Band: X

Seite: 548 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
548 Andreia Grisch
Schibagn tgi fiss interessant da reflectar las relaziungs, tgi existan
tranter igls singuls factors oecologhics e la vegetaziung della nossa val,
sò chegl betg neir cumpiglia ainten igl pensum della preschainta s-chizza …
tant daplé tg' igls differents consorzis da plantas n' èn betg sulettamaintg
dependents da tscherts factors, sondern da l' influenza digl total da chels. —
Loancunter lainsa deluzidar ainten igl suandont curtamaintg igls prinzipals
typus da vegetaziung, tgi rancontragn an Surses.
I. Igls gôts.
La furmaziung digls gôts saros, tgi s' extendan tar nous ozandé anfignan
… sen l' otezza digl pi bler 2000 meters sur mar, tanscheva d' en taimp
schi gliunsch scu preschaintamaintg la saletscha (flours - tgavrer etc.). La
sia zona è damai nida sbassada per en per tschent meters, ma betg —
scu vign savens pratendia — an consequenza d' ena disfavorevla midada
da clima, sondern voluntariamaintg. — An tscherts lias vignan igls noss
antecessours aveir taro igls gôts segls ôts per obtigneir igls carvungs necessaris
… per cular crappas mineralas (usché forsa an Val Demat); igl plé
aber bagn an volend urbarisar ed acquistar nova prada e nova pastgira.
Er igl factum, tgi chels gôts eran per gronda part gôts da schember, d' en
lagn ratschertgea da vaschlers e teschlers, vign strousch ad esser sto favorevel
… per igl sies mantignimaint. Finalmaintg contribuescha er la detga
igl sies contingent per sclareir chel problem, rachintond tg' igls gôts da
Faller, da Val Beiva ed aintasé per Gelgia seian nias catscheas a fi per
distruger las violas ed otra ratatuglia dubiousa.
Ved la hodierna furmaziung coniferina de Surses sa partizipeschan
6 sorts plantas da guglia: igl pegn, igl tiev, igl aniev, igl laresch, igl giez
(ivez) ed igl schember. Veirs gôts furman però sulettamaintg igl pegn,
igl tiev, igl aniev ed igl laresch, duront tg' igl schember sa catta angal
isulo segls ôts vers igls cunfegns della regiung subalpina ed igl giez (ivez)
sporaditsch ainten igls gôts da pegn. — Igl pegn è la nossa prinzipala
planta da guglia. Cun el pò igl laresch, tgi furma ordinariamaintg gruppas
piturescas a l' antschatta dellas vals lateralas, angal concorrer sen bung
terragn umid e profond e segls ôts. Sen terragn maiersetg fòn laresch e
pegn lartg agl tiev ed agl sies proxim paraint aniev. Tals gôts rancontrainsa
… prinzipalmaintg a Ses, sen la bova praehistorica da Sumnegn ed
an varsacants lias an Surgôt.
La flora inferioura digls gôts da pegn, laresch e tiev è per ordinari
fitg differenta. Las migldras condicziungs — surtot igl pi bler suglegl —
porscha alla flora subalterna igl gôt da laresch. Ma er ainten la sumbreiva
digls pegns sa sviluppescha véano buna pastgira.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 548 Andreia Grisch <lb/>
Schibagn tgi fiss interessant da reflectar las relaziungs, tgi existan <lb/>
tranter igls singuls factors oecologhics e la vegetaziung della nossa val, <lb/>
sò chegl betg neir cumpiglia ainten igl pensum della preschainta s-chizza … <lb/>
tant daplé tg' igls differents consorzis da plantas n' èn betg sulettamaintg <lb/>
dependents da tscherts factors, sondern da l' influenza digl total da chels. — <lb/>
Loancunter lainsa deluzidar ainten igl suandont curtamaintg igls prinzipals <lb/>
typus da vegetaziung, tgi rancontragn an Surses. <lb/>
I. Igls gôts. <lb/>
La furmaziung digls gôts saros, tgi s' extendan tar nous ozandé anfignan <lb/>
… sen l' otezza digl pi bler 2000 meters sur mar, tanscheva d' en taimp <lb/>
schi gliunsch scu preschaintamaintg la saletscha (flours - tgavrer etc.). La <lb/>
sia zona è damai nida sbassada per en per tschent meters, ma betg — <lb/>
scu vign savens pratendia — an consequenza d' ena disfavorevla midada <lb/>
da clima, sondern voluntariamaintg. — An tscherts lias vignan igls noss <lb/>
antecessours aveir taro igls gôts segls ôts per obtigneir igls carvungs necessaris <lb/>
… per cular crappas mineralas (usché forsa an Val Demat); igl plé <lb/>
aber bagn an volend urbarisar ed acquistar nova prada e nova pastgira. <lb/>
Er igl factum, tgi chels gôts eran per gronda part gôts da schember, d' en <lb/>
lagn ratschertgea da vaschlers e teschlers, vign strousch ad esser sto favorevel <lb/>
… per igl sies mantignimaint. Finalmaintg contribuescha er la detga <lb/>
igl sies contingent per sclareir chel problem, rachintond tg' igls gôts da <lb/>
Faller, da Val Beiva ed aintasé per Gelgia seian nias catscheas a fi per <lb/>
distruger las violas ed otra ratatuglia dubiousa. <lb/>
Ved la hodierna furmaziung coniferina de Surses sa partizipeschan <lb/>
6 sorts plantas da guglia: igl pegn, igl tiev, igl aniev, igl laresch, igl giez <lb/>
(ivez) ed igl schember. Veirs gôts furman però sulettamaintg igl pegn, <lb/>
igl tiev, igl aniev ed igl laresch, duront tg' igl schember sa catta angal <lb/>
isulo segls ôts vers igls cunfegns della regiung subalpina ed igl giez (ivez) <lb/>
sporaditsch ainten igls gôts da pegn. — Igl pegn è la nossa prinzipala <lb/>
planta da guglia. Cun el pò igl laresch, tgi furma ordinariamaintg gruppas <lb/>
piturescas a l' antschatta dellas vals lateralas, angal concorrer sen bung <lb/>
terragn umid e profond e segls ôts. Sen terragn maiersetg fòn laresch e <lb/>
pegn lartg agl tiev ed agl sies proxim paraint aniev. Tals gôts rancontrainsa <lb/>
… prinzipalmaintg a Ses, sen la bova praehistorica da Sumnegn ed <lb/>
an varsacants lias an Surgôt. <lb/>
La flora inferioura digls gôts da pegn, laresch e tiev è per ordinari <lb/>
fitg differenta. Las migldras condicziungs — surtot igl pi bler suglegl — <lb/>
porscha alla flora subalterna igl gôt da laresch. Ma er ainten la sumbreiva <lb/>
digls pegns sa sviluppescha véano buna pastgira. </body> </text></TEI>