Band: X

Seite: 499 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Codesch da lectura per las scolas primaras de Surmeir 499
pêr pass distant, ampuranada cunter ena ploma d' roma, sa catta la clutscha
sez, sgarschevlamaintg maltrattada cun scarpo sé igl brost. — Sainza dubi
era ena firgna igl assassign. Rivo a tgesa, rachint' ia igl crudevel act
agl bab. Chel dei: „Angal pazenztga en mument, lagn schon tamprar igl
scroc.“ Cun la trapla da firgnas sot bratsch giainsa ansemblamaintg tagl
nia. Igl bab dasfò en poèt la ploma d' roma e tschainta la gagligna morta
ainten chella, laschond ena rosnetta averta. Ainten chella metta el la
trapla. Schon l' oter dé bôt turnav' ia segl post, ma cattava tot, scu vevan
luia. Pir la terza dumang sa sdualava igl assassign ainten la trapla.
Gl' era veiramaintg ena firgna. Sainza pardung la dava igl golp mortal.
9. Igl cot selvadi.
1.
Chel tgi vot galdeir la belezza della premaveira, stò betg durmeir
mengia dei. Tgé deletg da passar tras igl gôt sen fardé ena dumang da
Matg! Sen tots mangs resunga igl legrevel cant digls utscheligns. Tranter
tottas chellas vouschettas mievlas sa lascha santeir en ferm: „tschvsch,
tschvsch“ tschintg gedas l' egna siva l' otra mecta gliunsch sé pigl gôt.
Danovamaintg igl madem clom enpo pi anaint. Giagn siva igl clom per
amprender a canoscher chel utschel.
2.
An pac urela ischans sessom igl gôt; lareschs sbiriglias, schembers,
zundrigns e gioppa ans fon andamaint, tgi nous sa [p. 163] cattan sen igls confegns
… digl gôt. — Tadlè, puspè igls cunaschaints tungs! Gist vedvart nous
santinsa els. Ossa angal planget vé cunter chel laresch sbiriglia, betg tgi
na sfugiaintan igl noss cantadour! Rivond vé tar igl sbiriglia, vasainsa
ainten en planget survart tranter la gioppa en stupent bel utschel. El è
grond scu en cot dumesti, ma da calour stgir - blava, targlischant scu igl
metall, cun dus bendas alvas nò per las alas. El na porta nigna cresta;
ma sur igls igls òl dus tschertgels gross, cotschens scu la scarlatta. „Chegl
è en cot selvadi, scu mies bab ò sagiatto chest aton. Bst, attenziung!
Ossa cant' el puspè!“ El dolza la coua beladretgsé, schlargia ôr ella,
tg' ins pò veir plema per plema. Ossa sbass' ei las alas anfign giu segl
taratsch, stenda igl culez adretgor, serra igls igls e canta danovamaintg:
„tschvsch, tschvsch!“ faschond tar mintga clom en saglet adot e girond
anturn scu ena roda.
10. Las plantas de guglia e de figlia all' antschatta della premaveira.
1.
Avant curt taimp òn igls scolars gia ena festa — Calonda - Mars.
Els òn fatg a saveir, tgi la bela premaveira s' approximescha. Igl suglegl
32*
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Codesch da lectura per las scolas primaras de Surmeir 499 <lb/>
pêr pass distant, ampuranada cunter ena ploma d' roma, sa catta la clutscha <lb/>
sez, sgarschevlamaintg maltrattada cun scarpo sé igl brost. — Sainza dubi <lb/>
era ena firgna igl assassign. Rivo a tgesa, rachint' ia igl crudevel act <lb/>
agl bab. Chel dei: „Angal pazenztga en mument, lagn schon tamprar igl <lb/>
scroc.“ Cun la trapla da firgnas sot bratsch giainsa ansemblamaintg tagl <lb/>
nia. Igl bab dasfò en poèt la ploma d' roma e tschainta la gagligna morta <lb/>
ainten chella, laschond ena rosnetta averta. Ainten chella metta el la <lb/>
trapla. Schon l' oter dé bôt turnav' ia segl post, ma cattava tot, scu vevan <lb/>
luia. Pir la terza dumang sa sdualava igl assassign ainten la trapla. <lb/>
Gl' era veiramaintg ena firgna. Sainza pardung la dava igl golp mortal. <lb/>
9. Igl cot selvadi. <lb/>
1. <lb/>
Chel tgi vot galdeir la belezza della premaveira, stò betg durmeir <lb/>
mengia dei. Tgé deletg da passar tras igl gôt sen fardé ena dumang da <lb/>
Matg! Sen tots mangs resunga igl legrevel cant digls utscheligns. Tranter <lb/>
tottas chellas vouschettas mievlas sa lascha santeir en ferm: „tschvsch, <lb/>
tschvsch“ tschintg gedas l' egna siva l' otra mecta gliunsch sé pigl gôt. <lb/>
Danovamaintg igl madem clom enpo pi anaint. Giagn siva igl clom per <lb/>
amprender a canoscher chel utschel. <lb/>
2. <lb/>
An pac urela ischans sessom igl gôt; lareschs sbiriglias, schembers, <lb/>
zundrigns e gioppa ans fon andamaint, tgi nous sa [p. 163] cattan sen igls confegns <lb/>
… digl gôt. — Tadlè, puspè igls cunaschaints tungs! Gist vedvart nous <lb/>
santinsa els. Ossa angal planget vé cunter chel laresch sbiriglia, betg tgi <lb/>
na sfugiaintan igl noss cantadour! Rivond vé tar igl sbiriglia, vasainsa <lb/>
ainten en planget survart tranter la gioppa en stupent bel utschel. El è <lb/>
grond scu en cot dumesti, ma da calour stgir - blava, targlischant scu igl <lb/>
metall, cun dus bendas alvas nò per las alas. El na porta nigna cresta; <lb/>
ma sur igls igls òl dus tschertgels gross, cotschens scu la scarlatta. „Chegl <lb/>
è en cot selvadi, scu mies bab ò sagiatto chest aton. Bst, attenziung! <lb/>
Ossa cant' el puspè!“ El dolza la coua beladretgsé, schlargia ôr ella, <lb/>
tg' ins pò veir plema per plema. Ossa sbass' ei las alas anfign giu segl <lb/>
taratsch, stenda igl culez adretgor, serra igls igls e canta danovamaintg: <lb/>
„tschvsch, tschvsch!“ faschond tar mintga clom en saglet adot e girond <lb/>
anturn scu ena roda. <lb/>
10. Las plantas de guglia e de figlia all' antschatta della premaveira. <lb/>
1. <lb/>
Avant curt taimp òn igls scolars gia ena festa — Calonda - Mars. <lb/>
Els òn fatg a saveir, tgi la bela premaveira s' approximescha. Igl suglegl <lb/>
32* </body> </text></TEI>