<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 624 Märchen <lb/>
igl sis faziel e fatg vecr. „Daple vaia piglia ena forbasch, tgi era sen <lb/>
meisa è taglea giu ena schifa della matta blonda, tgi durmiva.“ Lò piglia <lb/>
orda gasatgia, fatg ora igl palpira, fatg vecr ella igls tgavels. „Chegl <lb/>
e gist igls mias, tgi gl' è gnia taglea giu“, dat per rasposta la prinzessa, <lb/>
5 „vurdé, co am manchigl; sch' ossa te ast ded esser igl mis spous e nign <lb/>
oter“. El ò pudia spusar la feglia digl retg e sto bagn el cun igl sis bab <lb/>
ed igls sies frars. Chegl è sto tras ecr igl pelegrinadi a Sontg Giatgen Galize. <lb/>
Sieva onigl fatg per dumonda agl camerier, schi el seia propa sto el, tgi <lb/>
vegia mazzo chels morders, e lò do per rasposta, gea, el seia sto chel tal <lb/>
10 e nign oter. Schi onigl turno a fatg per dumonda, tge tgi el vegia fatg <lb/>
cun las gliangas digls morders. El vegia laschea aint ellas. Mo schi dessal <lb/>
vurdar, igls morders vegian aint nigna glianga, e per strof onigl igl mes an <lb/>
perschung per veta duranta. <lb/>
11. Igls treis cunsegls. <lb/>
15 Gl' era en om, tgi veva ena gronda famiglia. En de partratga el da <lb/>
eir famegl e lascher trer se la donna igls sias unfants. Ei vo per sias <lb/>
fatg e dat blers onns nignas novas alla si famiglia. Essent tgi gl' era <lb/>
passo fitg blers onns, fo el partratgs da turnar anavos e vurdar, scu tgi <lb/>
steta cun la si famiglia. En de dei el agl sias patrung, tgi el vegia <lb/>
20 an sen de ecr e vurdar, co tgi steta cun la si famiglia. Igl patrung <lb/>
dumonda, tge el vegia pi gugent, treis bungs cunsegls oder la paia. Igl <lb/>
om partratga sieva e dei, el viglia igls treis bungs cunsegls. Igl patrung <lb/>
dei, el dess adegna eir per la veia, mai per sendas, secundo mai veir <lb/>
marveglias ainten chegl digls oters, terzo scatscher la greta pir la dumang <lb/>
25 e betg la seira. <lb/>
Igl om partratga, igls cunsegls en miglers tgi la paia. Igl patrung <lb/>
dat ad el en tant daner per far viada ed en pang e dei: „Schneza betg <lb/>
igl pang anfegn te ist betg a tga!“ Ossa sameta igl om sen viada e <lb/>
reiva gist cun en viandant. Els fon en grond toc viada ansemen. Co reivani <lb/>
30 dasper ena senda. Igl viandant dei: „Ia vign per la senda.“ Igl om dei: <lb/>
„Ia vign per veia; bung viada!“ Igl om vo anavant e reiva dasper ena <lb/>
gronda ustareia. El petga. La porta saderva; i vign or' en om e dumonda, <lb/>
tge el viglia. El rasponda: „Vurdar, schi laschessas star sur notg“, e vò <lb/>
se ad aint e cumonda da dar schagna. I vign mess se en plat e sdom da <lb/>
35 len per el bagnatgavegl. Igl om vo a meisa. Igl ustier derva ena <lb/>
stgaffa e lascha nicr or ena viglia. Igl om veva marveglias, e patartgeva <lb/>
adegna, tge viglia tgi chegl seia. El lascha gnir a memoria igls treis bungs <lb/>
cunsegls e vò a letg. La dumang leva el ed i vign fatg igl madem scu <lb/>
la seira. Sieva vo igl om cugl ustier giun schler. Igl ustier dat ad el </body> </text></TEI>
