<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 622 Märchen <lb/>
chesta noatg cun nocs. Gle betg da glunsch da co en casti, tgi nocs ischan <lb/>
stos ples gedas per angular e co è en tgang sen ena loptga. Schi spert <lb/>
tgi el sainta ensatgi, dat el bratgs tgi pon betg nicr d' angular, e te, scu <lb/>
tal catscheder, schi spert tgi el vign a far hup, varda da sagiatar giu.“ <lb/>
5 „Chegl viglia schon far.“ Els en sames dalunga sen veia e rivos damaneval <lb/>
digl casti. Co deigl: „Varda ossa sen chella loptgia reivel igl tgang.“ E <lb/>
chel è dalunga sto lo a far hup, e tschel ena schlupatada aint per buca <lb/>
agl tgang e chel è sto starnia caput. Co igls morders on dalunga scumanso <lb/>
… a meter stgelas cun crocs, per ecr se ad aint da fanestra. Co dei <lb/>
10 igl catscheder: „Halt!“ betg uscheia ans fogl. Igls morders deian: „Schi <lb/>
co?“ Igl amprem lasche ecr se ad aint me a vurdar, tgi seia tot chiet. <lb/>
Schi ia dei, „komm“, schi niz, schiglio betga.“ Uscheia deigl igls morders: <lb/>
„Lò raschung.“ El peglia, vo se per ena stgela ed aint da fanestra, tgi <lb/>
era daverta. Co veidal en surplegn planget e vei, tgi glera ena candeila <lb/>
15 sen ena meisa, veida chella, varda per la stanza anturn e vei la feglia <lb/>
digl retg, tgi durmiva scu en tes ainten letg. En sabel et ena cloca era <lb/>
pandia se per la paré. Co erigl scretg se, tgi tgi beva da chella cloca, ò <lb/>
igl curasch da mazzar tschingtschien morders cun chel sabel. El fo spert, <lb/>
beva da chell' ava, peglia giu igl sabel. Co cuntanpleschal la feglia digl <lb/>
20 retg, tgi durmiva ainten letg. „Chegl fis bagn schad, da mazzar chesta <lb/>
bella createira“ deial tar sasez. El peglia e taglia giu en po dellas tschifas <lb/>
della matta cun ena forbasch, tgi sacatava lò, e peglia cun el ainten en <lb/>
palpira. Siva deial, tgi dessan nicr anavant igls otars: „Komm, komm!“ <lb/>
e legn siva loter igls morders en ias seadaint. El sivamang tagleva giu <lb/>
25 la testa e patava ve per tgombra, siva peglial e taglia or las gliangas de <lb/>
tots igls morders, meta ainten en faziel e peglia cun el e turna anavos <lb/>
tar sias bab e frars. Chels durmivan anc stagnamaintg. El ò detg navot <lb/>
agls sies, tge tgi el vegia fatg lezza noatg. Els en ias anavant ed ias a <lb/>
Sontg Giatgan Galize. Co la dumang aint igl casti, cura tgi igl camarier ò <lb/>
30 purto igl ansolver alla prinzessa, schi onigl via, tgi gl' era chels morders <lb/>
mazzos. Pudez pansar, tge spitachel gl' era ainten chel casti. Co dei <lb/>
la prinzessa: „Tgi so tgenegn, tgi am ò spindro la veta e mazzo chels <lb/>
morders; chel co mareida ia e nign oter.“ Co ò igl camerier detg, tgi <lb/>
el vegia mazzo. La princessa ò anc betg lia creir; ella lascha ecr or <lb/>
35 en decret pi gliunsch toc, tgi tgi vigna cun las provas, tg' el vegia mazzo <lb/>
chels morders, mareidla chel e nign oter. Dasper igl casti òlla mess se <lb/>
ena ustareia cun scretg se ordafora: „Co po nicr aint a bever e magler <lb/>
per navot, schont se la si antiera veta passada!“ Ella sarviva agls <lb/>
giaschs, alloura stuevigl rachintar sia antiera veta. Ossa igl bab cun igls <lb/>
40 fegls eran da raturn da Sontg Giatgen Galize e reivan dasperas chella </body> </text></TEI>
