<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Codasch da liger per la sagonda classa 1857 391 <lb/>
bagn da betg mussar ad oters matts chel li, ia igl va cato or e musso <lb/>
angal a te. Chels inatts nissan e faschessan tott an tocs, alloura fiss igl <lb/>
fito cun las fraias.“ — Cosmas rasponda: „Ja at ampurmet francamantg <lb/>
da deir a nign navot.“ La seira tant spert sco Cosmas è nia tar igls <lb/>
oters mats, òn chests dalunga igl dumando: „Danonder ast oz purto chellas <lb/>
fraias?“ Cosmas rasponda: „Chegl n' az possa betg deir.“ — „Pertge betg? <lb/>
ist te schi ranver, tgi te vol veir sulet las fraias?“ deian igls matts. <lb/>
Cosmas replitgescha: „Ja va ampurmess a Duno da deir a nign, e perchegl <lb/>
na poss ia er betg deir.“ Sen chegl vign notiers igl fegl digl marcadant <lb/>
schent: „Cosmas, schi te am mossas igl li, schi at dung ia 20 centesims.“ <lb/>
Cosmas na vot betg deir sen nignas veisas. Sen chegl deian igls oters <lb/>
matts: „Te n' ist betg perdert! 20 centesims èn gio ple valetta tgi chellas <lb/>
fraias. Schi dei!“ Ma Cosmas stat ferm e na dei (l)[b]etg. Ossa smanatschan <lb/>
els da dar freidas a Cosmas e stomplan el per tera ve. Ma el stat dabot <lb/>
se e fui a tgesa, sainza scuvreir igl li dellas fraias. Rivo a tgesa dumonda <lb/>
igl bab: „Tge ast te gia da far cun igls matts? Pertge òn els duspetto <lb/>
cun te?“ Cosmas rasponda: „Tadlè bab! Duno ò musso a me en li de <lb/>
fraias, et ia igl va ampurmess siramantg da deir or a nign. Igls matts <lb/>
levan ancaloura saveir, e perchegl tg' ia n' igls va betg detg, ò' gl do duspetta.“ <lb/>
… — Igl bab dei: „Gle dretg, tgi te fetschas, sco te ast ampurmess <lb/>
e tschantschea; ins sto star da pled da [p. 119] galantom fidevlamantg, <lb/>
alloura marett' ins confidanza e stema.“ Igl pled de Dia scumonda, da <lb/>
palasar las tgosas dad oters confidadas. <lb/>
Nro. 23. <lb/>
Lina et Anselm, dus fardagliungs, èn ena festa nis anvidos a giantar <lb/>
dad en barba. Er oters giasts eran co, et i niva purto se de tottas sorts <lb/>
gustevlas tratgas. — Igl amprem ègl nia purto se ena buna soppa, ved <lb/>
la cala Anselm sa lascha bagn plascheir. Siva vign do se tgern; er da <lb/>
chella peglia Anselm ena buna porziung. Siva vign purto se pulom; <lb/>
Anselm cata chegl anc bler migler e maglia vacramantg. El veva sa servia <lb/>
pulit e dusto totta fom. Igl vegn ò el er cato fitg bung et ò plang sia <lb/>
bevia or ples glas. Ma igl giantar n' era betg anc fito. I vign servia se <lb/>
barso, schambung, turtas, pastetas e da tottas sorts confects. Anselm sa <lb/>
lascheva plascheir digl tott, schigea tg' el veva gia da dei dusto la fom. <lb/>
Finalmantg vign igl anc purto se pomma et ivas. Anselm santiva grev <lb/>
sen igl magung; ma versacants peirs, en persic e dus bardungs ivas lev' el <lb/>
anc metter sot tetg. Co leva en se da meisa e vo or an iert. Sen chegl <lb/>
dei Anselm a Lina: „Ja ma saint mal, igl mies tgea è tott a fi, ia na sa <lb/>
strousch star se dretg.“ Lina rasponda: „Nous lagn angrazier agl barba </body> </text></TEI>
