<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Il Biviano 441 <lb/>
On da <lb/>
No. Nom Patria naschenza <lb/>
12. Andraia, figl da Fadri Ruinell Suigl 1787 <lb/>
13. Tona, figl da Godenz Spegnas Tinizun 1787 <lb/>
14. Esajas, figl da Gian Ant. Luzi Marmurèra 1784 <lb/>
15. Gian da Land. G. qm. Nic. Ghislett Baiva 1784 <lb/>
[p. 136] Per precisér al nümer da suldès ci tuchéva da métter a <lb/>
mintga Cumögn, niva dròmblè la popolaziun da la vischnanca, calculond <lb/>
sön mintga 60 ormas 1 suldè; uschia veva fixè la cumischiun militara pel <lb/>
on 1809, ci Baiva cun 'na popolaziun da 182 ormas mittess 3 suldès; <lb/>
Marmurèra cun 143 ormas mittes 2 suldés, e Avers cun 311 ormas mittess <lb/>
5 suldès ecc. Pü tärd natürelmaint honn' äters factors servia da norma <lb/>
per la leva, ed er las tajas gravusas militaras honn' disminuia, cur' ci la <lb/>
balantga da la furtögna e da la gloria da Napoleun è ida a bass; e <lb/>
cur' <lb/>
ci el è nia daltot esiliè per saimper sö l' isla St. Ellena, crudéva davent <lb/>
ansemel a l' arulamaint per la Francia er tot las relativas tajas. Eran tajas <lb/>
ci fagévan suspirér als cumögns, e suspirér er la Regenza cantonala per <lb/>
incaschér, la quala, vazond pür mema la critica pusiziun dals Cumögns, <lb/>
fagéva scu' ls gantrichters da sontga memorgia sot la viglia lescha: fissévan <lb/>
termins da pegiamaint, schmanatgévan e schlunganiván tûrna al termin, <lb/>
ma a execuziun nu niva mai. <lb/>
… <lb/>
Tenúr quint da l' on 1808 da la darschüra Baiva - Marmurèra sö la <lb/>
repartiziun da las tajas e spaisas d' arulamaint tránter als dues Cumögns <lb/>
an proporziun <lb/>
da ⅔ <lb/>
Baiva <lb/>
ed ⅓ <lb/>
Marmurèra era la partida per Baiva la <lb/>
seguenta: <lb/>
1807 Decb. 23. Per taxa „bunaman“ cunvagnida <lb/>
cu' ls dues suldès pels regiments da Francia fl. 229. 48 x <lb/>
1808 Ott. 30. <lb/>
Per ⅔ <lb/>
taja cantonala da fl. 500 <lb/>
per l' arulamaint . . . „ 383. 20 x <lb/>
Per Habersacks e <lb/>
capots . . . „ 33. 12 x <lb/>
Decbr. 15. <lb/>
Per ⅔ <lb/>
taja cantonala da fl. 500 <lb/>
causeda tres al „Cardun [p. 137] militar“, manc <lb/>
fl. 100 — statgs bonifichès — resta fl. <lb/>
400; ⅔ <lb/>
= „ 266. 40 x <lb/>
Total fl. 863. —, <lb/>
ci sön üna popolaziun da 182 ormas, curispondéva circa a 5 arantschs <lb/>
per têsta! <lb/>
Da fatscha a quistas expensas, ci absorbivan gió per sesez plö ci <lb/>
tot las antrédas comunalas, al Cumögn deliberéva gió l' on 1806 da prelevér <lb/>
'na taja söls faschs, scu l' on 1802, fixond 4 crüzers per mintga fasch. <lb/>
Ma' ls vaschegns da Suigl possidents a Baiva is honn opponìas. Pür zîva </body> </text></TEI>