<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 634 Märchen <lb/>
aber la si donna ò dalunga igl cunaschia e ratschet cun gronda legreia. El <lb/>
ò rachinto tot, tge tg' igl scrivant della curt veva gia fatg cun el, ed el <lb/>
seia gnia cò, per metter aint impedimaint. Gl' òn salaschea giu tranter els, da <lb/>
deir navot anfignen igl de dellas nozzas. Cò vevigl igls miraders, tgi luivan <lb/>
5 giu anturn igl casti e matevan rughêl per igl de dellas nozzas. Hans ò <lb/>
dumando, schi vessan betg basigns d' en moltabub per far molta. Igls miraders <lb/>
on detg bagn, el saptga gneir. Co vev' el gist per mangs de truschir molta <lb/>
cun la palota, tgi igl scrivant della curt è paso siv' or. Hans dat ena <lb/>
sgulatada e sagliainta tot la molta se per el. Chel dei, en unferschant <lb/>
10 cherli usche vegi' el mai via; igl far gneir an ena spira molta an chella manira, <lb/>
… e dat igl cumond d' igl metter an parschung ed è ia dalunga tar igl <lb/>
retg e detg igl cass, tgi seia schabagea oz cun el e fatg veir, scu tgi el seia <lb/>
schmarlato se. Dus deis siva vevigl ded esser las nozzas. Igl retg ò do <lb/>
igl cumond, tgi tot igls purschaniers possan gneir se lez de a meisa. Igl <lb/>
15 spous era sesom la meisa cun la spousa ed igls purschaniers eran giudem. <lb/>
Igl retg fò per dumonda, schi igls purschaniers seian tots co; igl scrivant <lb/>
della curt dat per rasposta: „Gl' en tots cò, oter tgi chel unferschant ded ier <lb/>
vaia do igl cumont, tgi dessan lascher ainten parschung e schmarscheir liaint.“ <lb/>
Igl retg dei: „Ia va cumando tots e vi, tgi er chel vigna se cun igls oters.“ <lb/>
20 Chel è gnia igl pi giudem a meisa. Cò igl retg fò per dumonda agl scrivant <lb/>
della curt, tge tgi fis da far cun egn tgi tschartges da miridar la donna d' en <lb/>
oter. Chel dei: „I fis da dar la santenztga digl far trer couastgaval.“ <lb/>
Co igl purschanier giudem la meisa leva se a <lb/>
dei: „Schi gist cun te ègl da <lb/>
far chegl; te ast tschartgea d' am patar ainten la mar, per spusar la mi <lb/>
25 donna.“ <lb/>
Cura tgi glè sto igl on anturn, schi la golp è turnada e dumonda <lb/>
igl mez de chegl, tgi el veva vanzo. Hans veva mess chegl exactamaintg <lb/>
… tot d' en mang. La golp dei: „Cò è betg tot.“ Hans dumonda: <lb/>
„Schi tge manchigl anc?“ „Ainten chest on ò la ti donna gia la sort de <lb/>
30 veir en mat e chel vainsa er da parteir.“ Hans dei: „Chegl è veir.“ El <lb/>
peglia la spada e peglia igl sis mat or della tgigna per ena tgoma, per leir <lb/>
far per mez. „Halt“, dei la golp, „ia schintgetg a te, pertge ia sung igl <lb/>
mort, tgi te ast cumpro or; ia sung chel vigl, tgi at va stgamgea igls <lb/>
daners, ia va fatg an furma da pesch per at daliberar or della mar, ia va <lb/>
35 fatg an furma da golp e purto te sur pizas e vals or, per tgi te possas <lb/>
rivar e metter aint impedimaint, cura tgi igl scrivant della curt leva miridar <lb/>
la ti donna. Tot vaia fatg per en cunterpaiamaint da chegl, tgi te am <lb/>
vevas cumpro or, tgi va betg ple gia da turnar a scuder, ia va pudia pussar.“ </body> </text></TEI>