Band: X

Seite: 581 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Priedi
581
parquegl igl nomn' ia eñ Li de Grazia. Ans recordain DD. par tgiapeir
tant pli bain questa Verdat, dell' Anciata digl Origen de quest s. Taimpel.
Cura tgi Maria ss. è compareida a quell bun Pastour, e igl ò fatg a saveir,
tgi par la nossa Terra seia paragêa treis igls pli grevs Casteis, cun biigier
se ena Baselgia sen questa Montogna an Memoria e Veneraziung d' ella
possan quells Casteis nigr tignias davent — tge ò aloura nossa Doña declarõõ
oter, tgi quest Taimpel vigna ed esser eñ Li de Grazia, ò ella ad ell betg
las medemas, et anc pli grondas Empromischungs, tgi quegl tgi Dia veva
fatg a Salomon? E schi ainten quest s. Taimpel po nigr urbia or Grazia
cunter igls treis pli gronds Casteis temporals, tgi ẽẽn Fom, Guera e Moreia,
tge Grazia è bain quella, la quala na possa betg nigr urbeida or ainten
questa Baselgia? Ia la nomn damai cun tota Raschung eñ [f. 5r] Li de
Grazia. E par veir quegl anc pli cler, schi dolze cun me ansemel DD.
igls voss Iigls, e vurde lò quellas Crutschas, lo Tgiomas, lo Tavlas de
Vogt, spiras Ensagnas, e fermas Pardetgias dellas Grazias tgi Dia ò tras
Interzessiung de Maria ss. distribuia par Amour della Devoziung, tgi tals
Basignevels ón gia tier nossa Doña, tgi vign ainten quest s. Taimpel
venerada. Er' igl eñ Stroptgia, oder malatõõ deñqualtgi otra Infirmitat, tgi
veva schon provõõ adumbaten tots Remedis, tgi dat a Mang la Perderteza
digls Medis, schi fascev' el se confidont della pussanta Urbeida de nossa
Doña de Ziteil, en Vogt de far igl Viadi sen questa sointgia Montogna, e
niva stgianpentõõ — se catavan igls Vaschigns della nossa lodevla Terra ainten
eñ qual Basigns general — seiigl Malsognias, u Malateias u Sitgiras, u
mengia bletsch, schi recorrivan els cun Prozessiungs tier nossa Doña de
Ziteil, ed els recevevan tenour igls sias Basigns tras ella las Grazias. etc. —
E aber quest s. Taimpel stõõ angal avant Taimp eñ Li de Grazias, e n' è
betg er ossa? O na. DD. el fiss er ossa, schi nous nissan cò cun la duevla
Devoziung. Partge er ossa è la beada Purschealla anc adegna igl Agigt
digls Christiangs. [f. 5v] la Consolatoura digls Tribulõõs, la Porta digl Ciel,
sco la s. Baselgia la nomna. Er anc ossa vala quegl tgi dei s. Bernard
exaudiet utique matrem Filius, et Filium Pater. „Opus est Mediatore ad
Mediatorem, nec alter nobis utilior quam Maria.“ Denonder damai dereiv'
igl, tgi ossa ẽẽn las Miraclas ainten quest s. Taimpel betg ple schi frequentas?
… — La ple Part de quegl tgi nous venerain betg cun dretgia
Devoziung la Mama de Ziteil. Zwar saia schon, tgi sen quels Deis destinõõs
de nigr cò a Pardung se tgiata adegna grond Pievel; ia sa, tgi blers vignan
tras se schont Rosaris, e Paternos, ia sa tgi vign fatg er mintg' on eñ qual
Prozessiung sen Ziteil; ia sa, tgi vign fatg nigr se Spirituals cun blearas
Messas; aber ia sa er, tgi blers vignan cò betg par Devoziung, sonder par
compagner, u catar cò tala, u tala Parsunga; ia sa tgi dantant sco eña
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Priedi <lb/>
581 <lb/>
parquegl igl nomn' ia eñ Li de Grazia. Ans recordain DD. par tgiapeir <lb/>
tant pli bain questa Verdat, dell' Anciata digl Origen de quest s. Taimpel. <lb/>
Cura tgi Maria ss. è compareida a quell bun Pastour, e igl ò fatg a saveir, <lb/>
tgi par la nossa Terra seia paragêa treis igls pli grevs Casteis, cun biigier <lb/>
se ena Baselgia sen questa Montogna an Memoria e Veneraziung d' ella <lb/>
possan quells Casteis nigr tignias davent — tge ò aloura nossa Doña declarõõ <lb/>
oter, tgi quest Taimpel vigna ed esser eñ Li de Grazia, ò ella ad ell betg <lb/>
las medemas, et anc pli grondas Empromischungs, tgi quegl tgi Dia veva <lb/>
fatg a Salomon? E schi ainten quest s. Taimpel po nigr urbia or Grazia <lb/>
cunter igls treis pli gronds Casteis temporals, tgi ẽẽn Fom, Guera e Moreia, <lb/>
tge Grazia è bain quella, la quala na possa betg nigr urbeida or ainten <lb/>
questa Baselgia? Ia la nomn damai cun tota Raschung eñ [f. 5r] Li de <lb/>
Grazia. E par veir quegl anc pli cler, schi dolze cun me ansemel DD. <lb/>
igls voss Iigls, e vurde lò quellas Crutschas, lo Tgiomas, lo Tavlas de <lb/>
Vogt, spiras Ensagnas, e fermas Pardetgias dellas Grazias tgi Dia ò tras <lb/>
Interzessiung de Maria ss. distribuia par Amour della Devoziung, tgi tals <lb/>
Basignevels ón gia tier nossa Doña, tgi vign ainten quest s. Taimpel <lb/>
venerada. Er' igl eñ Stroptgia, oder malatõõ deñqualtgi otra Infirmitat, tgi <lb/>
veva schon provõõ adumbaten tots Remedis, tgi dat a Mang la Perderteza <lb/>
digls Medis, schi fascev' el se confidont della pussanta Urbeida de nossa <lb/>
Doña de Ziteil, en Vogt de far igl Viadi sen questa sointgia Montogna, e <lb/>
niva stgianpentõõ — se catavan igls Vaschigns della nossa lodevla Terra ainten <lb/>
eñ qual Basigns general — seiigl Malsognias, u Malateias u Sitgiras, u <lb/>
mengia bletsch, schi recorrivan els cun Prozessiungs tier nossa Doña de <lb/>
Ziteil, ed els recevevan tenour igls sias Basigns tras ella las Grazias. etc. — <lb/>
E aber quest s. Taimpel stõõ angal avant Taimp eñ Li de Grazias, e n' è <lb/>
betg er ossa? O na. DD. el fiss er ossa, schi nous nissan cò cun la duevla <lb/>
Devoziung. Partge er ossa è la beada Purschealla anc adegna igl Agigt <lb/>
digls Christiangs. [f. 5v] la Consolatoura digls Tribulõõs, la Porta digl Ciel, <lb/>
sco la s. Baselgia la nomna. Er anc ossa vala quegl tgi dei s. Bernard <lb/>
exaudiet utique matrem Filius, et Filium Pater. „Opus est Mediatore ad <lb/>
Mediatorem, nec alter nobis utilior quam Maria.“ Denonder damai dereiv' <lb/>
igl, tgi ossa ẽẽn las Miraclas ainten quest s. Taimpel betg ple schi frequentas? <lb/>
… — La ple Part de quegl tgi nous venerain betg cun dretgia <lb/>
Devoziung la Mama de Ziteil. Zwar saia schon, tgi sen quels Deis destinõõs <lb/>
de nigr cò a Pardung se tgiata adegna grond Pievel; ia sa, tgi blers vignan <lb/>
tras se schont Rosaris, e Paternos, ia sa tgi vign fatg er mintg' on eñ qual <lb/>
Prozessiung sen Ziteil; ia sa, tgi vign fatg nigr se Spirituals cun blearas <lb/>
Messas; aber ia sa er, tgi blers vignan cò betg par Devoziung, sonder par <lb/>
compagner, u catar cò tala, u tala Parsunga; ia sa tgi dantant sco eña </body> </text></TEI>