<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Codesch da lectura per las scolas primaras de Surmeir <lb/>
491 <lb/>
3. La scargeda ed igl bual de tgesa. <lb/>
1. <lb/>
La stad cun igls sies deis lungs e tgods è passada, ed igl September <lb/>
è nò. Sen las alps ègl seira e dumang schon criv. Fermas schaladas <lb/>
covran las pastgiras, e las avas survignan duront la notg ena stiglia crostetta <lb/>
de glatsch. La gronda part dellas flours è svaneida. Las pastgiras òn pèrs <lb/>
la sia bela calour verda e vignan da dé an dé pi cotschnas. Las vatgas en <lb/>
sitgas digl latg, ed igls signungs òn bun' ascha. <lb/>
2. <lb/>
Vé cunter la mesadat de September vign igl dé della scargeda. Las <lb/>
vatgas von savenz schon la seira avant a tgesa. La pugnira cugl sampugn <lb/>
grond, ornada cun en cranz vò oravant. Igls pours òn schon sa paragea <lb/>
sen las aclas per las ratschever. Tgé plascheir tgi els òn, schi ellas èn <lb/>
belas grassas e fegnas. <lb/>
3. <lb/>
L' otra dumang a bunoura sa rendan igls tgeas d' alp sen l' alp. Els <lb/>
òn da pasar la galdeia e da far igls chints, cant tgi toca a mintga pour. <lb/>
Igl signung ed igl sezzen òn dantant fatg la davosa cascheda cugl latg <lb/>
digl dé avant. Sulettamaintg en pêr soligns frestgs mettan els d' en mang <lb/>
pigls pours, tgi vignan per igl pulmaint. Gl' è en gost da veir las belas <lb/>
manadas an parada e las zartas caschielas an ploma l' egna sen l' otra. <lb/>
[p. 151] Mintga pour survigna la sia pruziung tenor igl latg dellas sias <lb/>
vatgas. Ossa vign l' oura della partenza. Mintgign fò la sia tgargia, <lb/>
schonscha la manadeira ed an cumpagneias pi grondas e pi pitschnas sa <lb/>
metta tot sen veia cunter tgesa. Igls tgeas d' alp ed igl signung èn igls <lb/>
davos; partgé els cuvernan anc la vaschela e serran la tigia. Gugent e <lb/>
tuttegna cun malancuneia spartan igls pasters dallas belas spondas alpinas, <lb/>
noua tg' els òn duront la stad passanto diversas ouras de grevs chitos, ma <lb/>
er de bleras legreias. <lb/>
4. <lb/>
Siva la scargeda d' alp resta la bistga ainten igls ples digls lias anc <lb/>
8 — 15 deis sen las aclas. Anturn igl 1 d' October vign avert igl bual de <lb/>
tgesa. Chels tgi èn an retard cugl rasdeiv, manglan far anavant. Tot igl <lb/>
fons davainta per en taimp possessiung generala, sen la cala mintgign, er <lb/>
igl pover, dastga catscher igls sies animals. Chegl è en plascheir, vasond <lb/>
igl movel raso sur l' antira prada e santond l' amparnevla melodia de tants <lb/>
sampugns e scalots. Cunter Numnasontga vò igl bual alla fegn. Gl' è freid. <lb/>
La bistga grossa vign tignida aint. Angal las tgoras cuntinueschan las <lb/>
sias spassagedas ôr sen igl fons tot anviern. </body> </text></TEI>
