Band: X

Seite: 625 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Märchen 625
da sager igl vegn. Igl ustier o tratg se ena falla e dei „Varda giu tschò.
Chel tgea è chel digl tis cumarat. Schi te fissas ia per la senda e vessas
dumando, tge viglia tgi chegl seia, schi fiss igl tis tgea er giu cò.“
Igl om vò puspe sen viada e reiva ainten la si vischnanca. El
vò ainten ena ustareia e fò dar da magler. Siva vò el sen ena loptga 5
per vurdar giu la vischnanca. El vei gist la si donna ainten jert, tgi
ella pigliva verduras. Cò vign en bel giouen ainten jert e dat en bitsch
alla si donna. Ossa vign ad el la rabgia, tgi la si donna vegia en
oter e betg el. Lò era en fisa; el tgapa giu el, per sagiatar giu la donna
ed igl giouen. Aber na, igls treis bungs cunsegls vignan andamaint; el 10
sageta betg. La seira dumonda el siva la si famiglia. I raspondan: „Igl
bab è ia davent ed ò mai do novas. La mamma ò tratg se igls unfants
e dumang fò igl mat grond messa nueala.“ Ossa vign andamaint: schi te
vessas sagito, schi vessas sagito la ti donna ed igl tis unfant. Igls treis
cunsegls en stos fitg bungs. 15
Loter de è el ia ed ò sa do d' ancanoscher. Tge legarmaint tgi cò
onigl gia, tgi igl bab è rivo gist sen la messa nueala digl sis fegl vigl.
Sen igl giantar vign sarvia se cun da tottas sorts tratgas. Igl davos vign
sarvia se igl pang digl patrung sen en plat.
Ossa schnez' igl bab igl pang e croda or tot la paia digl bab, bleras 20
schelterdoblas. Igl bab ò gia sia paia richa ed igls treis bungs cunsegls.
Sainza igls treis bungs cunsegls fiss el betg rivo a tgesa.
12. Igl fegl tapalora.
En' eda er' igl ena mamma, tgi veva en fegl. El murmagneva adegna,
tgi la si mamma laschess betg eir el a fira. En' eda ò la mamma laschea 25
eir el a fira. El veva de cumprar guglias ed ò furo chellas ainten en pon
strom. Ellas en eidas a perder, tgi el ò betg cato egna ple. La mamma
ò detg, tgi chellas tgosas seia da meter sen igl cup della tgapela. En' otra
eda ò la mamma puspe laschea eir el a fira per cumprar ena furtga. El
ò catschea la furtga tras igl cup della tgapela ed ò fatg la tgapela an 30
tocs. Vesend chegl, marmugna la mamma e dei, da chellas tgosas
stoptg' ins catschear tras en fist. En otr' eda è el puspe ia a fira per
cumprar portgs ed ò catschea en fist davos aint agl portg ed è ia uscheia
a tgesa. El è rivo cun igl portg crapo e la mamma marmugna puspe.
Ella dei: „Ins sto tatger ena soua ainten ena tgoma.“ L' otr' eda è 35
el puspe ia a fira per cumprar ena vanang. El ò tatgea ena soua ainten
igl pe della vanang e tratg chella, tgi ella è rota. Alloura ò la mamma
betg igl laschea eir ple a fira.
En' otr' eda è la mamma eida a fira. Ella ò do cumond agl fegl
Romanische Forschungen XXXV. 40
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen 625 <lb/>
da sager igl vegn. Igl ustier o tratg se ena falla e dei „Varda giu tschò. <lb/>
Chel tgea è chel digl tis cumarat. Schi te fissas ia per la senda e vessas <lb/>
dumando, tge viglia tgi chegl seia, schi fiss igl tis tgea er giu cò.“ <lb/>
Igl om vò puspe sen viada e reiva ainten la si vischnanca. El <lb/>
vò ainten ena ustareia e fò dar da magler. Siva vò el sen ena loptga 5 <lb/>
per vurdar giu la vischnanca. El vei gist la si donna ainten jert, tgi <lb/>
ella pigliva verduras. Cò vign en bel giouen ainten jert e dat en bitsch <lb/>
alla si donna. Ossa vign ad el la rabgia, tgi la si donna vegia en <lb/>
oter e betg el. Lò era en fisa; el tgapa giu el, per sagiatar giu la donna <lb/>
ed igl giouen. Aber na, igls treis bungs cunsegls vignan andamaint; el 10 <lb/>
sageta betg. La seira dumonda el siva la si famiglia. I raspondan: „Igl <lb/>
bab è ia davent ed ò mai do novas. La mamma ò tratg se igls unfants <lb/>
e dumang fò igl mat grond messa nueala.“ Ossa vign andamaint: schi te <lb/>
vessas sagito, schi vessas sagito la ti donna ed igl tis unfant. Igls treis <lb/>
cunsegls en stos fitg bungs. 15 <lb/>
Loter de è el ia ed ò sa do d' ancanoscher. Tge legarmaint tgi cò <lb/>
onigl gia, tgi igl bab è rivo gist sen la messa nueala digl sis fegl vigl. <lb/>
Sen igl giantar vign sarvia se cun da tottas sorts tratgas. Igl davos vign <lb/>
sarvia se igl pang digl patrung sen en plat. <lb/>
Ossa schnez' igl bab igl pang e croda or tot la paia digl bab, bleras 20 <lb/>
schelterdoblas. Igl bab ò gia sia paia richa ed igls treis bungs cunsegls. <lb/>
Sainza igls treis bungs cunsegls fiss el betg rivo a tgesa. <lb/>
12. Igl fegl tapalora. <lb/>
En' eda er' igl ena mamma, tgi veva en fegl. El murmagneva adegna, <lb/>
tgi la si mamma laschess betg eir el a fira. En' eda ò la mamma laschea 25 <lb/>
eir el a fira. El veva de cumprar guglias ed ò furo chellas ainten en pon <lb/>
strom. Ellas en eidas a perder, tgi el ò betg cato egna ple. La mamma <lb/>
ò detg, tgi chellas tgosas seia da meter sen igl cup della tgapela. En' otra <lb/>
eda ò la mamma puspe laschea eir el a fira per cumprar ena furtga. El <lb/>
ò catschea la furtga tras igl cup della tgapela ed ò fatg la tgapela an 30 <lb/>
tocs. Vesend chegl, marmugna la mamma e dei, da chellas tgosas <lb/>
stoptg' ins catschear tras en fist. En otr' eda è el puspe ia a fira per <lb/>
cumprar portgs ed ò catschea en fist davos aint agl portg ed è ia uscheia <lb/>
a tgesa. El è rivo cun igl portg crapo e la mamma marmugna puspe. <lb/>
Ella dei: „Ins sto tatger ena soua ainten ena tgoma.“ L' otr' eda è 35 <lb/>
el puspe ia a fira per cumprar ena vanang. El ò tatgea ena soua ainten <lb/>
igl pe della vanang e tratg chella, tgi ella è rota. Alloura ò la mamma <lb/>
betg igl laschea eir ple a fira. <lb/>
En' otr' eda è la mamma eida a fira. Ella ò do cumond agl fegl <lb/>
Romanische Forschungen XXXV. 40 </body> </text></TEI>