Band: X

Seite: 639 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Märchen
639
schi va a lez!“ Ossa soi igl muliner si par la donna: „Tgi so, sch' el e i
cugl butschoin?“ Leza manesa, tg' ampo ves' el bain laschea anavos. Basta,
avant tgi vigna cler, oni betg dastgea oir a vurdar siv' igl butschoin. Lotra
dumang era quel plain daners oravant tgeasa e Satgen pintg sper el. Quel
o li oir cugl butschoin, ma igl muliner o faiz schi sproposi, tg' el o laschea 5
piglear ampo daners culla condiztgaun, tg' el zopa l' ava soanza li Maroia,
curtg' el tuarna. Voi ancaunter measa noaz petg' igl puspe. Igl muliner
fo puspe levar la Maroia. Quella vot piglear ava soanza e tgata betg igl
avasoinz. Allaschi vo ella or an tgadafia, salava, fo la soanza crausch
cun ava e dearva igl esch - tgeasa. Ma qua era gnoin, uschoia tg' igl bab 10
scumonda li Maroia dad oir a lez. Quest' eada o el carti sainza fal, tg' igl
diavel sea i cugl butschoin e tot. Ma igl butschoin era l' otra dumang anc
avant tgeasa ed igl Satgen pintg dasperas. Satgen pintg o per foarza li
oir cugls daners, ma alla finala ol anc laschea piglear or ansatge culla
condiztgaun, tg' ins lascha gnoin' ava an tgeasa l' otra noaz. La noaz sisaur 15
vign el puspe e petga. La Maroia leava par cumond digl bab, vo an
tgadafia, ma tgata gnoin' ava. Siva si easser oida palpont tgat' ella ansatge
lavadoiras aintan ina sadeala. Ella salava cun quellas lavadoiras aintan
la sadeala e fo la soanza crausch, derva igl esch e vesa gnoin. L' otra
dumang era Satgen pintg sper igl butschoin e lev' oir cun tot. Ma igl 20
muliner o puspe ampurmess de far tge tg' igl diavel viglia, angual tg' el
lascha igls daners. Ossa soi igl Satgen pintg li muliner: „Peglia la Maroia
e va cun ella a god; peglia cun te ina sioir, ina resgia ed in puntochel.
Allaura gnaiz tar in pegn sdarno; quel staiz rasgear or. Dantant tgi vus
rasgiaiz, via star sot igl sdarno e far oir el voiana. Allaura stos cumandar 25
li feglia da tignair igl puntochel e toi fas scu da dar cugl tgea della
sioir sigl puntochel. Ma anaquella volvas la sioir e taglias sau tots duas
bratschs della Maroia.“ Quigl faseva toh ampo snavaur li bab. Ma gl' era
tant blears daners aintan quel butschoin, tg' el o set, el viglia far quigl.
Igl muliner a faiz tot scu' gl diavel veva cumando. Siva tg' el o usi 30
taglea sau la bratscha, ol piglea sterpa e mess quella silla feglia ed e i a
tgeasa a dumbrar igls seas daners.
Aintan quel god er' igl in prenzi, tgi sev' a tgatscha cugls seas tgangs.
Igls tgangs en gnis tar quel lia ed on antschiet a giappar. Igl prenzi
sminava ansatge betg bigliaun e tuba per igls seas cumpogns. Quels en 35
dalaunga gnis nanavant cun ina beala matta sainza bratscha e tot an ina
sanganada. Els on faiz tgalar igl sang ed en allaura is a tgeasa culla
matta aint igl tgasti digl prenzi.
Las mattans digl muliner on manasea, cun tants daners cunvigna
betg da star aintan in muloin ed on faiz cumprar igl bab ina beala ustaroia 40
sper la voia e stevan lo tot da buna viglia.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen <lb/>
639 <lb/>
schi va a lez!“ Ossa soi igl muliner si par la donna: „Tgi so, sch' el e i <lb/>
cugl butschoin?“ Leza manesa, tg' ampo ves' el bain laschea anavos. Basta, <lb/>
avant tgi vigna cler, oni betg dastgea oir a vurdar siv' igl butschoin. Lotra <lb/>
dumang era quel plain daners oravant tgeasa e Satgen pintg sper el. Quel <lb/>
o li oir cugl butschoin, ma igl muliner o faiz schi sproposi, tg' el o laschea 5 <lb/>
piglear ampo daners culla condiztgaun, tg' el zopa l' ava soanza li Maroia, <lb/>
curtg' el tuarna. Voi ancaunter measa noaz petg' igl puspe. Igl muliner <lb/>
fo puspe levar la Maroia. Quella vot piglear ava soanza e tgata betg igl <lb/>
avasoinz. Allaschi vo ella or an tgadafia, salava, fo la soanza crausch <lb/>
cun ava e dearva igl esch - tgeasa. Ma qua era gnoin, uschoia tg' igl bab 10 <lb/>
scumonda li Maroia dad oir a lez. Quest' eada o el carti sainza fal, tg' igl <lb/>
diavel sea i cugl butschoin e tot. Ma igl butschoin era l' otra dumang anc <lb/>
avant tgeasa ed igl Satgen pintg dasperas. Satgen pintg o per foarza li <lb/>
oir cugls daners, ma alla finala ol anc laschea piglear or ansatge culla <lb/>
condiztgaun, tg' ins lascha gnoin' ava an tgeasa l' otra noaz. La noaz sisaur 15 <lb/>
vign el puspe e petga. La Maroia leava par cumond digl bab, vo an <lb/>
tgadafia, ma tgata gnoin' ava. Siva si easser oida palpont tgat' ella ansatge <lb/>
lavadoiras aintan ina sadeala. Ella salava cun quellas lavadoiras aintan <lb/>
la sadeala e fo la soanza crausch, derva igl esch e vesa gnoin. L' otra <lb/>
dumang era Satgen pintg sper igl butschoin e lev' oir cun tot. Ma igl 20 <lb/>
muliner o puspe ampurmess de far tge tg' igl diavel viglia, angual tg' el <lb/>
lascha igls daners. Ossa soi igl Satgen pintg li muliner: „Peglia la Maroia <lb/>
e va cun ella a god; peglia cun te ina sioir, ina resgia ed in puntochel. <lb/>
Allaura gnaiz tar in pegn sdarno; quel staiz rasgear or. Dantant tgi vus <lb/>
rasgiaiz, via star sot igl sdarno e far oir el voiana. Allaura stos cumandar 25 <lb/>
li feglia da tignair igl puntochel e toi fas scu da dar cugl tgea della <lb/>
sioir sigl puntochel. Ma anaquella volvas la sioir e taglias sau tots duas <lb/>
bratschs della Maroia.“ Quigl faseva toh ampo snavaur li bab. Ma gl' era <lb/>
tant blears daners aintan quel butschoin, tg' el o set, el viglia far quigl. <lb/>
Igl muliner a faiz tot scu' gl diavel veva cumando. Siva tg' el o usi 30 <lb/>
taglea sau la bratscha, ol piglea sterpa e mess quella silla feglia ed e i a <lb/>
tgeasa a dumbrar igls seas daners. <lb/>
Aintan quel god er' igl in prenzi, tgi sev' a tgatscha cugls seas tgangs. <lb/>
Igls tgangs en gnis tar quel lia ed on antschiet a giappar. Igl prenzi <lb/>
sminava ansatge betg bigliaun e tuba per igls seas cumpogns. Quels en 35 <lb/>
dalaunga gnis nanavant cun ina beala matta sainza bratscha e tot an ina <lb/>
sanganada. Els on faiz tgalar igl sang ed en allaura is a tgeasa culla <lb/>
matta aint igl tgasti digl prenzi. <lb/>
Las mattans digl muliner on manasea, cun tants daners cunvigna <lb/>
betg da star aintan in muloin ed on faiz cumprar igl bab ina beala ustaroia 40 <lb/>
sper la voia e stevan lo tot da buna viglia. </body> </text></TEI>