Band: X

Seite: 606 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
606 Andrea Steier
Chegl cumprovan igls tgap. 43, 44, 80. Nign terrier, ni forestier
duess vender schaschant or della tera sainza consentimaint digl pi tiers
paraint, cass cuntrara pon igls paraints betg salidos ratrer igl vandia,
curatgi igls plai. Ena femna maridada or della nossa tera, schi ella resta
sainza descendenza, duess sainza ancligentscha digls sies pi tiersparaints
an tera betg pudeir vender ni trer davent sies fons, reservond per grond
basigns digl sies corp. Claustrals u mongias ord nossa tera, n' en [p. 70]
betg an dretg da tschintgigier u testamentar igl sies fons alla clostra. Tar
execuziung e stimadeira pudeva tot oter — cun exepziung d' en letg e
damagler per en meis — neir stimo per corver igls dabets — pir igl davos
igl fons.
Nous tgapign anc pi bagn, partge tgi igls noss perdavants valetavan
schi fitg igls bagns stabels (fons), contamplond la sia posiziung rural -
economica. Els eran producents e sulets consuments digls sies products.
Chegl tgi l' atgna tera produtgiva, stueva tanscher da curveir sur tot onn
la meisa da tots. Dagl ester niva importo nign magliaretsch. Nossas
tattas rachintan, tgi ellas sa ragordan, tgi familias numerousas cumpravan
annualmaintg angal en mutsch furmantung da „Clavenna“. Er sa vistgivigl
tot cun della sia roba da langa, da glign e tgovan. I seia er ramartgea,
tgi Surses era igls tschentaners passos pi ferm populo, tgi ozande. Avant
100 onns abitavan an nossa vall varga 300 ormas ple tgi oss e vers la
fegn digl 17 avel secul — siva esser tratg notiers causa della reforma
blers esters — era — tenor noss giuditgier — la tera surpopulada. Chegl
e tgosa franca, tgi igl tarragn da cultura niva cultivo avant tschent e ple
onns bler pi intensivmaintg tgi oss. L' alp Flex sur Sour era abitada sur
tot onn, madem las aclas da Tinizon (Demat e Pensa). Suloms da bietgs
pi gronds catainsa anc sen colms, noua oz statan angal tgamons. Giugl
bass e segl ot sen maiers e colms [p. 71] observainsa dotgs d' ansuar, gio
dadeianno carschias aint. Segns, tgi l' aradeira geva bler pi ot, en an
blers lias da constatar, noua oz ena maira prada porta pac ed inferiour fagn.
Co(c)[n]templainsa chellas relaziungs pi manevel, scu er las misergias an onns
fallos da producziung scu 1816, tgapignsa la valetaziung digl schaschant
tras noss perdavants e las prenominadas stipulaziungs legalas (dretg della
retratga, exclusiung da foresters). „Avonda.“
(14.) [13.] An contratond veva la parola digl om da valeir. Igl rompader
… de sia parola niva chinto per en om da navot. Sa trattavigl da valettas
sur 10 fl., niva per regla clamo an sarrond contract egna u ples pardetgas.
Tar martgeas da pi gronda valetta na niva betg amblido da condiziunar
… en past
u „egna da bever“ (Weinkauf). Avant cir. 70 onns veva
egn da
Salouf
vandia ad egn da
Riom en pro. Condiziung digl cumprader
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 606 Andrea Steier <lb/>
Chegl cumprovan igls tgap. 43, 44, 80. Nign terrier, ni forestier <lb/>
duess vender schaschant or della tera sainza consentimaint digl pi tiers <lb/>
paraint, cass cuntrara pon igls paraints betg salidos ratrer igl vandia, <lb/>
curatgi igls plai. Ena femna maridada or della nossa tera, schi ella resta <lb/>
sainza descendenza, duess sainza ancligentscha digls sies pi tiersparaints <lb/>
an tera betg pudeir vender ni trer davent sies fons, reservond per grond <lb/>
basigns digl sies corp. Claustrals u mongias ord nossa tera, n' en [p. 70] <lb/>
betg an dretg da tschintgigier u testamentar igl sies fons alla clostra. Tar <lb/>
execuziung e stimadeira pudeva tot oter — cun exepziung d' en letg e <lb/>
damagler per en meis — neir stimo per corver igls dabets — pir igl davos <lb/>
igl fons. <lb/>
Nous tgapign anc pi bagn, partge tgi igls noss perdavants valetavan <lb/>
schi fitg igls bagns stabels (fons), contamplond la sia posiziung rural - <lb/>
economica. Els eran producents e sulets consuments digls sies products. <lb/>
Chegl tgi l' atgna tera produtgiva, stueva tanscher da curveir sur tot onn <lb/>
la meisa da tots. Dagl ester niva importo nign magliaretsch. Nossas <lb/>
tattas rachintan, tgi ellas sa ragordan, tgi familias numerousas cumpravan <lb/>
annualmaintg angal en mutsch furmantung da „Clavenna“. Er sa vistgivigl <lb/>
tot cun della sia roba da langa, da glign e tgovan. I seia er ramartgea, <lb/>
tgi Surses era igls tschentaners passos pi ferm populo, tgi ozande. Avant <lb/>
100 onns abitavan an nossa vall varga 300 ormas ple tgi oss e vers la <lb/>
fegn digl 17 avel secul — siva esser tratg notiers causa della reforma <lb/>
blers esters — era — tenor noss giuditgier — la tera surpopulada. Chegl <lb/>
e tgosa franca, tgi igl tarragn da cultura niva cultivo avant tschent e ple <lb/>
onns bler pi intensivmaintg tgi oss. L' alp Flex sur Sour era abitada sur <lb/>
tot onn, madem las aclas da Tinizon (Demat e Pensa). Suloms da bietgs <lb/>
pi gronds catainsa anc sen colms, noua oz statan angal tgamons. Giugl <lb/>
bass e segl ot sen maiers e colms [p. 71] observainsa dotgs d' ansuar, gio <lb/>
dadeianno carschias aint. Segns, tgi l' aradeira geva bler pi ot, en an <lb/>
blers lias da constatar, noua oz ena maira prada porta pac ed inferiour fagn. <lb/>
Co(c)[n]templainsa chellas relaziungs pi manevel, scu er las misergias an onns <lb/>
fallos da producziung scu 1816, tgapignsa la valetaziung digl schaschant <lb/>
tras noss perdavants e las prenominadas stipulaziungs legalas (dretg della <lb/>
retratga, exclusiung da foresters). „Avonda.“ <lb/>
(14.) [13.] An contratond veva la parola digl om da valeir. Igl rompader <lb/>
… de sia parola niva chinto per en om da navot. Sa trattavigl da valettas <lb/>
sur 10 fl., niva per regla clamo an sarrond contract egna u ples pardetgas. <lb/>
Tar martgeas da pi gronda valetta na niva betg amblido da condiziunar <lb/>
… en past <lb/>
u „egna da bever“ (Weinkauf). Avant cir. 70 onns veva <lb/>
egn da <lb/>
Salouf <lb/>
vandia ad egn da <lb/>
Riom en pro. Condiziung digl cumprader </body> </text></TEI>