<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen 627 <lb/>
ena felsa. En urela siva en totts gnias anor. El vò ve e dei se per la <lb/>
felsa: „Felsa saderva!“ El vò aint e peglia en cruschat daners e vò per <lb/>
sies fatg. Rivo a tgesa da noatg, fò el eir igls unfants a letg e mossa igls <lb/>
daners alla donna. Ma ella saveva betg dumbrar els. Ella vò tar la si <lb/>
chinada retga e fò amprestar la curtagna. Returnont ella la curtagna, era 5 <lb/>
rasto en zechin ainten la curtagna. La chinada dumonda, sch' ella vegia gia <lb/>
da misirar zechins. La donna tupa rachinta igl fatg. En de lev' igl frar <lb/>
retg ear eir tar la felsa per zechins. Ma igls morders tgapan el e fon el <lb/>
manedel, tgi las gaglignas on savia magler el. <lb/>
15. Gion sainza tema. 10 <lb/>
Gion era en pover orfan sainza ni bab ni mamma. El stava cun en <lb/>
barba. Gion planscheva adegna, tgi el saptga betg tamecr, igls oters rachintan <lb/>
da tema ed <lb/>
er el <lb/>
less amprender a tamecr. En de deial igl caloster a Gion: <lb/>
„Ia at vi mussar a tumecr. Vo chesta seira a tutgier Ave Mareia, aber te <lb/>
stost ecr sesom igl clutger, alloura creia, tgi te temas.“ Gion è ia e cura 15 <lb/>
tgi el è turno giu da clutger circa giu mez erigl lò en spivintegl tratg aint <lb/>
an alv. Gion <lb/>
dei: „Tgi <lb/>
ist?“ Igl spivintegl dat nigna rasposta. El turna <lb/>
a dumonda: „Tgi ist?“ Puspe nigna rasposta. Alloura dei Gion: „Te viglia <lb/>
schon far nicr a pled“, ed igl magna ena tastada cun tala forza, tgi loter <lb/>
vò da stgela giu. Gion vò per sias fatg, sainza far stem del e reiva a tgesa 20 <lb/>
tar igl sis barba e lez dumonda: „Cu egl passo, ast amprendia a tamecr?“ <lb/>
Gion dei: „Ia va tamia navot; gl' era en spivintegl sen mesa stgela. Chel <lb/>
am ò betg lia dar raposta ed ia igl va tratg ena tastada, tgi el è ia cugls <lb/>
peis amunt giu per stgela. Ia sung ia per mis fatg ed igl laschea lò; ia <lb/>
stò ecr pi gliunsch a tschartger la tema.“ El vò e fò en grond viada. La 25 <lb/>
seira reiv' el ainten en' ustareia e cò deial agl ustier, el geia per tschartger <lb/>
la tema, el vegia santia bler rachintont, tgi egn vegia tamia, chest vegia <lb/>
tamia e tschel, ed el seia betg bung da tamecr. Igl ustier dei: „Schi ia at <lb/>
vi dar an mang en <lb/>
li, tgi te <lb/>
post amprender a tamecr. Cò sur la vischnanca <lb/>
… è en casti e cò nign tgi dastga star, pertge da noatg vign fatg strign. 30 <lb/>
Te <lb/>
stost ecr treis noatgs sen chel casti, alloura <lb/>
saia, tgi te ast amprendia a <lb/>
tamecr; la dumang turnas cò.“ Gion dei: „Chegl viglia schon far.“ El vò. <lb/>
Cura glè sto las dodesch da noatg egl anschet a far en terribel fracasch. <lb/>
Gion ò fatg nign stem. La dumang turn' el giu tar igl ustier e lez dumonda: <lb/>
„Cu egl passo.“ Gion dei: „Glè fatg en terribel fracasch, oter vaia via navot.“ 35 <lb/>
Igl ustier dei: <lb/>
„Turn' angal <lb/>
se anc <lb/>
en' eda; ia sa, tgi te vigns d' amprender <lb/>
la tema.“ <lb/>
Gion dei: „Ma chise uscheia vaia mengia lung' urela. Durmecr saia <lb/>
betg cun <lb/>
chest fracasch, detam ensatge per curt' urela.“ Igl ustier dumonda: <lb/>
„Schi tge vot?“ „Ia vi en obelbanc, en treier ed ena massa da farer; igl <lb/>
40* </body> </text></TEI>
