<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen <lb/>
633 <lb/>
ena terra estra. El e ia e rivo ainten ena vischnanca e dumando siva <lb/>
lavour. Cò er' igl varsacantas femnas sper ena truasch, tgi lavavan, schi <lb/>
fòl per dumonda, schi savessan betg, tgi tgi vess de basigns d' en om per far <lb/>
luvrar. Egna dei, tgi el dess eir tar igl guia da cumegn, tgi chel tschertga <lb/>
en curer, tgi lez seia ia per sies fatg ier. Chel steta gist velò an chella 5 <lb/>
tgesa. Igl guia da cumegn dei, schi el viglia tgirar las tgoras, schi chella <lb/>
lavour saptg' el igl dar, e Hans surpeglia da tgirar las tgoras. Cò el sto seat <lb/>
deis manc seat ons. En de tgi el geva cun las tgoras sen l' alp er' el scu <lb/>
durmanto, schi saint' el a clamar: „Hans, stò se, glè taimp“. El stat se, <lb/>
varda anturn e vei nign. Loter de el turno agl madem li. Cò òl santia 10 <lb/>
igl madem: „Hans stò se, glè anc taimp“. Cò vei' el nign, turna igl <lb/>
terz de agl madem li. Cò vign clamo anc en' eda: „Hans stò se, glè anc <lb/>
taimp“. El stat se spert e vei ena golp sesom en mot e dei: „Ast te <lb/>
clamo me?“ „Ia, ia at va clamo.“ Hans dei: „Schi tge vot da me?“ <lb/>
La golp dat per rasposta: „La ti donna fò nozas cun igl scrivant della 15 <lb/>
curt an seat deis. Schi te vot metter aint impedimaint, schi ast anc taimp“. <lb/>
„Cu poss ia metter aint impedimaint?“ dei Hans, „tgi sung cò e vess forsa <lb/>
en meis per rivar ad <lb/>
Amsterdam?“ „Bagn, schi te ampermettas de dar a <lb/>
me igl mez de chegl tgi te vanzas ainten en on, post nicr a tgaval, schi <lb/>
vigna ia cun te“. Hans dei: „Schi bagn, chegl ast te da veir“, e sametta 20 <lb/>
a tgaval alla golp. Chella dat sagls d' en piz an loter e reiva ad Amsterdam <lb/>
… cun el. Hans vò dasper igl casti. Cò faschevigl grond preparamaints <lb/>
per las nozzas, tgi la si donna fascheva an seat deis cun igl scrivant della <lb/>
curt. Cò vòl e dumonda, schi vessan betg basigns dad egn per purtar ava <lb/>
e lena. La cuschinira dei: „Laschagn purtar ava e lena; igl dagn ensatge 25 <lb/>
da magler, schi el cuntaint“. En de tgi la cuschinira fascheva en omlet, <lb/>
per igl retg e la feglia, schi Hans sacatava lò cun en bratsch lena. Dantant <lb/>
scu la cuschinira ò volct igl des, pegl' el or igl anel digl sies det e pata <lb/>
aint igl omlet. Cura tgi igl retg ò lia tagler per mez igl omlet, schi' igl <lb/>
cuntel tagleva betg, schi dei' el cunter la si feglia: „Tgi sò, tge tgi glè aint 30 <lb/>
cò?“ El pegla la stgagna e dolza se ador, schi er' igl en anel. La feglia <lb/>
dei: „Ho, chegl è igl anel de mies Hans, mies Hans veiva anc“. Ella <lb/>
veva gia do chel anel, cura tgi vevan gia fatg nozzas, e gravo aint Hans, <lb/>
e cunaschia igl anel. Igl retg ò inmediat stgilino la brunsigna, per clamar <lb/>
la cuschinira. El dumonda a chella, tgi tgi seia sto ainten cuschigna, cura 35 <lb/>
la vegia fatg chel omlet. Ch' ella dat per rasposta: „Mareia da Dia, glè <lb/>
franc sto aint nign, dantant scu va fatg chel“. Parola da retg, ella des <lb/>
deir la verdat. „Bagn, egn tgi vagn laschea purtar ava e lena chels deis, <lb/>
tgi vagn da far ple tgi chegl tgi pudagn“. „Schi ò chel da nicr dalunga aco <lb/>
avant nous.“ Igl nos Hans vò sainza tema anavant, schdratschlia da curer, 40 </body> </text></TEI>
