Band: X

Seite: 604 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
604 Andrea Steier
delinquent ena falla agl Landvogt, schi er en castei alla Tera, stat da
canoscher alla gisteia, alla cala è er laschea liber mang da censurar igl
malfatschant ved corp, onour e veta.
Chel tgi inpansadamaingt mazza ena persunga ainten en stgandel,
dess er an tots cas en onn ed en de aveir nigna siereza ni oura freia an
nos cirquit e siva tgi el turna ainten igl paeis, sa tgirar della parantella
digl mort; tschantscha la translaziung rumantscha; igl original tudestg
cloma: dess tschartger la pasch ed amizeztga della parantella.
[p. 66] Dalla facultat digls grevs surpassaders e malfactours, scutgi
cun chels seia da sa deportar e parteir or, tschantscha C 25. Anc en
puntg da nateira criminal poliziala seia ventilo „davart nodas e terms“.
Igl schluier nodas u terms u bittar or era ainten igls digls noss perdavants
en grev malfatg, tgi dueva esser chistiia comensuradamaintg suainter la
cunaschentscha digl dretg ed igl fallonder piglia giud onour e saramaint.
Gea, chel tgi veva fallo an chel vers, niva veano observo siva la sia mort
dagls noss bunga vigls, scu el sot igl vêl della notg cun daintadeira flommonta
… ghigliva e tschertgeva siva nodas e terms segl plaz digl malfatg.
Chella qualificaziung digl act nomino è tgapibla, schi ins painsa, tge gronda
valetta, tgi igl schaschant veva da chel taimp.
(11.) [10.] Anc ena penna seia numnada, tgap. 77. Sot igl regimaint da
chel tgapetel crudessans nous oz tots co redunos la dumengia ena falla agl
Quia da Surses, mintgin 2 carungas u 48 baz, cir. 5 fr. 50 rp. Conform
tgap. 77 era scumando sot soura penna dad eir ôr da tgesa las dumengias
ed igls firos. Cala lescha hodierna o casso chella determinaziung digl Startet?
(12.) [11.] Anc varsacant partratgs sur dellas stipulaziungs da nateira
civila, tgi en cuntignias ainten igl noss vigl Startet. Chellas disposiziungs
fissan bot dumbradas, ellas cumpeglian ena buna terza digls artetgels digl
codesch, circa 34. Oz ramplaceschan [p. 67] igl Dretg civil ansemen cullas
determinaziungs della lescha d' obligaziung, la lescha d' execuziung e tottas
las leschas introductivas ed executorias chels 34 artetgels.
Var 7 tgapetels trattan igl antier dretg dad irta ed igl proceder tar
partiziungs e starsadas. Chellas stipulaziungs correspondan an sies essenzial
agl noss vigl Dretg privat grischun, tgi o cuzo en mez tschentaner.
Igl spiert da chels artetgels sa lascha igl pi bagn carracterisar cugls
pleds „lascher correr igl sanc per las sias avagnas“, prancepa, tgi
anc oz dominescha igl sang pansar da dretg digl noss pivel.
Ord chella partiziung seia fatg menziung da dus puntgs: primo versa
la libertat da disponer sella mort, sagondo dalla „Cuminada“.
Conjugals sainza descendenza, tgi on caso en de ed en onn ansemen,
pon sa testamentar valevlamaintg l' egn loter igl import da 50 ranschs,
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 604 Andrea Steier <lb/>
delinquent ena falla agl Landvogt, schi er en castei alla Tera, stat da <lb/>
canoscher alla gisteia, alla cala è er laschea liber mang da censurar igl <lb/>
malfatschant ved corp, onour e veta. <lb/>
Chel tgi inpansadamaingt mazza ena persunga ainten en stgandel, <lb/>
dess er an tots cas en onn ed en de aveir nigna siereza ni oura freia an <lb/>
nos cirquit e siva tgi el turna ainten igl paeis, sa tgirar della parantella <lb/>
digl mort; tschantscha la translaziung rumantscha; igl original tudestg <lb/>
cloma: dess tschartger la pasch ed amizeztga della parantella. <lb/>
[p. 66] Dalla facultat digls grevs surpassaders e malfactours, scutgi <lb/>
cun chels seia da sa deportar e parteir or, tschantscha C 25. Anc en <lb/>
puntg da nateira criminal poliziala seia ventilo „davart nodas e terms“. <lb/>
Igl schluier nodas u terms u bittar or era ainten igls digls noss perdavants <lb/>
en grev malfatg, tgi dueva esser chistiia comensuradamaintg suainter la <lb/>
cunaschentscha digl dretg ed igl fallonder piglia giud onour e saramaint. <lb/>
Gea, chel tgi veva fallo an chel vers, niva veano observo siva la sia mort <lb/>
dagls noss bunga vigls, scu el sot igl vêl della notg cun daintadeira flommonta <lb/>
… ghigliva e tschertgeva siva nodas e terms segl plaz digl malfatg. <lb/>
Chella qualificaziung digl act nomino è tgapibla, schi ins painsa, tge gronda <lb/>
valetta, tgi igl schaschant veva da chel taimp. <lb/>
(11.) [10.] Anc ena penna seia numnada, tgap. 77. Sot igl regimaint da <lb/>
chel tgapetel crudessans nous oz tots co redunos la dumengia ena falla agl <lb/>
Quia da Surses, mintgin 2 carungas u 48 baz, cir. 5 fr. 50 rp. Conform <lb/>
tgap. 77 era scumando sot soura penna dad eir ôr da tgesa las dumengias <lb/>
ed igls firos. Cala lescha hodierna o casso chella determinaziung digl Startet? <lb/>
(12.) [11.] Anc varsacant partratgs sur dellas stipulaziungs da nateira <lb/>
civila, tgi en cuntignias ainten igl noss vigl Startet. Chellas disposiziungs <lb/>
fissan bot dumbradas, ellas cumpeglian ena buna terza digls artetgels digl <lb/>
codesch, circa 34. Oz ramplaceschan [p. 67] igl Dretg civil ansemen cullas <lb/>
determinaziungs della lescha d' obligaziung, la lescha d' execuziung e tottas <lb/>
las leschas introductivas ed executorias chels 34 artetgels. <lb/>
Var 7 tgapetels trattan igl antier dretg dad irta ed igl proceder tar <lb/>
partiziungs e starsadas. Chellas stipulaziungs correspondan an sies essenzial <lb/>
agl noss vigl Dretg privat grischun, tgi o cuzo en mez tschentaner. <lb/>
Igl spiert da chels artetgels sa lascha igl pi bagn carracterisar cugls <lb/>
pleds „lascher correr igl sanc per las sias avagnas“, prancepa, tgi <lb/>
anc oz dominescha igl sang pansar da dretg digl noss pivel. <lb/>
Ord chella partiziung seia fatg menziung da dus puntgs: primo versa <lb/>
la libertat da disponer sella mort, sagondo dalla „Cuminada“. <lb/>
Conjugals sainza descendenza, tgi on caso en de ed en onn ansemen, <lb/>
pon sa testamentar valevlamaintg l' egn loter igl import da 50 ranschs, </body> </text></TEI>