Band: X

Seite: 382 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
382 Codasch da liger per la sagonda classa 1857
tgi Berta fo chesta oraziung: „Tger Dia e bab ainten tschiel! nous angraztgagn
… a te da tott cor, tgi te n' ast betg laschea mureir la mamma.“
La vetta digl om stat ainten igl mang de Dia e perchegl ruiainsa nous
adegna, tg' el ans mantigna vetta e sanadad, et agl angraztgagn mintga de
per chels dungs schi prezious.
La pusanza e vertet de Dia è gronda.
Chegl tgi è inpussebel agl om, chegl è pussebel a Dia.
Dia po ma liberar
Da totta tristeza[;]
Perchegl vi ia orar
Tier el cun fidanza.
Nro. 7.
An curt taimp è stada remessa la mamma an sanadat, ma la tatta
è alloura morta nonspitgidamantg, dantant sco igls unfants eran davent a
visitar igls sies paraints. Turnont anavos, n' òn els betg ple cato la tatta,
ella era gio sotterada. Igls unfants na savevan tottaveia betg antelleir,
tgi la tatta na fiss betg ple an tgesa. Savens tschantschevan els d' ella,
sco sch' ella vivess anc, schi veiva era ainten els la regordenscha digls
benefezas dad ella ratschets. En de deian els agl bab sco per sa lamentar,
pertge tg' el na vegia betg tarmess per els, tg' els vessan pudia veir anc
en' eda la tatta. Igl bab rasponda: „Nous nign a veir ella anc [p. 104] en' eda.“
Noua? dumonda dabot Gisep. Chise ainten tschiel, noua Dia abitescha;
igl tschiel è la nossa veira patria. Lò èn las abitaziungs[,] noua igl nos
bab celestial rimnescha ansemen igls sies bungs unfants per lo gudeir
perpetna legreia. La speranza de puspe sa veir en dé ainten tschiel ò
piglia davent la malavetta agls unfants, chella era per els en grond confiert.
La nossa veira patria è se ainten tschiel. Igl corp davainta tera,
ma igl spiert vo tar Dia, igl cal igl ò do.
Cura la mort vign clamar
Nos tgers da nous davent,
La sparanza digls catar
Dat a nous legarment.
Nro. 8.
Treis pitschens fardagliungs sesevan ansemen e tschantschevan dagl
bab e dalla mamma. Igl frar grond dei: Jer am ò do igl bab en codasch
nov. La sora dei: Dumengia pasada am ò do la mamma en bel scussal.
Igl frar pi giouan dei: Chesta seira ans dat la mamma latg e petta. Sen
chegl schevan els totts ansemen, tge bun bab e tge buna mamma els
vegian. Igl frar grond rachinta alloura d' ena matetta, alla cala era morta
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 382 Codasch da liger per la sagonda classa 1857 <lb/>
tgi Berta fo chesta oraziung: „Tger Dia e bab ainten tschiel! nous angraztgagn <lb/>
… a te da tott cor, tgi te n' ast betg laschea mureir la mamma.“ <lb/>
La vetta digl om stat ainten igl mang de Dia e perchegl ruiainsa nous <lb/>
adegna, tg' el ans mantigna vetta e sanadad, et agl angraztgagn mintga de <lb/>
per chels dungs schi prezious. <lb/>
La pusanza e vertet de Dia è gronda. <lb/>
Chegl tgi è inpussebel agl om, chegl è pussebel a Dia. <lb/>
Dia po ma liberar <lb/>
Da totta tristeza[;] <lb/>
Perchegl vi ia orar <lb/>
Tier el cun fidanza. <lb/>
Nro. 7. <lb/>
An curt taimp è stada remessa la mamma an sanadat, ma la tatta <lb/>
è alloura morta nonspitgidamantg, dantant sco igls unfants eran davent a <lb/>
visitar igls sies paraints. Turnont anavos, n' òn els betg ple cato la tatta, <lb/>
ella era gio sotterada. Igls unfants na savevan tottaveia betg antelleir, <lb/>
tgi la tatta na fiss betg ple an tgesa. Savens tschantschevan els d' ella, <lb/>
sco sch' ella vivess anc, schi veiva era ainten els la regordenscha digls <lb/>
benefezas dad ella ratschets. En de deian els agl bab sco per sa lamentar, <lb/>
pertge tg' el na vegia betg tarmess per els, tg' els vessan pudia veir anc <lb/>
en' eda la tatta. Igl bab rasponda: „Nous nign a veir ella anc [p. 104] en' eda.“ <lb/>
Noua? dumonda dabot Gisep. Chise ainten tschiel, noua Dia abitescha; <lb/>
igl tschiel è la nossa veira patria. Lò èn las abitaziungs[,] noua igl nos <lb/>
bab celestial rimnescha ansemen igls sies bungs unfants per lo gudeir <lb/>
perpetna legreia. La speranza de puspe sa veir en dé ainten tschiel ò <lb/>
piglia davent la malavetta agls unfants, chella era per els en grond confiert. <lb/>
La nossa veira patria è se ainten tschiel. Igl corp davainta tera, <lb/>
ma igl spiert vo tar Dia, igl cal igl ò do. <lb/>
Cura la mort vign clamar <lb/>
Nos tgers da nous davent, <lb/>
La sparanza digls catar <lb/>
Dat a nous legarment. <lb/>
Nro. 8. <lb/>
Treis pitschens fardagliungs sesevan ansemen e tschantschevan dagl <lb/>
bab e dalla mamma. Igl frar grond dei: Jer am ò do igl bab en codasch <lb/>
nov. La sora dei: Dumengia pasada am ò do la mamma en bel scussal. <lb/>
Igl frar pi giouan dei: Chesta seira ans dat la mamma latg e petta. Sen <lb/>
chegl schevan els totts ansemen, tge bun bab e tge buna mamma els <lb/>
vegian. Igl frar grond rachinta alloura d' ena matetta, alla cala era morta </body> </text></TEI>