
anavos e vagneva pi tard ainten la notsch suraint digl Schijn soi. Passant <lb/>
20 la val de Peurs vesan igls omans sur voja e sot voja ples clers tatgs <lb/>
radons, igls quals vesevan or sco in butatsch d' ina vatga, vevan blers sbrinzlants <lb/>
… igls e semovevan. A madem taimp santschevan els ina rameur ainten <lb/>
las plantas d' entorn. All' emprema vista sesnueschan els e san betg, sch' els <lb/>
dessan turnar cheunter Tumgleastga oder sch' els dessan guiaschier ded oir <lb/>
anavant. Finalmaintsch peglian els curasch e passan igl lia tremblant e <lb/>
25 setignant tant sco pussebel l' oin vid l' oter. Els roivan a tgiesa stanchels <lb/>
e flaivels. Ina febra peglia possess ded els, uschoja tg' els restan tots duas <lb/>
entochen trais eandas malsams en letsch. Duas euras pi tard vegneva l' oter <lb/>
luvraint per la medema voja, santscheva, veseva e catava not. <lb/>
12. Igl butatsch cun igls a Flex. <lb/>
30 Scu vigl usit sen Flex de eir a far plaz la seira, vign er ia. Siva <lb/>
fito igl plaz, ma renda vers la mi tga, la chala era circa tschen pass davent, <lb/>
per eir à letg. Rivont manevel de chella vei ia en monstrum, grond scu <lb/>
ena caldera, cun aint plagn igls, igl cal e ia a rudiglias fign avant la mi <lb/>
habitaziung. Glera igl butatsch cun igls. <lb/>
35 13. Igl butatsch cun igls a Salavagiangas. <lb/>
En om niva ena seira de notg de Marmorera, passont per Salavagiangas </body> </text></TEI>