<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 544 Andreia Grisch <lb/>
successivamaintg cun fagns ed ervas da palé. Chella vegetaziung è — <lb/>
essend betg raccoltada — schmarscheida onn per onn segl lia, furmond <lb/>
continuadamaintg nova tera ed amigliurond qualitativamaintg la giò existenta. <lb/>
Sa rapetond annualmaintg duront tschentaners òn chels process mido anturn <lb/>
igl fons digl anteriour lai de Rona da moda, tg' el ò pudia neir piglia an <lb/>
cultivaziung. <lb/>
Dagl Rievan davent ans magna la strada commerziala tottaplang ed <lb/>
an lengia directa tranter la prada dellas „Palex“ veadaint ancunter la <lb/>
stretga digls Mulegns. Bunamaintg parallel cun igl stradung corra da vart <lb/>
dretga da nous la mievla Gelgia e dagls ôts vardan noagiu las graziousas <lb/>
tschemmas digl Piz Spegnas, Piz Arblatsch e Piz Arlos. <lb/>
Siva ena mesouretta da viada, antrainsa puspè ainten en gôt. Las <lb/>
muntognas s' approximeschan danovamaintg par furmar la stretga stgira <lb/>
digls Mulegns. Ena punt - lenn, numnada la „Punt - Gilla“, magna nous sur la <lb/>
Gelgia vé e sa tignond adegna da vart sanestra da chell' ava sa storscha la nossa <lb/>
veia tras la misteriousa stretga veadaint tar la vischnanchetta digls Mulegns. <lb/>
Arrivond allò, sa crei igl viandant, tgi ò resantia anfignan ossa ena <lb/>
tscherta affecziung per la val Surses, d' esser angano. El sperava da rancontrar <lb/>
… cò en sagond „Sotgôt“; ma adumbattan! — Ni d' ena vart ni da <lb/>
l' otra sa mossan cò puspè las mievlas spondas e plaschevlas terrassas, <lb/>
ornadas cun veiv verdign e flurentas vischnancas. La sola della val è <lb/>
stretga e sen tots mangs vasainsa prest navot oter tgi noschas creplas e <lb/>
gôts dubious. Sulettamaintg vers igl ost - süd - ost sa mossa ena sponda empo <lb/>
pi plaschevla, la sponda de Sour. Chel aspect à aber betg suffiziaint per <lb/>
suprimer la gravadetgna tg' ins resainta rivond agls Mulegns. — Ma siva <lb/>
da veir contemplo pi manedlamaintg igl noss conturn stuainsa confessar <lb/>
tgi er chella contrada posseda las sias atgnas bellezzias. Nous savagn <lb/>
tgapeir ossa, tgi chella vischnanchetta saptga dumbrar tar igls pi retschartgeas <lb/>
… lias de recraziung an Surses. Surtot agls geologs porscha Igls <lb/>
Mulegns bleras tgossas interessantas. Igl schiefer - grisch, tg' ans ò accumpagnia <lb/>
… tras tot Sotgôt è cò quasi svania ed an sies pé èn zappadas dus <lb/>
sorts cun colorit da serpent, igl schiefer grischung verd ed igl serpentin. <lb/>
Igls grogns e combels radonds da chellas creplas testifitgeschan antras igls <lb/>
sies ours e cantongs mucs e schmugrinos, tgi seia sglischia sur els ôr <lb/>
enzacuras en tarment glatscher. <lb/>
Sesom la vischnanca digls Mulegns sa dastatga dagl stradung la veia <lb/>
da Faller. — Scu egna dellas prinzipalas vals lateralas de Surses, s' exstenda <lb/>
… la Val Faller vers gl' occident aintasé cunter la Fuorcla da Curtegns <lb/>
e chella da Val Bercla. La sia part anterioura porscha paca variaziung, <lb/>
essend tgi la veia sa teira cò perdeir en oura tras igl gôt sumbrivaint </body> </text></TEI>
