Band: X

Seite: 542 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
542 Andreia Grisch
Piz Crap (Piz Mitgel), dagl Piz de Tinizong e dagl Piz Furo ed è la pi
interessanta e bizarda muntogna gliunsch anturn. — Giò tranter Cunter e
Suagnign vainsa occasiung da veir sa dulzond sur las tschemmas digls pegns
ôr tot maiestousamaintg en per corns digl Piz Mitgel (Piz Crapp), igl cal
sa teira scu lunga cadagna da misterious clutgers e creplas perpendicularas
an direcziung vers gl' orient per sa aliir cun igl Piz de Tinizong e furmar
ansemen cun chel e cun l' ala digl Piz Furo (Aela) en veritabel contrast
cun igls vadretgs targlischants digl Piz d' Err.
Tranter la cadagna digl Piz de Tinizong e chella digl Piz Salteras
dad ena ed igl Piz d' Err cun igls sies bratschs Carungas (Crappad 'Flei)
e Mottas de Stregls da l' otra vart, sa stenda — faschond en' eleganta curva —
la val d' Err. Ella è bagn la pi interessanta dellas vals lateralas de Surses
e sa unescha cun la val principala aint davains Tinizong, lò noua tg' igl
noss stradung sa storta per muntar seadaint cunter la stretga de Rona.
Avant tgi rivar tar chella, vainsa nous occasiung da contemplar anc
en eda gl' antier Sotgôt, da Tinizong anfignan ôr Ansom - Burvagn.
Igl punct, tgi porscha a nous chella stupenta vista, sa nomna
… „Windeck“ ed è egn digls pi remarcabels lias an Surses. — Bagn nagliour
utro sa spleia davant nous schi cler e caracteristicamaintg igl plan sublim,
suainter igl cal la divina Providenscha ò stgaffia la nossa val, scu gist a cò.
Tras prada verdagionta vasainsa currond e tschalatond la clera Gelgia.
Igl sies letg è zvar pac profond, ma repraschainta tuttegna la tgavorgia
la pi bassa è damai la veira hodierna sola della val Surses. D' ena vart
e da l' otra dad el sa dolzan terrassas, tgi eran sez d' en taimp navot oter
tgi letgs d' en grond fluss. L' amprema e damai er la pi giovna da chellas
vign furmada dagl fritgevel plang, tras igl cal la Gelgia sa storscha ozandé.
La sagonda, migler caracterisada terrassa schea ca. 40 — 60 meters pi ôt e
porta preschaintamaintg fritgevels pros ed êrs scu er las treis vischnancas
Tinizong, Suagnign e Cunter, Er chella sarviva d' en taimp per letg ad
en' ava correnta, tgi sa tirava per gronda part da Planeiras giuador vers
la val digl Ragn. Plangsia ò l' Alvra (Albula) schmaglea tras la stretga
digl Schyn e do agl Ragn de Surses ena nova direcziung, scu er plé
pandenza e forsa da sbassar igl sies letg. Igls vadretgs òn sa schminuia
veaplé, las vals sa svido e las avas currentas sa tratg ansemen laschond
anavos deserts da gera e savlung. Cugl taimp òn chels deserts antschet a
schisdar e purtar ervas, tgaglioms e plantas. Els òn sa mido da manira,
tgi gl' èn stos veaplé adattos per dar albiert a biestga ed a gliout *).
*) Tgi tgi s' interassescha per la stgaffiziung e sviluppaziung digl noss
planet catta igl desidero sclarimaint curt resumo ainten igl codeschet da
P. Martin Gander O. S.
B.: „Die Erde, ihre Entstehung und ihr Untergang,“
Einsiedeln 1906.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 542 Andreia Grisch <lb/>
Piz Crap (Piz Mitgel), dagl Piz de Tinizong e dagl Piz Furo ed è la pi <lb/>
interessanta e bizarda muntogna gliunsch anturn. — Giò tranter Cunter e <lb/>
Suagnign vainsa occasiung da veir sa dulzond sur las tschemmas digls pegns <lb/>
ôr tot maiestousamaintg en per corns digl Piz Mitgel (Piz Crapp), igl cal <lb/>
sa teira scu lunga cadagna da misterious clutgers e creplas perpendicularas <lb/>
an direcziung vers gl' orient per sa aliir cun igl Piz de Tinizong e furmar <lb/>
ansemen cun chel e cun l' ala digl Piz Furo (Aela) en veritabel contrast <lb/>
cun igls vadretgs targlischants digl Piz d' Err. <lb/>
Tranter la cadagna digl Piz de Tinizong e chella digl Piz Salteras <lb/>
dad ena ed igl Piz d' Err cun igls sies bratschs Carungas (Crappad 'Flei) <lb/>
e Mottas de Stregls da l' otra vart, sa stenda — faschond en' eleganta curva — <lb/>
la val d' Err. Ella è bagn la pi interessanta dellas vals lateralas de Surses <lb/>
e sa unescha cun la val principala aint davains Tinizong, lò noua tg' igl <lb/>
noss stradung sa storta per muntar seadaint cunter la stretga de Rona. <lb/>
Avant tgi rivar tar chella, vainsa nous occasiung da contemplar anc <lb/>
en eda gl' antier Sotgôt, da Tinizong anfignan ôr Ansom - Burvagn. <lb/>
Igl punct, tgi porscha a nous chella stupenta vista, sa nomna <lb/>
… „Windeck“ ed è egn digls pi remarcabels lias an Surses. — Bagn nagliour <lb/>
utro sa spleia davant nous schi cler e caracteristicamaintg igl plan sublim, <lb/>
suainter igl cal la divina Providenscha ò stgaffia la nossa val, scu gist a cò. <lb/>
Tras prada verdagionta vasainsa currond e tschalatond la clera Gelgia. <lb/>
Igl sies letg è zvar pac profond, ma repraschainta tuttegna la tgavorgia <lb/>
la pi bassa è damai la veira hodierna sola della val Surses. D' ena vart <lb/>
e da l' otra dad el sa dolzan terrassas, tgi eran sez d' en taimp navot oter <lb/>
tgi letgs d' en grond fluss. L' amprema e damai er la pi giovna da chellas <lb/>
vign furmada dagl fritgevel plang, tras igl cal la Gelgia sa storscha ozandé. <lb/>
La sagonda, migler caracterisada terrassa schea ca. 40 — 60 meters pi ôt e <lb/>
porta preschaintamaintg fritgevels pros ed êrs scu er las treis vischnancas <lb/>
Tinizong, Suagnign e Cunter, Er chella sarviva d' en taimp per letg ad <lb/>
en' ava correnta, tgi sa tirava per gronda part da Planeiras giuador vers <lb/>
la val digl Ragn. Plangsia ò l' Alvra (Albula) schmaglea tras la stretga <lb/>
digl Schyn e do agl Ragn de Surses ena nova direcziung, scu er plé <lb/>
pandenza e forsa da sbassar igl sies letg. Igls vadretgs òn sa schminuia <lb/>
veaplé, las vals sa svido e las avas currentas sa tratg ansemen laschond <lb/>
anavos deserts da gera e savlung. Cugl taimp òn chels deserts antschet a <lb/>
schisdar e purtar ervas, tgaglioms e plantas. Els òn sa mido da manira, <lb/>
tgi gl' èn stos veaplé adattos per dar albiert a biestga ed a gliout *). <lb/>
*) Tgi tgi s' interassescha per la stgaffiziung e sviluppaziung digl noss <lb/>
planet catta igl desidero sclarimaint curt resumo ainten igl codeschet da <lb/>
P. Martin Gander O. S. <lb/>
B.: „Die Erde, ihre Entstehung und ihr Untergang,“ <lb/>
Einsiedeln 1906. </body> </text></TEI>