Band: X

Seite: 551 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
La val Surses e la sia vegetaziung
551
savens vasainsa chella furmaziung a s' extender anfignan sen l' otezza da
passa 2300 meters sur mar.
La flora inferioura da chel arbustgom sa compona per igl solid ôr da:
deschampsia flexuosa (Deschampsia flexuosa), calamagrostis delicat (Calamagrostis
… tenella), nard renitent (Nardus stricta), avagna giaglia (Avena versicolor),
… izungs myrtills (Vaccinium myrtillus), izungs fangous *) u bluders
(Vaccinium uliginosum) e varsacants oters abitants da terragn humous.
Sen spondas - setgas e fitg suglialeivas vign la saletscha ramplazzada dellas:
2. Gioppas. … Las brustgaglias (Buschwerke) da chella planta sa
derasan an furma da paclanga e surteiran savens gronds flatgs. Sez ainten
igls reviers della drossa e dellas flours s. Gion mancan ellas betg, sondern
fòn er allò savenz concurrenza cun la saletscha.
Ainten igl spessom digls giops èn pacas plantas capablas da sa
sviluppar. Angal raramaintg samnadas, tgittan ôr da chels fantasts consorzis
… las flours violettas digl geranium salvatg, l' inflorescenza robusta della
gelgia martagon (Lilium martagon), las paniculas (Rispen) balucontas digl
grassitsch da gôt (Poa nemoralis) ed en per otras gramineas.
Bler pi variabel e cumplitgia tg' igls gôts e las bostgeras è igl ters
typ della vegetaziung da Surses, igl typ digls
III. Ervadis (Grasflur).
Ervadi numnainsa mintga consorzi, tgi sa compona prinzipalmaintg
ôr da plantas ervousas, reuneidas da manira, tg' ellas furman betg angal
tschofs, sondern ena teila plé u manc sarada.
Chel typ cumpeglia damai prada e pastgira. El sa divida, conform
alla gronda quantitad da plantas ervousas della nossa flora, an bleras
gruppas de furmaziungs, furmaziungs ed assoziaziungs (Bestände). Igls
ervadis della val Surses sa laschan rubritgier scu suonda:
a) Tschispet grass (Fettrasen) (Prada grassa da tgesa, dallas aclas e moigns).
La prada grassa da tgesa vign fanada an Sotgôt dus, an Surgôt
ordinariamaintg en èda ad onn. — La sia flora è fitg variabla e sa compona
… tot sagond la constituziung fisicala e chemicala digl conzernent terragn
ôr da chellas u ôr da tschellas plantas. Sen tscherts pros prevaleschan
igls fasteis, sen oters la figlia. Generalmaintg è la flora digls pros fitg
grass — schi anavant scu els obtignan betg, ultra da grascha, er cultems
artifizials — la pi maira. Ella ranferma angal en pitschen domber de
*) fanga = Schlamm, Kot, schlüpfrig!
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> La val Surses e la sia vegetaziung <lb/>
551 <lb/>
savens vasainsa chella furmaziung a s' extender anfignan sen l' otezza da <lb/>
passa 2300 meters sur mar. <lb/>
La flora inferioura da chel arbustgom sa compona per igl solid ôr da: <lb/>
deschampsia flexuosa (Deschampsia flexuosa), calamagrostis delicat (Calamagrostis <lb/>
… tenella), nard renitent (Nardus stricta), avagna giaglia (Avena versicolor), <lb/>
… izungs myrtills (Vaccinium myrtillus), izungs fangous *) u bluders <lb/>
(Vaccinium uliginosum) e varsacants oters abitants da terragn humous. <lb/>
Sen spondas - setgas e fitg suglialeivas vign la saletscha ramplazzada dellas: <lb/>
2. Gioppas. … Las brustgaglias (Buschwerke) da chella planta sa <lb/>
derasan an furma da paclanga e surteiran savens gronds flatgs. Sez ainten <lb/>
igls reviers della drossa e dellas flours s. Gion mancan ellas betg, sondern <lb/>
fòn er allò savenz concurrenza cun la saletscha. <lb/>
Ainten igl spessom digls giops èn pacas plantas capablas da sa <lb/>
sviluppar. Angal raramaintg samnadas, tgittan ôr da chels fantasts consorzis <lb/>
… las flours violettas digl geranium salvatg, l' inflorescenza robusta della <lb/>
gelgia martagon (Lilium martagon), las paniculas (Rispen) balucontas digl <lb/>
grassitsch da gôt (Poa nemoralis) ed en per otras gramineas. <lb/>
Bler pi variabel e cumplitgia tg' igls gôts e las bostgeras è igl ters <lb/>
typ della vegetaziung da Surses, igl typ digls <lb/>
III. Ervadis (Grasflur). <lb/>
Ervadi numnainsa mintga consorzi, tgi sa compona prinzipalmaintg <lb/>
ôr da plantas ervousas, reuneidas da manira, tg' ellas furman betg angal <lb/>
tschofs, sondern ena teila plé u manc sarada. <lb/>
Chel typ cumpeglia damai prada e pastgira. El sa divida, conform <lb/>
alla gronda quantitad da plantas ervousas della nossa flora, an bleras <lb/>
gruppas de furmaziungs, furmaziungs ed assoziaziungs (Bestände). Igls <lb/>
ervadis della val Surses sa laschan rubritgier scu suonda: <lb/>
a) Tschispet grass (Fettrasen) (Prada grassa da tgesa, dallas aclas e moigns). <lb/>
La prada grassa da tgesa vign fanada an Sotgôt dus, an Surgôt <lb/>
ordinariamaintg en èda ad onn. — La sia flora è fitg variabla e sa compona <lb/>
… tot sagond la constituziung fisicala e chemicala digl conzernent terragn <lb/>
ôr da chellas u ôr da tschellas plantas. Sen tscherts pros prevaleschan <lb/>
igls fasteis, sen oters la figlia. Generalmaintg è la flora digls pros fitg <lb/>
grass — schi anavant scu els obtignan betg, ultra da grascha, er cultems <lb/>
artifizials — la pi maira. Ella ranferma angal en pitschen domber de <lb/>
*) fanga = Schlamm, Kot, schlüpfrig! </body> </text></TEI>