Band: X

Seite: 629 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Märchen
629
saptg' el far en po fi per sascaldar. Gion vò or dasper la furtga. Cò cat' el
en per omens, tgi eran pendias. Digl tarribel ureza, tgi dava, balavigl
chels ve e nò scu genas. El fò se en fi ed anveida giu er chels a sascaldar.
Chels eran adegna chise pendias ed igl davan er nigna rasposta. Ansacouras
dei el tar sasez: „Ia vi ecr se agls daliberar; tge curios tamazas, star chise 5
e schalar. El igls daliberescha dalla furtga ed igls meta dasperas igl fi. Scu
tgi el igls mateva, schi stavigl. Planget egl antschet ad arder la vestgadeira.
Gion dei: „Ma ischas nars, sacurschez betg, tgi gez a fi?“ Nign igl
dava rasposta. Ansacouras dei el: „Ia az vi meter, noua tgi ia az va piglia e
stet per me cò e schale.“ El igls penda se puspe e vò per sies fatg. El 10
vò tar igl ustier, rachinta tot scu gl' era passo; el seia betg anc gnia d' …
amprender a tamecr. Tot tgi sasmarvagleva da Gion, da betg tamecr. El
continuescha igl sis viada e reiva la seira ainten en' ustareia, rachinta tot
chegl, tgi el vegia fatg tras, ma seia betg anc sto bung d' amprender a
tamecr. La ustiera vò per en zevar cun aint ava e peschs. Ella teira ava e 15
peschs digl des giu. Igl frect dell' ava e igl sfulgiartem digls peschs on
igl fatg ena tala schnavocr, tgi el ò tamia. Gion dei alloura: „Ossa finalmaintg
… sunga gnia da tamecr. Ossa viglia ecr a tgesa.“
16. Barba Giatgen e Gionlign.
Eran dus frars, tots dus en miridos. Barba Giatgen ò mirido ena 20
femma bagnstanta ed on gia nigns unfants. Barba Gionlign ò mirido ena
femma cun paca roba e gia blers unfants. En de dei igl mat vigl Hans:
„Cu egl chegl bab, tgi Barba Giatgen stat schi bagn, ò ena bela buteia,
tgi el venda or roba e vous vez schi tschafen de gneir tras?“ „Ia vi schon
deir pertge; ties barba Giatgen ò gia ena donna cun en grond antares e gia 25
nigns unfants da trer se, ed ia igl cuntrara va gia la ti mamma cun pac
anteres e va gia en pivel unfants da trer se“. „Tgiso bab, schi am laschessas
… ecr ossa me cun barba Giatgen an Tertgeia a cumprar aint urden
e metter se buteia. Nocs pudessan forsa alloura gneir dans trer anavant pi
bagn.“ „Aber fegl, per far chegl vot raps.“ „O, perchegl lasche angal 30
pansar me.“ El vò dalunga tar sias barba e dumonda, schi el laschess
ecr an Tertgeia cun el, el ves ansen da metter se buteia. Igl barba dei:
„Te post schon nicr, aber te stost agl manc vecr 2000 ducatas. An otg
decs igl bastimaint parta e stost esser paragea.“ Sias barba Giatgen carteva,
tgi el survagnis betg tant daner. Ossa vòl Hans tar sias padregn, tgi era igl 35
prer da vischnanca. „Ossa vocs, Sar padregn, stuvez amprestar 2000 ducatas; …
ia vess ansen, da ecr cun mies barba an Tertgeia a cumprar aint urden e
metter se buteia.“ Chel dat per rasposta: „Tge mettas siertat? Te ast gio
navot.“ El dat per rasposta e mossa cun en det se per igl Cruzafetg, tgi
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen <lb/>
629 <lb/>
saptg' el far en po fi per sascaldar. Gion vò or dasper la furtga. Cò cat' el <lb/>
en per omens, tgi eran pendias. Digl tarribel ureza, tgi dava, balavigl <lb/>
chels ve e nò scu genas. El fò se en fi ed anveida giu er chels a sascaldar. <lb/>
Chels eran adegna chise pendias ed igl davan er nigna rasposta. Ansacouras <lb/>
dei el tar sasez: „Ia vi ecr se agls daliberar; tge curios tamazas, star chise 5 <lb/>
e schalar. El igls daliberescha dalla furtga ed igls meta dasperas igl fi. Scu <lb/>
tgi el igls mateva, schi stavigl. Planget egl antschet ad arder la vestgadeira. <lb/>
Gion dei: „Ma ischas nars, sacurschez betg, tgi gez a fi?“ Nign igl <lb/>
dava rasposta. Ansacouras dei el: „Ia az vi meter, noua tgi ia az va piglia e <lb/>
stet per me cò e schale.“ El igls penda se puspe e vò per sies fatg. El 10 <lb/>
vò tar igl ustier, rachinta tot scu gl' era passo; el seia betg anc gnia d' … <lb/>
amprender a tamecr. Tot tgi sasmarvagleva da Gion, da betg tamecr. El <lb/>
continuescha igl sis viada e reiva la seira ainten en' ustareia, rachinta tot <lb/>
chegl, tgi el vegia fatg tras, ma seia betg anc sto bung d' amprender a <lb/>
tamecr. La ustiera vò per en zevar cun aint ava e peschs. Ella teira ava e 15 <lb/>
peschs digl des giu. Igl frect dell' ava e igl sfulgiartem digls peschs on <lb/>
igl fatg ena tala schnavocr, tgi el ò tamia. Gion dei alloura: „Ossa finalmaintg <lb/>
… sunga gnia da tamecr. Ossa viglia ecr a tgesa.“ <lb/>
16. Barba Giatgen e Gionlign. <lb/>
Eran dus frars, tots dus en miridos. Barba Giatgen ò mirido ena 20 <lb/>
femma bagnstanta ed on gia nigns unfants. Barba Gionlign ò mirido ena <lb/>
femma cun paca roba e gia blers unfants. En de dei igl mat vigl Hans: <lb/>
„Cu egl chegl bab, tgi Barba Giatgen stat schi bagn, ò ena bela buteia, <lb/>
tgi el venda or roba e vous vez schi tschafen de gneir tras?“ „Ia vi schon <lb/>
deir pertge; ties barba Giatgen ò gia ena donna cun en grond antares e gia 25 <lb/>
nigns unfants da trer se, ed ia igl cuntrara va gia la ti mamma cun pac <lb/>
anteres e va gia en pivel unfants da trer se“. „Tgiso bab, schi am laschessas <lb/>
… ecr ossa me cun barba Giatgen an Tertgeia a cumprar aint urden <lb/>
e metter se buteia. Nocs pudessan forsa alloura gneir dans trer anavant pi <lb/>
bagn.“ „Aber fegl, per far chegl vot raps.“ „O, perchegl lasche angal 30 <lb/>
pansar me.“ El vò dalunga tar sias barba e dumonda, schi el laschess <lb/>
ecr an Tertgeia cun el, el ves ansen da metter se buteia. Igl barba dei: <lb/>
„Te post schon nicr, aber te stost agl manc vecr 2000 ducatas. An otg <lb/>
decs igl bastimaint parta e stost esser paragea.“ Sias barba Giatgen carteva, <lb/>
tgi el survagnis betg tant daner. Ossa vòl Hans tar sias padregn, tgi era igl 35 <lb/>
prer da vischnanca. „Ossa vocs, Sar padregn, stuvez amprestar 2000 ducatas; … <lb/>
ia vess ansen, da ecr cun mies barba an Tertgeia a cumprar aint urden e <lb/>
metter se buteia.“ Chel dat per rasposta: „Tge mettas siertat? Te ast gio <lb/>
navot.“ El dat per rasposta e mossa cun en det se per igl Cruzafetg, tgi </body> </text></TEI>