<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 630 Märchen <lb/>
pendeva ved la pare: „Chel metta siertat.“ Cò ò sies Sar padregn betg <lb/>
lastgia decr cano da betg amprestar. Cura gl' e sto igls otg decs, schi el <lb/>
partia cun sies barba Giatgen ed en alloura rivos an Tertgeia. Co statigl <lb/>
sur noatg ainten ena ustareia, noua tgi barba Giatgen stava igl ple. Cura <lb/>
5 gl' e sto ve per la noatg, schi Hans cloma: „Barba Giatgen, santi, co è ensatgi, <lb/>
… tgi scuda.“ Lez dei: „Sto chiet e lascham durmecr e betg vegias <lb/>
marveglias.“ Aber el è sto tota noatg inchiet. La dumang lev' el avant tgi <lb/>
sias barba e dumonda agl ustier, tge tgi monta, tgi en om vegia scos tota <lb/>
noatg cun en pal. Igl ustier dei: „Chel om è mort e veva de dar 500 ducatas <lb/>
10 a chel om cò dasperas, ed ossa sto' l turnar a scuder anfignen tgi el <lb/>
ò paea giu chel dabet.“ Hans vò tar chel pucr e dumonda, schi el pudess <lb/>
betg cumprar or chel mort. Cò lez dat per rasposta: „Bagn, bagn, angal <lb/>
paiam chegl tgi el resta anc da paear, schi pol schon pusar siva.“ Hans <lb/>
dei: „Schi cò vez 500 ducatas, tgi el az ò anc da dar.“ Siva turn' el ainten <lb/>
15 l' ustareia. Sies barba era lavo. Lez dumonda: „Noua ist sto?“ Hans <lb/>
dat per rasposta, el seia sto a cumpro or chel mort, tgi veva de turnar a <lb/>
scuder, el vegia do 500 ducatas per spindrar chel mort. Sies barba vign <lb/>
vilo: „Tge pover lavocr, tgi te ist; nicr chi an Tertgeia e dar or daners e <lb/>
cumprar or morts.“ Cò vonigl els anavant e reivan la seira ainten en oter <lb/>
20 li e statan er lo sur noatg ainten en' ustareia. Cò ve per la noatg saint' el <lb/>
puspe dus femnas a cantar digl pi bagn. Hans cloma sies barba e dei: <lb/>
„Santi, barba Giatgen, tge bagn tgi chellas cantan.“ „Dorma e sto chiet“ <lb/>
dei lez. Aber el leva, vò ve sen la fanestra e terla. La dumang lev' el <lb/>
anc 'neda avant tgi sies barba e dumonda igl ustier, tge tgi monta chegl <lb/>
25 cò, tgi dus femnas vegian canto chesta noatg schi bagn. Igl ustier dei: <lb/>
„Chegl è dus sclavas; egna è la feglia digl retg d' Amsterdam cun la si <lb/>
cameriunfra. Chellas eran or sen la mar a spas ainten ena bartga e gnidas <lb/>
tgapadas se scu sclavas digls Tertgs“. Cò è Hans ia a dumando de pudecr <lb/>
cumprar or ellas. Cò onigl do per rasposta, schi el deta 500 ducatas poss' el <lb/>
30 las vecr. Hans peglia e paia or dalunga 500 ducatas e turna anavos tar <lb/>
l' ustareia cun las dus femnas. Barba Giatgen era lavo. Lez fò per dumonda, <lb/>
… noua el seia sto. Hans dat per rasposta, el seia sto a cumprar or <lb/>
chellas dus femnas, tgi cantavan chesta noatg; chellas povras eran fatgas <lb/>
sclavas oder perschuniras, el vegia do 500 ducatas. Lez chest' eda è gnia <lb/>
35 anc pi vilo tgi lotr' eda. „Nicr aint chi e spender raps per cumprar morts <lb/>
e femnas; ossa en unfant scu te! Par me fo bung, ia vign a tgesa e te <lb/>
per me sast far tge tgi te vot cun las tis dus femnas.“ Dantant sies <lb/>
barba ò cumpro aint igl sis urden, è ia a tgesa e laschea lò anavos Hans. <lb/>
Barba Giatgen è rivo a tgesa. Igl bab ò dumando siva igl sias Hans, <lb/>
40 noua tgi lez seia. „Chel vaia laschea chiaint anavos; lè ia e cumpro or </body> </text></TEI>
