Band: X

Seite: 448 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
448 Giatgen Gisep Candreia
… … per tottas belas e bungas ovras, d' en dung excellent de manar e
diriger an bela armoneia ena societad — dat evidentamantg igl factum,
tgi catter societads igl hon onoró quasi an madem taimp della carica presidentiala.
… Scu president digl chor viril, dell' uniung cantonala de cant,
della societad giuridica, della cumpagneia digls sott - officiers vign el adegna
restar an bunga memoria, e franc nign vign a dastgeir pretender, tgi
Farrér vegia duvró u surduvró la sia posiziung e las sias grondas relaziungs
cun far propaganda ed agitaziung politica u reclama per la sia persunga,
pertgé el professava adegna avertamantg ena veira antipatia cunter mintga
prepotenza politica e cunter mintga aspirantismus sistematic e totta tgatscha
de sessels. — Scu commember dellas societads possedeva el, scu pocs oters
an egual grad, en talent singular de diverteir an occaschungs festalas
l' antira cumpagneia tras las sias simpaticas peroraziungs, plagnas de spirt,
umor ed originalitad.
Alla nossa societad raeto - rumanscha appartigniva advocat Farrér siva
la reconstituziung (1886) fignan alla sia mort scu commember digl comité,
gl' amprem scu archivar e siva 1890 scu actuar, e se distinguiva an tala
funcziung tras igls sies protocolls exacts, clers e concis. Adegna ho el
piglia veiva part ve della veta interna ed externa della societad, ferm
appurto per la cultivaziung digl rumansch e per tottas dumondas e chistiungs
coincidentas. Schigea tgi el discurriva la sia favella materna cun rara facilitad
ed exactezza, ho el tuttegna se participó ve della redacziung [p. 256] dellas
„annalas“ angal cun en modest artetgel „La calonda Marsa“ (IV. annada
1899), en maletget or della veta populara, plagn vivacitad e colorit natural.
La matergia e l' inclinaziung lotiers na mantgevan betg, pittost santiva el
la difficultad de s' exprimer litterarmantg agnten igl idiom, igl cal na posseda
… anfignan ossa, per uscheia deir, nigna litteratura e nignas normas
grammaticalas ed ortograficas, generalmantg usitadas ed approvadas, —
damai agnten igl idiom, igl cal anfignan chest mument tranter igls sies
confrars è nia litterarmantg igl manc cultivó e igl ple negligentó, ma digl
cal el (igl defunct) era tuttegna ferm perschvadia, tgi er angal cun limitada
… bregia ins pudess fitg tgunsch igl render qualifitgia d' agl manc pudeir
se metter degnamantg an cumpagneia litterara cugls sies confrars ladins e
sur- e sottsilvans. Per l' initiativa lotiers mantgeva ad el a muteiv della
sia occupaziung la peda e forsa er a raschung della sia modestia — igl
necessari curasch. — Per la societad raeto - rumanscha ho el se fatg meritevel
… anc sen en' otra moda. Farrér è sto egn digls principals promotours
ed organisatours digls uschinumnós „Scheivers“, igls cals en daventós per
la populaziung rumanscha della capitala tras igl sies talent e la sia premura
en veir basins, en veir liom de fraternitad ed armoneia. El disponiva
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 448 Giatgen Gisep Candreia <lb/>
… … per tottas belas e bungas ovras, d' en dung excellent de manar e <lb/>
diriger an bela armoneia ena societad — dat evidentamantg igl factum, <lb/>
tgi catter societads igl hon onoró quasi an madem taimp della carica presidentiala. <lb/>
… Scu president digl chor viril, dell' uniung cantonala de cant, <lb/>
della societad giuridica, della cumpagneia digls sott - officiers vign el adegna <lb/>
restar an bunga memoria, e franc nign vign a dastgeir pretender, tgi <lb/>
Farrér vegia duvró u surduvró la sia posiziung e las sias grondas relaziungs <lb/>
cun far propaganda ed agitaziung politica u reclama per la sia persunga, <lb/>
pertgé el professava adegna avertamantg ena veira antipatia cunter mintga <lb/>
prepotenza politica e cunter mintga aspirantismus sistematic e totta tgatscha <lb/>
de sessels. — Scu commember dellas societads possedeva el, scu pocs oters <lb/>
an egual grad, en talent singular de diverteir an occaschungs festalas <lb/>
l' antira cumpagneia tras las sias simpaticas peroraziungs, plagnas de spirt, <lb/>
umor ed originalitad. <lb/>
Alla nossa societad raeto - rumanscha appartigniva advocat Farrér siva <lb/>
la reconstituziung (1886) fignan alla sia mort scu commember digl comité, <lb/>
gl' amprem scu archivar e siva 1890 scu actuar, e se distinguiva an tala <lb/>
funcziung tras igls sies protocolls exacts, clers e concis. Adegna ho el <lb/>
piglia veiva part ve della veta interna ed externa della societad, ferm <lb/>
appurto per la cultivaziung digl rumansch e per tottas dumondas e chistiungs <lb/>
coincidentas. Schigea tgi el discurriva la sia favella materna cun rara facilitad <lb/>
ed exactezza, ho el tuttegna se participó ve della redacziung [p. 256] dellas <lb/>
„annalas“ angal cun en modest artetgel „La calonda Marsa“ (IV. annada <lb/>
1899), en maletget or della veta populara, plagn vivacitad e colorit natural. <lb/>
La matergia e l' inclinaziung lotiers na mantgevan betg, pittost santiva el <lb/>
la difficultad de s' exprimer litterarmantg agnten igl idiom, igl cal na posseda <lb/>
… anfignan ossa, per uscheia deir, nigna litteratura e nignas normas <lb/>
grammaticalas ed ortograficas, generalmantg usitadas ed approvadas, — <lb/>
damai agnten igl idiom, igl cal anfignan chest mument tranter igls sies <lb/>
confrars è nia litterarmantg igl manc cultivó e igl ple negligentó, ma digl <lb/>
cal el (igl defunct) era tuttegna ferm perschvadia, tgi er angal cun limitada <lb/>
… bregia ins pudess fitg tgunsch igl render qualifitgia d' agl manc pudeir <lb/>
se metter degnamantg an cumpagneia litterara cugls sies confrars ladins e <lb/>
sur- e sottsilvans. Per l' initiativa lotiers mantgeva ad el a muteiv della <lb/>
sia occupaziung la peda e forsa er a raschung della sia modestia — igl <lb/>
necessari curasch. — Per la societad raeto - rumanscha ho el se fatg meritevel <lb/>
… anc sen en' otra moda. Farrér è sto egn digls principals promotours <lb/>
ed organisatours digls uschinumnós „Scheivers“, igls cals en daventós per <lb/>
la populaziung rumanscha della capitala tras igl sies talent e la sia premura <lb/>
en veir basins, en veir liom de fraternitad ed armoneia. El disponiva </body> </text></TEI>