Band: X

Seite: 498 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
498 Codesch da lectura per las scolas primaras de Surmeir
7. Igl ghis.
1.
Igl ghis è egn digls pi privlous animals de rapina. Fitg sumigliont
agl ghis è la firgna. Tots dus òn ena calour bregnstgira. Tuttegna sò
ins igls disfranztger tgunsch l' egn da l' oter. Igl ghis ò davent digl culez
anfignen segl brost ena stretga alva, la firgna ena menla.
2.
Igl ghis fò tgatscha sen las gaglignas e tubas, Povras chellas, schi
el reiva la notg ainten igl galiner. Schi el vign [p. 161] betg disturbo,
mazza el tot; partgé igl sanc prefarescha el alla tgern. El è er en grond
amatour digls ovs. El igls sò tschitschier ôr sainza igls romper. Pir cura
tgi la casarina igls peglia ainten mang, observ' ella tg' els èn veids.
3.
Sen la madema manira trattescha la firgna igls animals digl gôt. Ni
igls utschels, ni igls ovs èn dad ella sirs. Er glioirs, gaglignas selvadas
ed arblangas la servan per vivonda.
8. La mort della gagligna selvada.
1.
Spassagiond en dé de premaveira tras igl gôt sainta ia anetgamaintg
tranter la roma barbousa d' en pegn ôr: „gluc - gluc.“ A mè vign dalunga
igl partratg: Chegl stò esser ena gagligna selvada, prubabelmaintg ò ella
sot chel sburtgia igl sies nia. Plangign, plangign m' approximesch' ia agl
pegn e tgit tranter la roma aint. Cò stat la gagligna platgeda scu ena
clutscha. Tgi sò, schi ella vess per mangs de cuar ôr ovs? Ja volv d' en
mang la roma. Pri! La gagligna è davent! Tranter dus rischs sa catta
igl sies nia cun 10 ovs. „Te pudessas igls piglier cun tè ainten la tgapela
e lascher cuar ôr ena gagligna dumesta. Na, laschigls cò; partgé igls
pulschagns savessan forsa eir alla maloura.“ Faschond chel partratg cun-
tinuesch' ia igl mies tur, remartgond precis igl lia digl nia.
2.
Da chel dé davent mantgantava ia betg ena dumang de visitar igl
nia. Giond lomet sen igls piz digls calzers, pudeva rivar anfignen dasper
igl sbartgia sainza sfugentar la clutscha. Ja pudeva strousch spitgier igl
dé, tg' igls pulotigns schluitessan [p. 162] ôr digls ovs. Rivond en dé
damanevel digl lia, observ' ia en tschert sgartem ainten las guglias e la
tera anturn igl pegn. „Cò è succedia ensatgé!“ Ja dost davent la roma.
Tgé snavour! Segl our digl nia stat la crosa digls ovs tot de sanc. Dus
ovs èn anc aint igl nia, ma veids e rots. Giumez schean plemas. En
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 498 Codesch da lectura per las scolas primaras de Surmeir <lb/>
7. Igl ghis. <lb/>
1. <lb/>
Igl ghis è egn digls pi privlous animals de rapina. Fitg sumigliont <lb/>
agl ghis è la firgna. Tots dus òn ena calour bregnstgira. Tuttegna sò <lb/>
ins igls disfranztger tgunsch l' egn da l' oter. Igl ghis ò davent digl culez <lb/>
anfignen segl brost ena stretga alva, la firgna ena menla. <lb/>
2. <lb/>
Igl ghis fò tgatscha sen las gaglignas e tubas, Povras chellas, schi <lb/>
el reiva la notg ainten igl galiner. Schi el vign [p. 161] betg disturbo, <lb/>
mazza el tot; partgé igl sanc prefarescha el alla tgern. El è er en grond <lb/>
amatour digls ovs. El igls sò tschitschier ôr sainza igls romper. Pir cura <lb/>
tgi la casarina igls peglia ainten mang, observ' ella tg' els èn veids. <lb/>
3. <lb/>
Sen la madema manira trattescha la firgna igls animals digl gôt. Ni <lb/>
igls utschels, ni igls ovs èn dad ella sirs. Er glioirs, gaglignas selvadas <lb/>
ed arblangas la servan per vivonda. <lb/>
8. La mort della gagligna selvada. <lb/>
1. <lb/>
Spassagiond en dé de premaveira tras igl gôt sainta ia anetgamaintg <lb/>
tranter la roma barbousa d' en pegn ôr: „gluc - gluc.“ A mè vign dalunga <lb/>
igl partratg: Chegl stò esser ena gagligna selvada, prubabelmaintg ò ella <lb/>
sot chel sburtgia igl sies nia. Plangign, plangign m' approximesch' ia agl <lb/>
pegn e tgit tranter la roma aint. Cò stat la gagligna platgeda scu ena <lb/>
clutscha. Tgi sò, schi ella vess per mangs de cuar ôr ovs? Ja volv d' en <lb/>
mang la roma. Pri! La gagligna è davent! Tranter dus rischs sa catta <lb/>
igl sies nia cun 10 ovs. „Te pudessas igls piglier cun tè ainten la tgapela <lb/>
e lascher cuar ôr ena gagligna dumesta. Na, laschigls cò; partgé igls <lb/>
pulschagns savessan forsa eir alla maloura.“ Faschond chel partratg cun- <lb/>
tinuesch' ia igl mies tur, remartgond precis igl lia digl nia. <lb/>
2. <lb/>
Da chel dé davent mantgantava ia betg ena dumang de visitar igl <lb/>
nia. Giond lomet sen igls piz digls calzers, pudeva rivar anfignen dasper <lb/>
igl sbartgia sainza sfugentar la clutscha. Ja pudeva strousch spitgier igl <lb/>
dé, tg' igls pulotigns schluitessan [p. 162] ôr digls ovs. Rivond en dé <lb/>
damanevel digl lia, observ' ia en tschert sgartem ainten las guglias e la <lb/>
tera anturn igl pegn. „Cò è succedia ensatgé!“ Ja dost davent la roma. <lb/>
Tgé snavour! Segl our digl nia stat la crosa digls ovs tot de sanc. Dus <lb/>
ovs èn anc aint igl nia, ma veids e rots. Giumez schean plemas. En </body> </text></TEI>