<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 442 Rodolf Lanz <lb/>
replichédas raschuns e cunterraschuns tránter al Landamma da Bregaja an <lb/>
nom dals vaschegns „della Terra di Soglio“, e' ls vaschegns da Baiva, is <lb/>
enn' finalmaint cunvagnìas sön 3 crüzers per fasch. Ho purtè aint quista <lb/>
taja 250 arantschs; l' on 1809 niva ella dolzéda sön 6½ x per fasch e <lb/>
l' antréda per l' erari comunal è statg da ca. 550 arantschs. <lb/>
Las renditas patrizias eran pitschnas; is compunévan sulettamaint: <lb/>
1. Dal dazi per al qual Ao. 1806 Scrivant Giácan Lanz — ci' l veva <lb/>
tratg a bot — pagéva 130 arantschs (a Sumbaiva üna stanga a <lb/>
traviers da la vea impediva al pass: pagè' l dazi, la stanga niva <lb/>
dolzéda per der liber transit). <lb/>
2. dal fitg da l' alp da Sêt an import anual da fl. 230 vigur locaziun <lb/>
da l' on 1809 cun Angelo Carrara, detto l' Arcangelo Bergamasco. <lb/>
3. Dal fitg da divêrs tocs präs, ci' l cumögn posedéva (dues Planvais, <lb/>
al Präsott, al Mot dâ Tua, al Culm Camon, ün prä Sot la Crappa <lb/>
an Allagh; a Marmurèra ün prä Clavasot, üna Palè e ün prä „las <lb/>
Ciaglias“), e da las renditas da las alps tagliédas [p. 138] — nivan <lb/>
datgas davent a bot — tot ansemel bitg plö ci 100 fl. <lb/>
An tot eran damai 400 — 500 arantschs las antrédas comunalas, cu <lb/>
las qualas al Cumögn veva da tégner cesa. <lb/>
Las expensas dall' aministraziun regulara, er schi bitg rilevantas, <lb/>
stuévan pür nir suportédas. L' on 1810 ho' l Cumögn mess no ün stével <lb/>
per las nûrsas, ci ho custè 28 fl., e fatg costruir la truesch a Sumbaiva <lb/>
per 35 arantschs da Cuira. Al relativ contract dschéva: <lb/>
„An virtüt dal preschaint contract as obligescha máster Giov. Ant. <lb/>
Parel vêrs la Magnifica Comunitet da Baiva <lb/>
1. Da costruir üna truesch an laign da láresch, a quist scopo da tarér <lb/>
las plantas basögnevlas e las métter a manadüra; <lb/>
da costruir fundamaint stábel e tumbin per manér davent l' äva, e <lb/>
fer tot lavuréris londervi, salvo al fèrr e' l lavuréri da farèr; pünavant <lb/>
… d' anraschér baign la truesch dadaint e dador, ci la saja dürevla <lb/>
e praticabla per la prosperitet dal Cumögn. L' ho d' esser 10 pais <lb/>
lunga e 5 pais lärgia. Al prietsch cuntractè è 35 arantschs da Cuira. <lb/>
2. Da fer 'na bêla pütga cun cipêl e cun dues titguns da fèrr, e 'na <lb/>
trueschetta tachéda a la gronda per lavèr aint räba paclìda, da <lb/>
stimér la valur zîva fatga. <lb/>
3. Da paragér 160 pais büschels da laign da láresch baign furès e <lb/>
durévels per manér l' äva. Vegn cuntractè 1 baz per pé. Als anêls <lb/>
e tschêrtgels da fèrr nirón fatg dal farèr a cûst da cumögn. <lb/>
Master Parel è cuntaint da laschér trér giò dal prietsch l' import per <lb/>
la cuncessiun da la catscha per l' on ci <lb/>
vegn.“ </body> </text></TEI>
