<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Ensatge sur digl Startet ed igls tschantamaints della Quideia da Surses 605 <lb/>
proprietad tgi duess esser e restar in eterno alla vart digl dotto . . . <lb/>
Ena disposiziung testamentara fatga dad els avant ansinar, po neir rota <lb/>
dagls irtavels. Tschanto e statuia, tgi genitours pon testamentar valevlamaintg <lb/>
… ad unfants 30 per mella dalla sia taglia (estim); pero condiziuno <lb/>
ad en unfant sot 14 onns, ad egn betg - sculo, a cass tgi igls oters on galdia <lb/>
scola, ad egn, tgi e sto pi nizevel alla tgesa, tgi igls oters e sa o fatg leir <lb/>
pi bagn. Unfants [p. 68] pon disponer a sies genitours 50 fl. e betg daple. <lb/>
Oters testamaints, tgi digl gro da parantella nomino, eran prubabel sotamess <lb/>
agl institut della retratga, partge Tgap. 52 dat agls irtavels igl dretg della <lb/>
retratgia sen 10 onns, schi igl legatar o dotto ena baselgia. <lb/>
La Cuminada. Chella perscribziung documentescha danovamaintg <lb/>
en pansamaint prattic digls noss perdavants, i riguarda igl proceder an <lb/>
partiziung, Tgap. 57. <lb/>
Erigl effectuo ena partiziung tras bristgetta u sen cunsiglier da galant <lb/>
omens, duevigl rastar tar chel act; pero pudeva chel, tgi sa santiva agravagea <lb/>
… versa igl schaschant da chella partiziung, far adiver della Cuminada. <lb/>
El veva igl dretg da tschantar sez igls stolls anc eneda, ma las parts, tgi <lb/>
eran stadas ancletgas culla primara partiziung, pudevan alloura ellas tschernar <lb/>
igl stol tenor sies beneplazi ed igl cumadader stueva piglier chel, tgi rastava. <lb/>
(13.) [12.] Davart contracts e la habilitat de far tals. Chella materia <lb/>
cumpeglia var 15 tgapetels ansemen cugl vigl dretg della „ratratga“, tgi <lb/>
è da madema nateira. Sur digl vigl dretg della retratga, tgi las novas <lb/>
leschas na canoschan betg ple, ena restringeida diluzidaziung. Chella <lb/>
materia e trattada tras Sig. Cuns. guv. Dr. Steinhauser ainten l' annada II <lb/>
digl „Ischi“ 1898. <lb/>
Tenor noss Statut veva igl Vendader da schaschant u albierts primo <lb/>
el sez e sagondo igls sies [p. 69] pi tiers - paraints igl dretg da ratrer igl <lb/>
martgea, d' igl alienar an terma d' en de ed en onn, schi igl cumprader <lb/>
era vaschign della tera (terier) e da 10 onns, schi igl cumprader era en <lb/>
forester. Ratrer pudeva egn angal an tignond sez igl effect ratratg, betg <lb/>
aber ord muteivs da speculaziung. La ratratga era parfetga curatgi igl <lb/>
Vendader u retirader veva restituia paiamaints fatgs segl martgea an madema <lb/>
furma e maseira. Erigl p. ex. sto paea cun bistga, schi erigl da returnar <lb/>
tiers da madema speztga. Chel indrez da dretg veva igl intent da conservar <lb/>
… e fortifitgier la stabilitat della familia. Igl schaschant veva da chel <lb/>
taimp la gronda valetta. Familias fermas an schaschant vevan ena existenza <lb/>
francada ed ena buna posiziung sociala e politica. Ma er l' assoziaziung, <lb/>
igl Cumegn e la tera, vevan en intaress da mantigneir fermas familias e <lb/>
da procurar, tgi igl schaschant digl paeis na niva betg an mangs esters <lb/>
zond betg a proprietaris, tgi abitavan ordavart igl cirquit. </body> </text></TEI>
