Band: X

Seite: 543 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
La val Surses e la sia vegetaziung
543
I fiss aber tottaveia falo da leir considerar la nossa val simplamaintg
per ena tgavorgia errodeida dad avas. Igl plan della sia stgaffiziung e
sviluppaziung è bler pi grondious e complitgia! Uscheia documanteschan
p. ex. las blottas creplas da Dolomit digl Piz Mitgel e digl Piz Toissa,
tg' igl noss antier conturn seia sto cuato d' en taimp d' ena mar e tgi
tschertas parts dad el vegian sa sbasso, otras sa dulzo. — Er igls glatschers,
tgi òn pi tard amplania ôr Surses e las sias vals lateralas, n' òn betg
amblido da lascher anavos tar nous fastez e pardetgas dagl sies operar.
Ma sez siva tgi la mar ò gia sa svido, igls glatschers stos tschassos
anavos sen igls salvadis alpins, las avas sa tratg ansemen e fatg plaz ad
en flor vivent, siva tg' igl scalet della nossa val è sto furmo, ò chella anc
sa mido. Gea, anc ozandé sa meida la sia configuraziung — schi er angal
plang — ad en sa midar. Avas, lavegnas e bovas splaneschan mots ed
ampluneschan oters, sbassan e furman novas vals lateralas etc.
En betg manc agreabel ed instructiv maletg, tgi chel, igl cal nous
pudagn contemplar an derigiond igls noss îgls dalla val giuador, porscha
a nous da „Windeck“ u migler detg dagls „Plazs“ anor, la val d' Err,
cun igls sies dus interessants pizs: la Pizza Grossa ed igl Piz Furò u Piz
d' Aela. Tgi tgi ò gist igl cletg da caminar a dretg taimp ed a dretgas
ouras sé digls Plazs, pò contemplar da coanor, scutg' igl suglegl matutin
tarmetta igls sies radis tras igl Piz d' Aela. — Per igl îgl verso è chella
remarcabla rosna vesibla da tot taimp. Ella era giò ancunaschainta agls
noss babungs, la fantascheia digls cals ò er betg tralaschea da declarar,
sen tgé moda tgi chella misteriousa rosna seia nida furmada *).
Strousch passos la tgesa de „Windeck“, sa fora la nossa strada ainten
igl gôt dellas bovas. La prada svanescha, las muntognas sa seran e furman
… la stretga dellas bovas u de Rona. Ma siv' en bung cart d' oura da
viada von las pizzas puspè egna ord l' otra e davant nous sa rasa ena
bela planeira ed ena sponda ornada cun tgesas e clavos. Nous ischan rivos
agl Rievan, tar la sava de Surgôt.
Scu igl nom sez dei, sarviva la sponda, tgi porta preschaintamaintg
las tgesas digl Rievan, d' en taimp per sponda d' en lai, digl lai de Rona.
Chel lai ò gia sa furmo secundariamaintg e chegl — sainza dubi —
an consequenza d' ena stermantousa bova prehistorica, tgi è — sa dastatgond
… dagl Piz Sumnegn — schluitada a val ed ò farmo cun igl sies immens
… quantum material igl curs della Gelgia, da manira, tgi l' antira
planeira da Rona anfignan igls Mulegns è nida niantada. Cugl taimp ò
la Gelgia puspè sa schmaglea tras la stretga dellas „bovas“; igl lai de
Surgôt è plé u manc svania ed igl sies fons plagn umiditad ò sa surtratg
*) Conf., A. Grisch: In quort viadi tras Surses e sia historia, Pellegrin 1910
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> La val Surses e la sia vegetaziung <lb/>
543 <lb/>
I fiss aber tottaveia falo da leir considerar la nossa val simplamaintg <lb/>
per ena tgavorgia errodeida dad avas. Igl plan della sia stgaffiziung e <lb/>
sviluppaziung è bler pi grondious e complitgia! Uscheia documanteschan <lb/>
p. ex. las blottas creplas da Dolomit digl Piz Mitgel e digl Piz Toissa, <lb/>
tg' igl noss antier conturn seia sto cuato d' en taimp d' ena mar e tgi <lb/>
tschertas parts dad el vegian sa sbasso, otras sa dulzo. — Er igls glatschers, <lb/>
tgi òn pi tard amplania ôr Surses e las sias vals lateralas, n' òn betg <lb/>
amblido da lascher anavos tar nous fastez e pardetgas dagl sies operar. <lb/>
Ma sez siva tgi la mar ò gia sa svido, igls glatschers stos tschassos <lb/>
anavos sen igls salvadis alpins, las avas sa tratg ansemen e fatg plaz ad <lb/>
en flor vivent, siva tg' igl scalet della nossa val è sto furmo, ò chella anc <lb/>
sa mido. Gea, anc ozandé sa meida la sia configuraziung — schi er angal <lb/>
plang — ad en sa midar. Avas, lavegnas e bovas splaneschan mots ed <lb/>
ampluneschan oters, sbassan e furman novas vals lateralas etc. <lb/>
En betg manc agreabel ed instructiv maletg, tgi chel, igl cal nous <lb/>
pudagn contemplar an derigiond igls noss îgls dalla val giuador, porscha <lb/>
a nous da „Windeck“ u migler detg dagls „Plazs“ anor, la val d' Err, <lb/>
cun igls sies dus interessants pizs: la Pizza Grossa ed igl Piz Furò u Piz <lb/>
d' Aela. Tgi tgi ò gist igl cletg da caminar a dretg taimp ed a dretgas <lb/>
ouras sé digls Plazs, pò contemplar da coanor, scutg' igl suglegl matutin <lb/>
tarmetta igls sies radis tras igl Piz d' Aela. — Per igl îgl verso è chella <lb/>
remarcabla rosna vesibla da tot taimp. Ella era giò ancunaschainta agls <lb/>
noss babungs, la fantascheia digls cals ò er betg tralaschea da declarar, <lb/>
sen tgé moda tgi chella misteriousa rosna seia nida furmada *). <lb/>
Strousch passos la tgesa de „Windeck“, sa fora la nossa strada ainten <lb/>
igl gôt dellas bovas. La prada svanescha, las muntognas sa seran e furman <lb/>
… la stretga dellas bovas u de Rona. Ma siv' en bung cart d' oura da <lb/>
viada von las pizzas puspè egna ord l' otra e davant nous sa rasa ena <lb/>
bela planeira ed ena sponda ornada cun tgesas e clavos. Nous ischan rivos <lb/>
agl Rievan, tar la sava de Surgôt. <lb/>
Scu igl nom sez dei, sarviva la sponda, tgi porta preschaintamaintg <lb/>
las tgesas digl Rievan, d' en taimp per sponda d' en lai, digl lai de Rona. <lb/>
Chel lai ò gia sa furmo secundariamaintg e chegl — sainza dubi — <lb/>
an consequenza d' ena stermantousa bova prehistorica, tgi è — sa dastatgond <lb/>
… dagl Piz Sumnegn — schluitada a val ed ò farmo cun igl sies immens <lb/>
… quantum material igl curs della Gelgia, da manira, tgi l' antira <lb/>
planeira da Rona anfignan igls Mulegns è nida niantada. Cugl taimp ò <lb/>
la Gelgia puspè sa schmaglea tras la stretga dellas „bovas“; igl lai de <lb/>
Surgôt è plé u manc svania ed igl sies fons plagn umiditad ò sa surtratg <lb/>
*) Conf., A. Grisch: In quort viadi tras Surses e sia historia, Pellegrin 1910 </body> </text></TEI>