<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen 631 <lb/>
morts e femnas e duvro se igls sies raps; chel turna navot ple a tgesa“. <lb/>
Sies bab, sia mamma ed igls sies fardagliungs vevan ena gronda malaveta <lb/>
per igl sies Hans. Hans era an Tertgeia cun las sis dus femnas, tgi el geva <lb/>
a spas per igl martgea anturn ed ad el rastava anc 1000 ducatas an casatga. <lb/>
Cò passigl siva ena buteia or. El saferma e dei: „Cò è ena bella buteia 5 <lb/>
cun aint bel urden“. Co stava en om vigl sen la porta ed el fò per dumonda, <lb/>
… cant tgi ves da custar tot chella roba, tgi el vegia ainten chella <lb/>
buteia. Igl om vigl dat per rasposta: „Schi te vignst cun 500 ducatas cun <lb/>
la madema noda e cun igl madem milesim, schi post vecr tot“. El vo tar <lb/>
en goldschmit e dumonda, schi el pudess betg stgamger chels 500 ducatas 10 <lb/>
e dar tots cun la madema noda e igl madem milesim. Chel dei: „Bagn, <lb/>
ia va gist oss battia chels cò ed en tots ainten pacs tgi en tots novs“. Hans <lb/>
turna tar igl om vigl cun igls 500 ducatas e scu el veva detg. Igl om <lb/>
vigl vò ord buteia e lascha tot ad el. Cò igl nos Hans en taimp siva tgi <lb/>
en bastimaint è turno anavos, òl cargea aint tot igl urden, tgi era an buteia, 15 <lb/>
el cun las dus femnas en sames sen viada e gnias a tgesa. Cò avant tgi <lb/>
rivar igl bastimaint sen terra ò el piglia ena bartgeta per rivar pi spert, <lb/>
per parager plaz da metter giu da mang igl urden. Pudez pansar, igls <lb/>
sies da tgesa tge plascheir tgi glion gia, da vecr anc en' eda igl sies Hans. <lb/>
Sies bab scheva: „Tant tgi te seias turno anc 'neda; tgl daner lainsa bagn 20 <lb/>
nicr da render a ties Sar Padregn“. „Bab, gè spert e vurdè siva tgombras <lb/>
e clavos tar igls vaschigns, per metter aint urden e dumondè, schi nissan <lb/>
giu cun manadeiras, paregls, bovs u tgavals, tgi reiva igl bastimaint cun <lb/>
urden.“ Lez è ia e tot tgt scheva: „Gea, gea, i pudez metter aint urden <lb/>
avonda“. Igls vaschigns riivan e schevan tranter els: „Ossa igl nos Hans 25 <lb/>
reiva cun las dus femnas“. Cò tot tgi geva, tgi cun en paregl, tgi cun ena <lb/>
vatga e tgi cun en bov riont, per manar se igl urden. Cò veigl gnont en <lb/>
bastimaint; i deian tranter els: „I sto toh esser la vardat“. I scumainsan <lb/>
a scarger or da totas sorts urden, damanira tgi tots on gia tgergia avonda <lb/>
per nicr an vischnanca. Cò ò igl nos Hans mes se buteia e pudeva tot 30 <lb/>
dar per 5 — 10 raps pi bungmartgea tgi sies barba Giatgen. Hans ò gia <lb/>
dalunga las postas dellas vischnancas lò anturn; tot tgi gniva tar el; igl sis <lb/>
affar geva fitg bagn. Las sis dus femnas egna sarviva an buteia e lotra <lb/>
fascheva la cuschinira. Las dus femnas vevan detg, cura tgi el veva las <lb/>
cumpradas or, tgi el possa spusar cala tgi el viglia. En de dei Hans a 35 <lb/>
sis <lb/>
bab: „Ia les ossa miridar egna da chellas dus, aber ia less miridar la <lb/>
feglia digl retg, aber ia sa betg, cala tgi glè“. Sies bab dei: „Schi sast tge, <lb/>
te dumang vò davent ed ia stung sen spetger e terl, tge tgi deian tranter <lb/>
ellas“. La cuschinira porta aint igl giantar a lotra, tgi era ainten buteia, <lb/>
e dei, tgi ella maglia suleta. Igl bab ò savia, cala tgi seia la feglia digl 40 </body> </text></TEI>
