Band: X

Seite: 601 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Ensatge sur digl Startet ed igls tschantamaints della Quideia da Surses 601
dattan pardetga da chegl, tgi sa davan totta fadeia da translatar exactamaintg
… igl tudestg. Daple vasainsa, tgi igl pivel pigliva veiva part ved
la giurisdicziung. Mintgamai tgi ena gisteia veva scrutino e fixo ena santenztga,
… niva chella averta an preschentscha dellas parts e d' en grond pivel,
tgi sa redunava a tadlar la santenztga, usche rachintan anc igls noss vigls.
Schi nous crivlagn igls 81 tgapetels digl noss Startet, pudainsa per
noss schmarvegl constatar, tgi ainten igls mellas paragraphs, tgi igl supleschan
[p. 60] on betg anc gia plaz tots 81 tgapetels. Avant ensatge onns
o gia li avant la regenza en recurs tranter proprietaris digls colms da
Sblox — sur igls Mulegns ed igl cumegn digls Mulegns, schi nous sbagliagn
betg — perveia digl bual dellas tgoras digl Mulegns, tgi gevan taimp da
premaveira sen igls nominos colms a bual. La regenza o sen basis digl
tgapetel 30 digl vigl Startet da 1716 cunaschia, tgi igl bual da premaveira
… segls colms seia an Surses prohibia tenor igl Startet. Anc ples
tgapetels en per nossa idea anc oz an vigour, usche chels tgi tschantschan
digls passagis tras bagns esters, igl far tganvol. Igl far tganvols tras èrs
vign ozande betg tgunsch noanavant; pitost portigl la mess madeira anturn
en èr betg madeir, tgi far en tganvol, e bagn è normo ainten igls tgap.
36 e 37 versa igl passagi tras bagns betg sflurias, tgi possa neir fatg
tganvol er tras èrs. Noua tgi igls hodierns cumegns politics n' on betg tras
regulativs da prada ramplazo las determinaziungs digl Startet — e chegl
e igl ple betg davanto u bagn angal an sentimaint da chel, existen chels
puntgs inviolos an vigour — er scu usit digl paeis pratitgia da vigl anno.
Er usche tgap. 38 puncto igls „clamagniungs“. Sarar chels sot penna.
Noua tgi igl Startet reglescha tgosas internas dellas pleivs — scu
las menziunadas — e l' execuziung stat an mang allas pleivs, vasainsa, tgi
chella n' è betg stada digl tot bunga. Betg angal [p. 61] agls Mulegns
existiva anc all' antschatta digl preschaint tschentaner bual da premaveira,
er utro. Ainten la Vall - Nandro en igls buals nias dismess segls Vadostgels
da stad e d' aton pir 1903. La miglra lescha an mang d' en schlet executour
… vala
navot.

(10.) [9.] I so betg esser nossa tgosa da voleir delucidar tgapetel per
tgapetel. Nous lagn aunc trattar varsacantas partiziungs, tgi tocan ansemen
da nateira, per usche far ancunaschaint anc migler igl spiert cultural digls
noss atenats.
Bagn igls amprems tgapetels trattan igls surpassamaints ved la veta
digl concarstgang, an spezial baruffas, sasdems. Igls relativs artetg. portan
igls sequents tetels: Da trer igl cuntel oder otras armas, davart bastunar
sainza sanc ed era faschond sanc, digl bastunar cun crappa oder oters
instruments, non se anclei niginas armas, davart purtar armas scumandadas,
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Ensatge sur digl Startet ed igls tschantamaints della Quideia da Surses 601 <lb/>
dattan pardetga da chegl, tgi sa davan totta fadeia da translatar exactamaintg <lb/>
… igl tudestg. Daple vasainsa, tgi igl pivel pigliva veiva part ved <lb/>
la giurisdicziung. Mintgamai tgi ena gisteia veva scrutino e fixo ena santenztga, <lb/>
… niva chella averta an preschentscha dellas parts e d' en grond pivel, <lb/>
tgi sa redunava a tadlar la santenztga, usche rachintan anc igls noss vigls. <lb/>
Schi nous crivlagn igls 81 tgapetels digl noss Startet, pudainsa per <lb/>
noss schmarvegl constatar, tgi ainten igls mellas paragraphs, tgi igl supleschan <lb/>
[p. 60] on betg anc gia plaz tots 81 tgapetels. Avant ensatge onns <lb/>
o gia li avant la regenza en recurs tranter proprietaris digls colms da <lb/>
Sblox — sur igls Mulegns ed igl cumegn digls Mulegns, schi nous sbagliagn <lb/>
betg — perveia digl bual dellas tgoras digl Mulegns, tgi gevan taimp da <lb/>
premaveira sen igls nominos colms a bual. La regenza o sen basis digl <lb/>
tgapetel 30 digl vigl Startet da 1716 cunaschia, tgi igl bual da premaveira <lb/>
… segls colms seia an Surses prohibia tenor igl Startet. Anc ples <lb/>
tgapetels en per nossa idea anc oz an vigour, usche chels tgi tschantschan <lb/>
digls passagis tras bagns esters, igl far tganvol. Igl far tganvols tras èrs <lb/>
vign ozande betg tgunsch noanavant; pitost portigl la mess madeira anturn <lb/>
en èr betg madeir, tgi far en tganvol, e bagn è normo ainten igls tgap. <lb/>
36 e 37 versa igl passagi tras bagns betg sflurias, tgi possa neir fatg <lb/>
tganvol er tras èrs. Noua tgi igls hodierns cumegns politics n' on betg tras <lb/>
regulativs da prada ramplazo las determinaziungs digl Startet — e chegl <lb/>
e igl ple betg davanto u bagn angal an sentimaint da chel, existen chels <lb/>
puntgs inviolos an vigour — er scu usit digl paeis pratitgia da vigl anno. <lb/>
Er usche tgap. 38 puncto igls „clamagniungs“. Sarar chels sot penna. <lb/>
Noua tgi igl Startet reglescha tgosas internas dellas pleivs — scu <lb/>
las menziunadas — e l' execuziung stat an mang allas pleivs, vasainsa, tgi <lb/>
chella n' è betg stada digl tot bunga. Betg angal [p. 61] agls Mulegns <lb/>
existiva anc all' antschatta digl preschaint tschentaner bual da premaveira, <lb/>
er utro. Ainten la Vall - Nandro en igls buals nias dismess segls Vadostgels <lb/>
da stad e d' aton pir 1903. La miglra lescha an mang d' en schlet executour <lb/>
… vala <lb/>
navot. <lb/>
… <lb/>
(10.) [9.] I so betg esser nossa tgosa da voleir delucidar tgapetel per <lb/>
tgapetel. Nous lagn aunc trattar varsacantas partiziungs, tgi tocan ansemen <lb/>
da nateira, per usche far ancunaschaint anc migler igl spiert cultural digls <lb/>
noss atenats. <lb/>
Bagn igls amprems tgapetels trattan igls surpassamaints ved la veta <lb/>
digl concarstgang, an spezial baruffas, sasdems. Igls relativs artetg. portan <lb/>
igls sequents tetels: Da trer igl cuntel oder otras armas, davart bastunar <lb/>
sainza sanc ed era faschond sanc, digl bastunar cun crappa oder oters <lb/>
instruments, non se anclei niginas armas, davart purtar armas scumandadas, </body> </text></TEI>